4/29/2008

Daniel Dennett a Barcelona

Fa un parell d’anys, el filòsof de la ciència Daniel Dennett, mundialment famós per la seva lluita contra el creacionisme a Amèrica i la seva gran capacitat divulgativa de les idees de Darwin, va patir un problema cardíac greu que li podria haver costat fàcilment la vida. En un monogràfic especial sobre ciència i religió que publicava l’Skeptical Inquirer (en el número de març/abril 2007), Dennett va escriure un simpàtic article sobre si l’experiència propera a la mort havia redimit el seu ateísme, com alguns científics han afirmat en cisrcumstàncies similars. El testimoni de Dennett és que ni de bon tros, a qui deu gratitut no és a Déu, sino al cardiòleg, als cirurgians, als neuròlegs i anestesistes; infermeres, fisioterapeutes, als cuiners de l’hospital i als encarregats de la neteja. Van ser aquests, i no les bones intencions dels seus creients propers el què li va salvar la vida. Però és que és un tema recurrent a totes les religions que…(cito de l'article)

“si tens bones intencions, i intentes fer el que (Déu diu) és correcte, és tot el que et poden demanar. I en canvi en medicina no! Si t’equivoques, especialment si n’haguessis hagut de saber més, les teves bones intencions no serveixen per res”.

En el context de la fe, escriu, preguntar-se “i si m’equivoco?”, és intolerable.

“És la bondat de la tradició de la raó i de la pregunta lliure a qui agreeixo està viu avui”.

I quan alguns amics creients que té, si, li diuen que estan pregant per ell per tal de que es curi…

“He resistit la temptació de contestar: Gràcies, aprecio molt el gest, però també has sacrificat una cabra?””

En Daniel Dennett no es talla ni un pèl i transmet les idees de manera molt clara, i ha estat un gran plaer per Frij i servidor haver tingut l’ocasió d’assistir a una ponència debat organitzada aquesta tarda al Cosmocaixa. Es presentava amb el títol Evolució vs Innovació i figurava que hi havien de discutir Dennett, que havia de representar les ciències experimentals, i l’economista Pankaj Ghemawat, que representava les socials. Dic figurava perquè l’equip del Cosmocaixa ha posat un versus entre les paraules del títol de la xerrada, quan en realitat no calia perquè les intervencions han estat més complementàries que antagòniques.

De tot, la part més interessant al nostre parer ha estat l’exposició dels tipus de selecció descrits per Darwin.

Selecció metòdica: Dirigida per l’home encreuant a consciència determinats individus per afavorir o eliminar una característica.

Selecció inconscient: El mateix, quasi bé, però quan els individus no saben que estan duent a terme una selecció metòdica, sinó que ho fan de manera insconscient.

Selecció natural: Quan ocorre englobant a tots els organismes, capaços de seleccionar metòdicament i els que no, i de manera lliure i “salvatge”.

També ha afegit al final l’enginyeria genètica. Que vindria a ser una eina per una forma més directa i poderosa de selecció metòdica.

Llavors ha introduit aquesta classificació en el prisma de l’evolució cultural i la memètica.

Selecció metòdica: cançons, teories, etc que s’afavoreixen o eliminen.

Selecció inconscient: els canvis d’ús de les paraules, maneres de pronunciar-les, accents, que canvien de manera no voluntàriament dirigida.

Selecció natural: Mems que corren salvatges en forma de supersticions o pors, etc.

Enginyeria memètica: Que seguint l’analogia serien els anuncis i propagandes que forcen determinats mems a perdurar.

En Wagensberg ha aprofitat per treure a participar la idea de la triselecció, de la qual ja ens va fer un resumet en Memecio fa temps. Encara que a mi m'ha resultat una intervenció de l'estil "He venido a hablar de mi libro (o aforismos)!" la idea és molt agradable d’escoltar un cop i un altre. La matèria innert de l’univers està subjecte a la selecció per l’estabilitat, i quan aquesta esdevé viva (apareixen els organismes) entra a veure-se-les amb la selecció natural; quan en els humans emergeixen les idees complexes, el raonament i la creativitat, aquestes noves entitats queden subjectes a la selecció cultural.

Hem trobat que en Daniel Dennett és un gran orador i que val la pena anar a escoltar-lo tantes vegades es tingui l’ocasió. Com a cosa curiosa ha mostrat el simbol cristià del peix reconvertit en símbol anti-creacionista del mateix peix amb la paraula Darwin escrita, enlloc de Ictis (peix amb llatí). Ictis eren també les sigles de Iesous Christos Theou Y(u)ios Soter (Jesucrist, fill de Déu), i el Darwin del nou símbol són les sigles de: Delere Auctorem Rerum Ut Universum Infinitum Noscere (Destrueix l’autor de les coses per entendre l’univers infinit).


Dodger

5 comentaris:

Anna ha dit...

quina llàstima que no hi pogués anar, sembla que m'he perdut una xerrada molt interessant. De tota manera, crec que combatre el creacionisme amb idees purament darwinistes o amb aquesta mateixa paraula és un error, ja que si bé l'evolució actual es fonamenta en les seves idees, ha plogut molt des de la publicació de l'Origen de les Espècies i la ciència ha avançat molt en aquest camp. Per tant, com el Paleofreak, sóc més partidària de combatre-ho des de la teoria sintènica de l'evolució i ab una perspectiva molt més global que no la pura selecció natural, que ara ja sabem que no ho explica tot.

Anònim ha dit...

Estem d'acord.

Hi ha encara un parell de xerrades més que semblen interessants al Cosmocaixa dins d'aquest cicle.

Anònim ha dit...

he trobat una contra del lluis amiguet entrevistant en daniel dennett:

"La tentación es Dios"

Tengo la edad de seguir teniendo ideas. Mi nieto tendrá poderes y obligaciones que ni sospechamos. Mis amigos ateos son al menos tan felices como mis amigos creyentes. Mi política es la de Philip Petit. Colaboro con la Obra Social de La Caixa y mañana diserto en CosmoCaixa.

LLUÍS AMIGUET

Hace poco sufrí un terrible ataque cardiaco y ahora llevo una aorta artificial.

Le sienta bien: tiene usted buen aspecto.

Estoy vivo y agradecido, por eso he escrito Gracias a la bondad.

¿No debería ser gracias a Dios?

No. Es gracias a la bondad de los humanos. En ese artículo explicaba que estoy vivo gracias a nuestros antepasados más altruistas que dedicaron sus vidas a la ciencia y la medicina. Son ellos los que me han salvado.

¿Y no dedicaba sus oraciones a los que habían rezado para que usted se curara?

No soy ingrato. Se las agradezco mucho, de verdad, pero la próxima vez tampoco es necesario que sacrifiquen una cabra por mí.

Y si usted hubiera muerto, ¿qué?

Pues nada. Se acabó y ha sido estupendo.

¿No le da pena?

Para mí es fácil aceptarlo - lo sé- porque he tenido una vida llena de felicidad y éxitos, inmensamente realizada. Sería mucho más difícil aceptar ese final en la nada para un adolescente con un terrible cáncer mortal.

¿Qué le diría a ese adolescente?

Si en su lecho de muerte me mirara a los ojos y me preguntara qué le iba a pasar, no le podría mentir. Le diría lo que creo.

Si usted deja a la vida sin continuación la deja también sin propósito.

La evolución - una idea muy poderosa si tenemos alguna más- no tiene un propósito ni una dirección ni un sentido claro.

¿No vamos hacia ningún sitio?

El universo tiene un sentido mucho más obvio en lo pequeño que en el todo.

Por ejemplo.

Jacobs decía que el sueño de una célula es convertirse en dos células.

Llenar el vacío.

Eso tiene un sentido, como todos los millones de mecanismos y sistemas que encajan dentro del universo y evolucionan, pero cuando intentamos dar sentido al todo...

¿Qué?

Entonces la primera tentación es Dios. O te crees el Génesis sin más o, más sofisticado, ves la evolución como un diseño inteligente inspirado por Dios o, más sutil todavía: piensas que Dios no crea el universo, sino que es el universo el que está creando a Dios...

¿Cómo?

Lo sugiere Teilhard de Chardin ante el desafío para la religión de Darwin: la evolución no es sino mejora continua de lo existente. Seremos mejores y mejores hasta que lleguemos a un punto omega óptimo en que todo y todos seremos un ser perfecto: la divinidad.

En cambio, usted sólo me ofrece una evolución sin sentido y sin meta.

¿No se encuentra a gusto siendo un ente independiente? ¿Se sentiría usted mejor reducido a aceptar ser un mero instrumento de Dios para cumplir sus designios? Pues entonces lea Una vida con sentido del pastor Rick Warren, ha vendido cuatro millones de libros diciendo que el Génesis es una verdad literal. Y ahora su meta es convertir todo el planeta a la cristiandad... ¿Le interesa?

...

Y ha hecho mucho bien a mucha gente, lo digo sin ironía: los libros sagrados están llenos de buenas intenciones y ayudan... Siempre que no se impongan, desde luego.

Y dan un propósito al mundo y a tu vida, ergo una obediencia y una jerarquía.

A mí me gusta la idea de que el propósito de nuestra vida emerge gradualmente a medida que la vivimos. Es lo que ha sucedido en el universo, donde las sustancias químicas se mezclaban sin sentido aparente en el caos hasta que de repente una combinación de sustancias logró una unidad que pudo hacer una copia de sí misma...

Y ahí empezó todo...

Ahí empezó el sentido que usted irá descubriendo a medida que avance su vida, aunque, al principio, parezca no tenerlo.

¿Tienen dirección las nubes?

Esa es tal vez mi teoría más influyente: la actitud intencional:somos agentes con intenciones y por eso nos proyectamos y tendemos a pensar que todo lo que se mueve como una nube o un animal tiene una mente racional que trata de hacer algo. Así creemos que el río trata de llegar al mar y la nube quiere llover: son personificaciones que han determinado la historia de la ciencia.

Y el río sólo es agua sin voluntad.

No tiene intención consciente de hacer nada, desde luego, no como nosotros, pero se la supusimos, como se la suponemos a todo lo que se mueve, y eso determina nuestro modo de pensar y entender el mundo.

¿Acaso los genes no son egoístas?

No es que los genes sean egoístas, es que sólo sobreviven y procrean los que actúan de forma egoísta.

¿Qué es la inteligencia?

Una máquina de interpretar el pasado para anticipar el futuro y por tanto de darnos poder sobre el devenir. Pero ese poder viene acompañado de responsabilidad, por eso a medida que sabemos más, también tenemos más responsabilidad.

Por ejemplo.

Saber que hoy hay millones de personas que mueren por pobreza nos convierte en responsables de ese sufrimiento.

Su nieto será mucho más sabio y por lo tanto más responsable que nosotros.

Flynn ya demostró que cada generación es más inteligente que la anterior: mi nieto aprenderá en el cole nociones prodigiosas que requirieron del genio de muchos Nobel para ser concebidas.

Anònim ha dit...

Bona idea això de posar l'entrevista!
Em sembla que la van publicar el dia després de que estigués a barcelona no?

Anònim ha dit...

doncs la veritat es que no ho se, pero seria logic. aqui dalt estem
despenjats. b em va dir que en dennet havia fet
abans tambe una xerrada llarga a la facultat de filosofia abans de la del cosmocaixa
sobre: From Animal to Person: the role of culture in human evolution. algu hi va anar?