11/30/2010

Estava de passeig

Si encara queda algú a aquestes alçades que llegeixi aquest bloc, ja deu estar avorrit de rellegir una vegada i una altre els mateixos articles, perquè és cert amics, fot segles que no renovem les nostres entrades...
Us podria dir que la vida és molt dura, que ens hem enamorat sense parar durant mesos i que és un amor veritable, que som rics i estem de viatge per platges blanques o que som els presidents d'una escala de veïns i que les nostres obligacions no ens permeten tenir descans per escriure... Però no colaria, a més, tothom sap que tenim un màster posant excuses barates que se sobreposen unes amb les altres... Així que he decidit dir la veritat: estavem en un univers paral·lel.

La teoria de l'Univers paral·lel ja fa temps que dóna voltes en les ments abstractes dels científics més abstractes. Sembla ser que a nivell teòric podria existir, però com podeu imaginar és molt difícil que ho poguem saber del cert..
T'imagines Dodger? Un Univers igual que aquest amb gent igual que nosaltres on escrivim cada dia en el bloc, on tenim 15000 seguidors, on les noies se'ns llancen al coll pel carrer?? No sé què coll*** fotem aquí!!!


Sembla que no pugui ser oi? Doncs si, en principi pot existir un món on hi hagi gent com cadascú de nosaltres, que hagin près cadascuna de les el·leccions vitals igual que nosaltres, però que en canvi, ara decideixin seguir llegint aquest post enlloc de deixar-ho, avorrits com estàs tu ara.
Per il·lustrar-ho de forma simple: l'Univers que veiem és el que és, però cada any, l'univers observable creix un any llum (el que triga la llum en arribar a nosaltres). Així doncs, si imaginem un univers infinit, les possibilitats de topar-nos amb un alter ego augmenten.
Per mitjà de les observacions realitzades, sembla que en l'Univers la matèria es distribueix de manera bastant uniforme, almenys en la part estudiada: els gens menyspreables 1024 metres. Així que si aquest patró es manté, més enllà de l'univers observable també hi hauria d'haver galàxies, estrelles, Montillas,...
L'univers observable per nosaltres és una esfera on el punt més allunyat està a 4·1026 metres, i a aquesta esfera se l'anomena volum de Hubble (on hi cap tot el que es veu). Si ara, suposem que l'univers és infinit (com semblen indicar molts dels estudis actuals) i tenim en compte tots els possibles estats quàntics de la matèria que hi podria haver en un volum de Hubble a l'atzar, trobem que a uns 10 elevat a 10118 metres de distància hi ha un volum de Hubble completament idèntic al nostre. Si, si, idèntic.
Val, molt bé, però aquesta teoria encara està subjecte mesures millorades del fons còsmic de microones i de la distribució de la matèria a gran escala, que podrien refutar-la al redefinir la topologia i la corbatura de l'Univers. Però tan sols, resoldria el problema una estoneta, perquè sembla ser que no ens trobem davant d'un escenari amb un únic Univers, sinó que estem al mig d'un Multivers, on cada Univers podria tenir diferents condicions inicials, diferents constants físiques o altres lleis governant cada naturalesa.

58% of physicists (including Stephen Hawking) think multiple universes exist

18% (including Roger Penrose) do not accept this theory

13% admit the possibility, but remain unconvinced

and 11 % have no opinion.


En aquest casos, tan sols cal aplicar una dosi de probabilitat complicada per tornar-nos a trobar amb molts altres alter egos repartits arreu en aquest Multivers.

No heu entès ni un borrall? Jo tampoc. Però mola no?

Frij

10 comentaris:

Eva ha dit...

Mare meva!!!!
M'estic fumant un flai i ho he trobat interesantissím!!!!

Clidice ha dit...

Jopeta un flai, feia eons que no ho sentia ;) m'he perdut, si l'univers és infinit com pot expandir-se? O és que m'he col·locat només ensumant el flai? I em sembla que el Multivers ja el va pantentar Asimov, però mola igual, malgrat que la possibilitat de topar-se amb més Montilles (i d'altres) fa un cert iuiu. Ah! i guai veure el blog dalt del blogroll :)

decalaxula ha dit...

quin passeig més llarg frij!

m'agafen ganes de poder mirar per un forat i veure'm en tots aquests universos!
molt interessant el que ens aportes... però la meva ment social no arriba a tanta abstracció!!! em sembla que m'hauria d'ubicar en l'11%!!!

que continuïn les vostres reflexions en l'esfera de Hubble!

Frij ha dit...

Ja sabia jo que els flais ajudaven per entendre aquestes coses...
El que s'expandeix Clidice és el que nosaltres veiem de l'univers, cada dia veiem una mica més per la llum que ens arriba.
Decalaxula, el forat de moment me l'he demanat jo, així que fés cua...jeje.

Anònim ha dit...

Mola molt.
Només m'agradaria comentar una cosa respecte el que dius: "cada any, l'univers observable creix un any llum". Això, en principi, és veritat i no té cap problema. Tanmateix, hi ha un detall que és important: el tamany de l'univers observable depen del tipus d'univers que habitem. Si el nostre univers estigués en expansió accelerada (com la majoria de cosmòlogs creu actualment), arribaria un moment en el qual la velocitat de expansió de l'univers seria major a la velocitat de la llum. En aquest cas, el nostre horitzó d'events es faria cada vegada més curt i veuriem cada vegada menys y menys univers.

Frij ha dit...

Totalment d'acord Anònim. No sabia si era necessari liar-ho més... Aprofito per preguntar: què passaria si la velocitat d'expansió de l'univers fós desaccelerada, acabariem veient als nostres dobles?

Anònim ha dit...

No. Nosaltres només podem veure això que passa al nostre univers. Si fins i tot, en lloc de viure en un univers en expansió, visquéssim a un univers en contracció i el nostre horitzó d'events augmentés més ràpid que la velocitat de la llum, mai podríem veure el que passa a universos paral·lels. No se sap ben bé com poder arribar a universos paral·lels, però es creu que es podria fer mitjançant forats de cuc.

Frij ha dit...

Gràcies anònim, però em referia a que el nostre univers s'expandís a velocitat inferior a la de la llum, cada cop veuriem més univers (el nostre)no? Suposant que l'univers és infinit, un dia veuríem el que passa molt més enllà!
El que passa a altres universos ho deixo pels cucs doncs...

en Girbén ha dit...

M'ha encantat la classificació de la lligueta de la credibilitat de la teoria (amb els famosos entrenadors dels dos primers equips). No cal ni dir quins són els meus colors..., visites constants als universos paral·lels m'ho confirmen.
I Edgar Morin, inspirador de la teoria dels Sistemes Emergents amb les seves concepcions holístiques i comportaments de mal predir, ja predicava la "Multiversitat".

Eva ha dit...

I el pròxim post per quan?
Au va... tinc ganes de llegir-te!!!!!