12/01/2009

Amaga l'ovulació!

En la inmensa majoria de mamífers (per no dir tots els éssers vius) les energies no es malbaraten, és una màxima en biologia. Així que els moments en que la dona està ovulant i es troba en el pic de fertilitat s'han d'anunciar a bombu i platillu per no malgastar forces en el sexe (o fer l'amor, a vegades...) quan la dona no és fèrtil.
Això ens porta a aquelles imatges que ho exemplifiquen tan bé: femelles mostrant les seves parts inflades i vermelles exposades, mentre els tan "mesurats" mascles van saltant i perseguint-les amb la il·lusió de ser ells qui aquest cop aconsegueixin transmetre els seus gens amb tan formosa fèmina.Aquest senyal es dóna de forma molt clara en la majoria dels mamífers; i tot i que per a nosaltres no és gens evident, si que ho és per a qui ho ha de ser, essent molts cops senyals olorífics més que visuals que a nosaltres se'ns escapen.
Però ara, fixeu-vos en la senyora/noia que teniu asseguda al vostre costat, o recordeu aquella senyora tan perfumada que us heu creuat a l'ascensor. Estava ovulant? Amb tota seguretat, no en teniu ni la més remota idea...
Fa molts anys ja, mentre ens estàvem convertint en humans, va resultar més eficaç amagar l'ovulació que fer-la evident. Les dones passaven a estar sempre atractives per als homes, allargant així les senyals de fertilitat durant tot el cicle. Quin avantatge podria tenir?
És evident que les cries humanes necessiten dels progenitors per al seu desenvolupament (s'han descrit alguns casos en què és necesasri fins passats els 30...). A més, les mares no poden totes soles com en altres espècies, i el pare es fa necessari en tasques d'educació, d'alimentació,...
Una de les maneres que les mares humanes aconseguirien inculcar la monogàmia als mascles seria aquesta, l'ovulació encoberta (fins i tot per a elles, perquè així de pas no es nota que enganyen...). El mascle, que mai sap quan està ovulant la femella, es queda al seu costat gastant espermatozoides, fins i tot durant l'embaràs i durant l'alletament per assegurar que els fills són seus, i de pas l'ajuda en la criança dels fills.

Però hi ha una altra opció.
El parricidi és una pràctica habitual en espècies properes a nosaltres i probablement ho devia ser en els inicis de la nostra. Els mascles que aconsegueixen una femella i volen formar un nucli familiar, maten a tots els fills que encara estiguin sota el càrrec de la femella, bàsicament per dues raons: 1) Aquells gens no són seus (no malgastem energia portant-los menjar) i 2) hem de deixar que la femella sigui fèrtil altre cop (en el cas que estigui alletant alguna de les criatures).
És clar, en aquest assassinat qui hi perd més és la femella (a part dels malaguanyats, lògicament), aquells gens si que éren dels seus...
L'evolució va dotar a la femella amb aquesta petita trampa. Elles, que eren molt vives, tenien ovulació encoberta i, de tant en tant, tenien alguna relació extramatrimonial; finalment els mascles perdien la pista de si els fills eren seus o no.
M'explico: la femella amaga la seva ovulació, el seu mascle se'n va a caçar més o menys tranquil. Total, que un altre mascle vé a per la femella (unga, unga!!! -Li diu), la femella vol i dol (ai si, ai no, ai que no ho tinc clar...) i Patapam!!!. Ara, quan neixin nens podran ser de dos mascles diferents, algú els matarà?? Cap d'ells s'atrevirà, potser porten els seus gens.
Això pot portar a situacions realment sorprenents, com per exemple, mascles control·lant les seves parelles les 24 hores del dia (arribant a extrems de tancar-les en una habitació) per assegurar-se que els fills seran seus. O femelles deixant-se flirtejar pels mascles més bons caçadors (sinònim de bons gens) per aconseguir els seus fills mentre a casa hi tenen al bonatxón de turnu que tindrà cura de les criatures pensant que són seves.

Ja ho veuen, una guerra on ningú vol perdre pistonada i tothom se les empesca per aportar el màxim numero de gens a cada generació. De moment: Dones-1, Homes-0.

Nota: No obstant l'ovulació sembla encoberta a tots els efectes, els mascles (tot i no saber-ho), hem desenvolupat una espècie de sentit per detectar l'ovulació de les dones. Si no us ho creieu, mireu aquest estudi.
La batalla continua: Dones-1, Homes-1.

Frij

7 comentaris:

sarah ha dit...

Fa molt de temps que no passava per casa vostra: crasso error! A banda del cafè, llegir-vos és garantia d'iniciar el matí de bon humor.

Post molt divertit i acurat per resumir fets que ara les femelles amaguem sota una capa de perfum Rive Gauche o un excès de maquillatge a primeres hores del matí i els homes fent ostentació d'un Rólex d'or o un cotxàs immens i caríssim pel carrer... resultarà molt i molt interessant observar la fauna humana al metro aquest matí, si tinc en compte les observacions que has fet (certes, és veritat).

Al final, tot és una qüestió de transmissió d'informació genètica, l'antic afany de perdurar...

Salut!

Clidice ha dit...

doncs ja seria hora que no fos necessari que alguns mascles haguessin de garantir tan a "lo bèstia" que la seva prole els pertanyés genèticament. A mi em fa més il·lusió viure sense tancar :(

Frij ha dit...

Me n'alergo de que tornis a passar per aquí Sarah, i de pas que t'animi el dia... El fet curiós és que no es tracta tan sols perfums i cotxes, sinó que la pròpia fisiologia està sotmesa a una sel·lecció sexual brutal. Si, tot per perdurar...
No puc estar més d'acord amb tu Clidice. Era una mirada freda a la situació...

sarah ha dit...

D'acord amb tu, Frij, els perfums i altres signes d'ostentació són afegits culturals a un procés fisiològic molt antic i que ens domina encara tant i tant.

És irònic que estem cada cop més allunyats de la Natura, que tinguem molt oblidada la connexió amb la resta de la matèria viva i al mateix temps encara restem sotmesos a les seves normes. (Tant que això podria justificar que la meva amiga s'hagi beneficiat al seu cap de personal i no ho va poder evitar: "no va ser culpa meva, és que uhmm, estava ovulant i m'ha agafat com un afany reproductiu amb el meu cap...") :-)

en Girbén ha dit...

Arribo tard, com sempre, però és l'esperava aquest post de l'ovulació oculta.
Em ve al cap aquell cas que ara ha sigut notícia, els d'aquells mascles islàmics que, en un mas abandonat, feren un judici sumaríssim a una dona presumptament adultera i la condemnaren a mort.
Heus quin cas d'evolució interrompuda! La maté porqué era mia...

Anònim ha dit...

Com sempre, estic en desacord amb dues coses :)

La primera és que no és cert que les fèmines estiguem sempre formoses per amagar l'ovulació. Si s'és bon observador es poden detectar aquells grans que els agrada sortir just abans dels dies que no podem quedar embaraçades o el mal humor, i també els pits inflats durant l'ovulació.

I la segona que no crec que siguem les dones les que inculquem la monogàmia als mascles (com si fós un gran càstig!). Qui més es beneficia de la monogàmia són precisament els homes, nosaltres no necessitem assegurar-nos de que els fills que parim són nostres, no?

Janu.

Frij ha dit...

Hola Janu,
m'explico: Quan dic que les dones passen a estar sempre maques per als homes, em refereixo a què allarguen els signes de receptivitat a tot el període. Els mascles d'altres grups no fan cas a les femelles si no mostren aquesta receptivitat (generalment), en canvi, els mascles humans no podem evitar-ho en cap moment del cicle. En són un exemple els pits inflats. En primats veure uns pits inflats és sinònim de fecunditat; les dones sapiens tenen els pits més grossos de tots els primats. I no estan pas carregats de llet....
Deu ser que som mal observadors, però aquests grans ens passem totalment desaparcebuts a efectes de intenció copulativa...
Per altra banda, dubto que sigui l'home qui més se'n beneficïa (sempre parlant a efectes evolutius eh!!). La dona, vulgui o no, ha de carregar durant 9 mesos com a mínim amb una criatura al ventre i després del part, potser es passa un aprell d'anys donant el pit (anys enrera era més temps que avui dia). Només cal tenir en compte les dificultats que passen avui dia les mares solteres.
En una espècie on la cria dels fills es pot allargar fins als 18 anys (moment en que som majors d'edat), és evident que tenir un mascle a casa sempre pot ajudar...
A més, si ara un mascle agafés i els 9 mesos i 2 anys que destina a la cria del seu fill (fins que pot tornar a reproduïr-se amb aquella senyora), els destinés a mantenir el màxim de relacions i marxar corrents, t'asseguro que el nombre de capsuletes amb els seus gens seria brutalment més gran (encara que la meitat morissin degut a que els falta la figura parental).
Amb això no vull dir que siguin les dones qui carregades de mala intenció han près aquestes decisions i ara ens mortifiquen amb aquest càstig. És clar que no. L'evolució va possibilitar aquesta opció i de fet, són els humans que van triomfar i aquí estan avui en dia, i els que eren més "mamonets" es van anar quedant pel camí...això significa que almenys en algun moment, aquesta opció va ser la bona.
Per acabar aquest etern comentari, comento un article que acabo de trobar passejant per la xarxa: Es realitzen unes 4000 proves de paternitat avui en dia a Espanya, de les quals, un 25% són negatives. O sigui, 1000 pares que malgrat la monogàmia regnant estan malgastant esforços en fills que no porten els seus gens. De les dones, un 0%...

Girbén, un cas clar dels extrems als que podem arribar...Patètic!