9/20/2011

Selecció de grup

La selecció natural, en la seva faceta més coneguda, actúa a nivell d'individu. Sobreviu el més fort, el més ràpid, el més hàbil,... Aquests virtuosos de les aptituts s'aparellen més, es moren menys i tenen més fills, que hereten aquests trets. Així, en la generació següent hi haurà un percentatge més alt d'individus amb aquests caràcters.
D'acord, això està molt bé, però aleshores com expliquem l'existència dels cèlibes en la població, o els individus que de tant bones persones es farien mal a ells mateixos (posant en risc la seva supervivència i la seva reproducció) abans que a algú altre?
Ja fa temps que els entesos discuteixen sobre els nivells als quals actúa la selecció natural i encara no es posen d'acord.

El primer nivell seria el propi gen. Aquesta teoria va ser desenvolupada i popularitzada per Richard Dawkins en el seu llibre El gen egoísta (un llibre que està a tots els prestatges), on defensa que l'individu és tant sols el vehicle que utilitzen els gens per reproduïr-se. Aquesta postura ha rebut força crítiques (de fet, com tot el que fa en Dawkins), però si està en totes les prestatgeries, per alguna cosa serà...
Em podria explaiar molt més en aquest punt, però voldria parar esment en un altre nivell al qual actuaria la selecció natural, l'anomenada selecció grupal o de grup. Això queda exemplificat amb l'altruïsme, així s'explica que els individus que avisen als demés en un grup, s'exposen a ser escoltats i vistos pels depredadors que se'ls trinquen abans i en contra del que pensariem, el caràcter no desapareix del grup, sinó que s'hi
manté, ja que el grup sencer se n'aprofita d'aquests comportaments. De fet, aquest cas contrasta molt amb el que passaria si tinguessim en compte tant sols la selecció individual, ja que els altruistes desapareixerien a favor dels egoistes.
Bé doncs, estava avui fent reflexions estiuenques (vull dir que m'estava plegant la roba que es va acumulant al llarg del temps en un racó de l'habitació) quan me n'he adonat d'un petit matís que és una prova irrefutable a favor de la selecció de grups.
Com us plegueu els subjectes que viviu sols els llençols del llit, i els llençols de sota? Exacte!! És impossible. Els braços no arriben de punta a punta, si ho plegues per un costat es desplega per l'altre, la goma se t'enganxa amb els cordons de la sabata i acabes estirat damunt del llit amb les extremitats ben obertes estirant cap a les 4 puntes. Al final sempre acabes creant una bola de roba que no entra en cap calaix o el que és pitjor, ja deixes de canviar-los amb la conseqüent putrefacció de l'habitació i el canvi de color dels llençols que, què voleu que us digui, no augmenta massa la pròpia fitness.
Tant sols és factible si vius amb algun altre subjecte que l'enredes a què t'ajudi a canvi de fregar els plats o fregar-li l'esquena amb oli de farigola.

És evident, i ara ho veieu tant clar com jo, que la gent que viu en grup és afavorida per la selecció natural enfront dels que viuen sols tot i ser igual de maldestres. Aquest fet, acaba desembocant en comportaments tan extranys i tan poc adaptatius (recordar l'altruïsme) i que s'estenen com a eina d'intercanvi, com fregar l'esquena al teu company de pis o posar encens al menjador...

Frij

9/09/2011

Investigació bàsica

No me n'he pogut estar de compartir-ho...


Vist a: La risa de la ciencia

Frij

9/03/2011

Especulant...

Buf!! Quina feinada últimament... Al nostre voltant tot està canviant i costa molt restar aturat enfront del futur que se'ns presenta. Hem anat a totes les revoltes àrabs hagudes i per haver, hem dormit a totes les palces del 15M, hem aturat el parlament, hem renegat una mica de la visita amb la que ens ha obsequiat sa santedat, hem engrossit la llista de l'atur, hem aplicat a totes les beques possibles per continuar una carrera investigadora, ens hem quedat sense l'ajuda dels desocupats i hem anat a votar al referèndum per canviar la Constitució... Com?! Que tu no hi has anat?! Que no l'han fet?!
Si companys, ens ho hem estat pensant molt i aquest bloc ja no serà de ciència, total a qui li importa! Fa temps que ens vam proposar de donar-li una empenta a aquesta pàgina, escriure més, explicar coses, ni que fós per explicar-nos-ho a nosaltres mateixos: ei Dodger que mira quines coses diuen...ei Frij flipa amb aquesta història! Però tu, no hi ha manera! Tot està canviant tant ràpid al nostre voltant...els valors pels quals lluitaven els nostrs pares i ens van inculcar de petits ja no tenen cap valor. Perquè hem d'estudiar tota la puta vida si aquí no hi ha ni cristo que et valori? Ja no et dic per rebre un sou suficient...sinó que es creiin feines, que no haguem de posar en el nostre curriculum que els 10-12 anys que portem a la universitat formant-nos en realitat els hem currat al Bar Manolo, a veure si amb una mica de sort ens donen aquesta feina de 800 euros...
Estic segur que mons pares s'arrepenteixen de no haver-me aconsellat que em fés funcionari amb 18 anys...40% d'atur juvenil!! (si juvenil, trenta tacos...i sumant). La mare que ens va matricular!!

Com veieu el món evoluciona molt ràpid i cap dels economistes futuròlegs és capaç de dir-nos on serem demà...de fet, diria que encara ningú no ha encertat ni una previsió per donar un impuls a aquest sistema que menja la moral a la població...
Bé, de fet, d'això us volia parlar, de previsions evolutives (m'acabo d'inventar l'expressió). posats a especular amb els mercats, perquè no especulem una mica amb la vida! Potser és menys perjudicial... Com serà el món d'aquí uns milions d'anys? Quins bitxos hi haurà, com seran, que menjaran..?
Que l'evolució no té cap fi i és totalment impredictibe? Bé, depèn de lo que et concentris...
Hi ha un tio que s'atreveix a fer previsions evolutives, és un home que es diu Dougal Dixon i (fa un temps ja) especulava en el seu treball "After the Man: A zoology of the future" sobre les forms de vida del futur.
Quan la nostra espècie (léase Homo sapiens) hagi desparegut de la Terra, els recursos s'hagin esgotat, la contaminació sigui generalitzada i només existeixi col·lapse, caos i destrucció, haurem establert les bases de l'inici d'una nova era: la de l'evolució Sensenaltrus (si, això també m'ho he inventat jo...). Quan aquest merder estigui ja ben montat tant sols les espècies oportunistes (totes aquelles que li fan fàstig a la gent) com les rates o els escarabats es trobaran sense competència i iniciaran el compte enrera que els portarà al moment del qual avui faré esment, d'aquí a 50 milions d'anys.
En Dougal Dixon és un geòleg/paleontòleg i sobre l'evolució dels continents en sap una estona llarga. Ell calcula que per aquesta època la deriva continental haurà reorganitzat els continents de tal forma que quedaran formant un supercontinent en l'hemisferi Nord. En aquest context, els animals trobaran tot un reguitzell de solucions adaptatives ja utilitzades al llarg de l'evolució, amb l'única diferència que seran noves espècies les que ho faran: primats que es fan nadadors, micos que es transformen en els més grans caçadors de les sabanes, o felins que pugen als arbres. Sense la humanitat ni grans depredadors pel mig les rates s'hauran extès i ocuparan els ninxols orfes fins a ocupar la posició de Els reis del Mambo. Aquests entranyables bitxets són els Falanx (Amphimorphodus cynomorphus) i la seva dieta serà qua
si exclusivament els Rabbuck (Ungulagus silvivultrix) una espècie de conill que serà el rossegador més gran que haurà corregut mai sota el cel -fixa't quina poca feina aquest home, s'inventa fins i tot el nom científic!-.

Als mars, sense balenes perquè se les hauran carregat els humans (ja no queda massa per això), els pingüins esdevindran els Putos amos de l'aigua. A les sabanes, els primats substituiran als grans felins (que vès per on també se'ls hauran carregat els humans) i a les illes els ratpenats s'adaptaran al medi terrestre i es convertiran en unes bèsties de metre i mig.

Curiosament, sembla ser que en el món vegetal no hi haurà grans canvis, si més no, encara no he vist que en comenti res...
Si no us sap greu, mica en mica us aniré presentant aquests tendres bitxets productes de l'evolució especulativa, de fet, tant és si hi haurà alguna cosa semblant o no, no ho sabrem mai! La premisa és que els humans desapareguin...
Ah! Me n'oblidava, estigueu tranquils, ells tampoc votaran mai un referèndum...


Frij