11/30/2010

Estava de passeig

Si encara queda algú a aquestes alçades que llegeixi aquest bloc, ja deu estar avorrit de rellegir una vegada i una altre els mateixos articles, perquè és cert amics, fot segles que no renovem les nostres entrades...
Us podria dir que la vida és molt dura, que ens hem enamorat sense parar durant mesos i que és un amor veritable, que som rics i estem de viatge per platges blanques o que som els presidents d'una escala de veïns i que les nostres obligacions no ens permeten tenir descans per escriure... Però no colaria, a més, tothom sap que tenim un màster posant excuses barates que se sobreposen unes amb les altres... Així que he decidit dir la veritat: estavem en un univers paral·lel.

La teoria de l'Univers paral·lel ja fa temps que dóna voltes en les ments abstractes dels científics més abstractes. Sembla ser que a nivell teòric podria existir, però com podeu imaginar és molt difícil que ho poguem saber del cert..
T'imagines Dodger? Un Univers igual que aquest amb gent igual que nosaltres on escrivim cada dia en el bloc, on tenim 15000 seguidors, on les noies se'ns llancen al coll pel carrer?? No sé què coll*** fotem aquí!!!


Sembla que no pugui ser oi? Doncs si, en principi pot existir un món on hi hagi gent com cadascú de nosaltres, que hagin près cadascuna de les el·leccions vitals igual que nosaltres, però que en canvi, ara decideixin seguir llegint aquest post enlloc de deixar-ho, avorrits com estàs tu ara.
Per il·lustrar-ho de forma simple: l'Univers que veiem és el que és, però cada any, l'univers observable creix un any llum (el que triga la llum en arribar a nosaltres). Així doncs, si imaginem un univers infinit, les possibilitats de topar-nos amb un alter ego augmenten.
Per mitjà de les observacions realitzades, sembla que en l'Univers la matèria es distribueix de manera bastant uniforme, almenys en la part estudiada: els gens menyspreables 1024 metres. Així que si aquest patró es manté, més enllà de l'univers observable també hi hauria d'haver galàxies, estrelles, Montillas,...
L'univers observable per nosaltres és una esfera on el punt més allunyat està a 4·1026 metres, i a aquesta esfera se l'anomena volum de Hubble (on hi cap tot el que es veu). Si ara, suposem que l'univers és infinit (com semblen indicar molts dels estudis actuals) i tenim en compte tots els possibles estats quàntics de la matèria que hi podria haver en un volum de Hubble a l'atzar, trobem que a uns 10 elevat a 10118 metres de distància hi ha un volum de Hubble completament idèntic al nostre. Si, si, idèntic.
Val, molt bé, però aquesta teoria encara està subjecte mesures millorades del fons còsmic de microones i de la distribució de la matèria a gran escala, que podrien refutar-la al redefinir la topologia i la corbatura de l'Univers. Però tan sols, resoldria el problema una estoneta, perquè sembla ser que no ens trobem davant d'un escenari amb un únic Univers, sinó que estem al mig d'un Multivers, on cada Univers podria tenir diferents condicions inicials, diferents constants físiques o altres lleis governant cada naturalesa.

58% of physicists (including Stephen Hawking) think multiple universes exist

18% (including Roger Penrose) do not accept this theory

13% admit the possibility, but remain unconvinced

and 11 % have no opinion.


En aquest casos, tan sols cal aplicar una dosi de probabilitat complicada per tornar-nos a trobar amb molts altres alter egos repartits arreu en aquest Multivers.

No heu entès ni un borrall? Jo tampoc. Però mola no?

Frij

11/05/2010

La concha de nuestras madres


Tret d'algunes mostres desperdigades en el temps de comportament modern en els homo sapiens (closques ornamentals, pigments...) que comentàvem aquí, els sapiens, quan vam entrar a Europa per primera vegada farà una 40.000 anys, erem més aviat rudimentaris.

Per rudimentaris que ens imaginem aquells avantpassats nostres, sempre tendim a imaginar-nos els Neanderthals encara més simplots. Els artefactes currats, alguns trobats en disposició de culte funerari, quasi sempre dataven en el periode posterior a l'arribada dels sapiens. La gent assumia que els neander s'ho havien copiat del sapiens, o que havien adquirit els objectes via comerç. No sé molt bé què consideraven que els neander podien donar a canvi. “ Mira, Hruuugh. Hruuugh m'has dit que et dius no? Et canvio el meu maravellós raspador-percutor-foradador multisusos, que també fa massatge als cabells, pel teu... pedrot negre de tres quilos... i... el taparrabos XL!”

Doncs mira, ja podem riure ja. Que potser la cosa va anar molt diferent. En Joao Zilhao, de la universitat de Bristol, ha estudiat les restes de dos jaciments d'Espanya (la Cueva de los Aviones i la Cueva Antón). Entre les restes d'aquest jaciments ha trobat coses com aquesta:


Un altra peça d'ornamentació sapiens? Pues no. Els sapiens vindrien a Europa 10.000 anys després. Doncs la peça data de fa 50.000 anys. Abans d'entrar a Europa, els sapiens no feien aquestes coses amb les closques. Apareixen només una vegada hi han entrat. Vés que no fossin els neanders els qui van fotre una lliçó de manualitats als sapiens!

En una entrevista amb Kate Wong, del Scientific American, el Zilhao enumera les possibles interpretacions: O bé la cognició i el comportament moderns van emergir independentment en les dues branques, o bé existien ja en l'avantpassat comú de neanders i sapiens. O potser, els grups que anomenem neander i sapiens en realitat no són espècies diferents i no hauríem, per tant, d'esperar diferències cognitives. Aquesta darrera interpretació és la que li fa més il·lusió a en Zilhao.

M'agrada particularment la seva visió de com va anar això de la innovació cosmètica. Diu que a mida que la població va anar creixent es va fer més important la identificació personal, més que res per saber a quin grup pertanyia cadascú. La innovació tecnològica que acaba en l'explosió d'habilitats del paleolític superior és el que ja van discutir en aquest post.

Li pregunten si considera que aquest salt endavant va requerir algun tipus de canvis en el cervell. Respon que si, però fa com a molt aviat 500.000 anys! Si agaféssim un individu d'aquells temps, el clonéssim i l'eduquéssim en el present a pilotar avions, segons en Zilhao, ho faria de perles.

Referència:

Did Neandertals think like us? Scientific American. June 2010.

Dodger