Numismàtica botànica 3

Ja fa uns dies parlavem dels motius naturals que adornen les monedes d'euro. Estirant una mica més el fil, arribem fins a monedes d'altres continents com per exemple el peso cubà. I en concret, vull fer esment de la moneda d'un peso, que es va emetre l'any 1993 dins de la col·lecció d'Animales Prehistóricos, on s'hi representava a un dels bitxos més curiosos que han rondat pel planeta.

Els calicotèrids són una família extingida de mamífers que sembla que van viure des de fa uns 45 milions d'anys fins fa uns 2 o 3 milions d'anys. Aquests animals estaven emparentats amb els cavalls, els rinoceronts i els tapirs actuals. La seva dieta estava basada en fulles fresques, de fet, sembla que seria l'única font d'aliment que tindrien perquè no disposaven de dents frontals superiors.

Fins aquí podríem pensar que no tenien res de peculiar, però hi ha una característica que els feia realment uns bitxos raros: Les seves extremitats anteriors eren molt més llargues que les posteriors, on a més, les peülles havien evolucionat fins a autèntiques urpes que els podien servir per agafar les fulles dels arbres o per trepar pels arbres.

Així doncs, ens podem imaginar aquests curiosos calicotèrids caminant sobre els artells de les extremitats anteriors, talment com si fossin un goril·la, utilitzant la forma de locomoció quadrúpeda anomenada knuckle-walking. No només això, sinó que eren capaços d'aixecar-se sobre les extremitats posteriors i mantenir una posició bípeda per arribar a les fulles més llunyanes.

Fins i tot, alguns bastant més atrevits s'han animat a relacionar-lo amb l'ós nandi, una fera misteriosa que podria habitar els boscos de Kenia. L'ós nandi forma part del món de la criptozoologia, diuen que l'han pogut observar alguns nadius i occidentals i la seva descripció correspon a un animal molt perillós amb el morro llarg, les potes del davant més llargues que les del darrera i la cua curta... Als zoòlegs se'ls ha girat feina, o potser podríem enviar-hi algun caçador de misteris com el J.J. Benítez...

Tornant al que ens ocupa, els calicotèrids vivien en els boscos d'Àsia i Nordamèrica i se n'han arribat a descriure 20 gèneres diferents, molts d'ells de dubtosa credibilitat.

En conjunt un individu ben peculiar que molts han definit acom una mescla entre cavall i goril·la, i que veien els dibuixets fa tota la pinta que podria ser una cosa així.

Frij

Numismàtica botànica 2

Els austríacs han col·locat plantes a les seves monedes de 5, 2 i 1 cèntims. La de 2 euros ensenya un dona molt tocada i posada anomenada Bertha von Suttner, escriptora que va morir a principis del segles passat i a qui van atorgar el premi Nobel de la pau. A la d'un euro hi surt en Mozart i a les de 50, 20 i 10 cèntims, hi surten edificis emblemàtics.

Anem a veure quines són les plantes afortunades. Posant plantes, els autríacs pretenen simbolitzar l'esforç del seu país en la preservació del medi ambient. Les tres plantes escollides, no sorprèn a ningú, són alpines.

A la moneda de 5 cèntims hi tenim la prímula alpina. Hi ha centenars d'espècies de prímules (unes 450, per dir un número), el nom fa al·lusió a que són les primeres de la primavera. Moltes d'aquestes espècies estan adaptades al clima alpí.

Com que tenen flors molt mones i de diferents colors, triomfen força en el món del gardening. Vegeu sinó com li donen al tema els de la American Primrose Society. La que surt a la moneda és la prímula hirsuta. Que si, viu als Alps però també als Pirineus, ojo, per la part d'Aragó.

La següent, la que apareix a la moneda de 2 cèntims, és l'Edelwiess. També és una flor alpina, el seu nom ve de l'alemany i significa una cosa així com noble blanc. També l'anomenen peu de lleó per aquelles contrades, i a la regió tirolesa d'Àustria l'han fet servir per curar el mal d'estómac.

Un cançó famosa l'anomena, la va cantar Georg Ludwig von Trapp per desafiar les ganes que tenia el règim Nazi de fitxar-lo. Tots el recordareu cantant-la a Sonrisas y Lágrimas, encara que a la peli la canta com a símbol de que deixa tornar a entrar la música a la seva ànima alpina.

La flor està protegida a Àustria i ja fa temps que l'honoren a les monedes, ja hi sortia a la de 2 schiling. Els Gebirgsjäger, infanteria alemanya de les muntanyes, i els seus homòlegs austríacs porten la insignia de l'edelweiss. Ojo, per últim, que aquesta flor tant emblemàtica a Àustria també es troba al Pirineu aragonès.

Per acabar amb Àustria, tenim que la moneda d'1 cèntim ens presenta la genciana, una altra planta de muntanya.


El gènere, com el de prímules, conté també al voltant de 400 espècies. El nom, segon Plini el Vell, deriva d'un rei d'Ilíria del segle II adC anomenat Gentio, de qui es diu que va descobrir el valor curatiu d'alguna espècie de genciana. Les gencianes es troben en muntanyes d'arreu del món. Podríem dir, a veure si algú ho afina millor, que l'espècie que surt a la moneda és la Gentiana acaulis. Que creix particularment al centre i sud d'Europa, inclosos Alps i Pirineus.

Dodger

Numismàtica botànica 1

El dissenys de les monedes de cada país varia enormement. Les idees que volen transmetre també. Països amb monarquia com, per exemple, Espanya, Bèlgica i Luxenburg estampen l'avorrit perfil dels seus monarques (perfils no avorrits serien per exemple el de la gallina caponata). El grecs, per exemple, intenten posar el màxim d'informació; resumir l'entrada “Grècia” de l'Enciclopèdia en l'espai permès per la cara de 6 monedes d'euro. De manera que apareixen al·lusions a la mitologia clàssica (Europa, Zeus, Atenea), apareixen grans homes de la història contemporania (poetes, polítics) i també al·lusions a la gloriosa i històrica presència grega per la Mediterrània (el dibuix d'un trirreme del segle V adC i d'un dromon del segle XIX. Per últim apareix a la moneda de 5 cèntims un peroler modern com volent dir que la indústria grega mola mogollón. Aquest a mi em va xocar molt. Entre posar el JuanCa i posar un petroler, potser em quedo amb el rei.

A les monedes d'altre països on no hi surten reis hi solen sortir edificis emblemàtics de diferents moments històrics. A les franceses hi surt la Marianne, símbol de la República, en diferents postures. A altres apareixen artistes de diferents camps o fragments de les seves obres. És el cas de les monedes italianes, on hi surt el Dant i al·lusions a l'obra de Boticelli, o una d'estil futurista, com volent dir que Itàlia també té present artístic i no només passat, d'Umberto Boccioni. També passa a les autríaques amb Mozart o a les espanyoles amb Cervantes.

En alguns casos els dissenys guanyadors han volgut ressaltar una altra cosa, inclús encara que la cosa en qüestió no sigui exclusiva del país. És el cas de les monedes on hi apareixen fauna i flora, les monedes que serveixen per fer un tribut a la natura sense tenir necessàriament un doble sentit simbòlic. En aquesta mini-serie de posts que s'inaugura parlarem de plantes que han rebut aquests reconeixement i sabrem per què.

Començarem per la moneda de 2 euros finlandesa on hi apareix representat en primer pla i en exclusiva un exemplar de Rubus chamaemorus. En català l'anomenem romegueró de torbera o móra vermella i en castellà té un nom més tipus Dungeons and Dragons: mora de los pantanos.

És una planteta encastada al terra que creix no només a Finlàndia sinó a zones alpines, tundra àrtica i bosc boreal de tot l'hemisferi nord (Rússia, Irlanda, Canadà, ...). La tia és capaç d'aguantar temperatures de -40ºC. Com altres plantes que viuen en aquestes condicions extremes, ha d'economitzar recursos, de manera que creix molt a poc a poc.

A diferència d'altres plantes d'aquest gènere, el romegueró produeix un fruit, al ser pol·linitzar per una altre romegueró mascle, molt semblant a la mora silvestre que ens mengem al bosc. A certes erugues i lepidòpters també els encanta. De fet la planta s'expandeix gràcies a que aquests animals defequen per tot arreu el component indigerible de les llavors.

El fruit aquest triomfa pels països nòrdics una barbaritat. Va a uns 10 euros/kilo i se'n fa melmelada, licor, sucs o es mengen soles o amb el iogurt. També són present en nombroses receptes culinàries. Es veu que és molt ric en vitamina C de manera que ha estat un element important perquè la gent del nord no morissin en massa d'escorbut, en particular pels inuit de Canadà. Tot i que la majoria és silvestre hi ha ganes i intents varis de cultivar-lo. Des dels 90 aquesta espècie forma part del projecte Northenberries (dirigit per la Universitat de Kuopio). Tradueixo d'un dels seus reports que poso de referència al final:

"L'objectiu principal és avançar en el cultiu i l'ús de baies, particularment la móra vermella, mentre es té en consideració l'ús sostenible de la natura i el patrimoni natural. Les activitats del projecte inclouen: 1) Cria i selecció de les millors varietats de móra vermella; 2) desenvolupament de les tècniques de propagació en massa de móra vermella, [...]; 3) adaptació de la maquinària pel cultiu del sòl i plantatge de móra vermella; 4) cultiu a gran escala de móra vermella i educació dels grangers a Finlàndia i Noruega. 5) Vigilància de pestes i malalties del romegueró; 6) experiments en pol·linització del romegueró; etc, etc...”

Els governs de Noruega, Finlàndia, Suècia i Escòcia estan sumant esforços per aconseguir la producció comercial d'aquest possible cultiu àrtic. La cosa es va posar sèria l'any 2000 quan van establir la col·lecció finesa de romeguerons basada en la competició anomenada “Biggest Cloudberry in Finland” (Cloudberry és el nom

del romegueró en anglès). La guanyadora tenia tres vegades la mida normal.

Des del 2002 unes quantes variants "Apolto", "Fjellgull" i "Fjordgull" es poden comprar per cultivar.

Ja veieu que la cosa amb aquesta planta en aquestes terres va molt en sèrio. Tant hi va, que decora la més gran de les seves monedes.

Referència:

- Projecte Northernberries

Dodger