Mems

Amb la invenció de la roda, no només les mercaderies van poder viatjar d'una banda a una altra, sinó que també la idea de la roda va poder viatjar d'un cervell a un altre.*

Així que, a través dels nostres cervell viatgen una gran (grandiosa) quantitat de unitats d'informació que van infectant un cervell rere l'altre. I molts cops sense l'ajut de la nostra voluntat anem escampant tota aquesta informació que així aconsegueix transmetre's en la societat.

Aquest mecanisme té una gran similitut amb els gens, d'aquí que a aquests paquets d'informació se'ls anomeni mems (també pel joc que dóna l'arrel de la paraula amb memory i mimesis), paraula que va introduïr Richard dawkins en el seu llibre El gen egoista. I així com la genètica estudia de quina manera es dóna l'herència d'una generació a la següent, la memètica intenta estudiar l'evolució cultural a través dels mems.
Ara, en aquest vagó de metro us en puc dir alguns de mems que han arrassat: el calçat, bosses de mà, ulleres de sol, clips del cabell,... Tots ells han estat grans idees que algú va tenir en el seu dia i que amb el temps s'han extès en la població, degut en gran part, a que són molt funcionals. Però també s'extenen molts d'altres mems l'avantatge dels quals no és tant evident. En aquest vagó també n'hi ha molts: gorres amb la visera al revés, pantalons caiguts a mig cul, pantalons amples on hi caben 3 cames per camall, les corbates de les que va parlar al seu dia sa monea, sabates de taló d'agulla de pam i mig. També pot haver-hi grans paquets d'informació que l'un sense l'altre no són res, vindríen a ser com els gens que regulen la formació de la cama, tots junts formen un gran mem, com per exemple qualsevol de les religions que professen més de la meitat dels individus que m'acompanyen en aquest vagó.
A l'igual que els gens "lluiten egoïstament" entre ells per ser el millor replicador, els trets culturals es transmeten a través de la replicació de mems.

Els mems, al igual que els gens, que es repliquen i s'expandeixen, estan sotmesos a les lleis de la sel·lecció natural. Els replicadors més eficients continuaran presents en el patrimoni memètic. I així com els gens, els mems no triomfen perquè siguin bons per se, sinó que simplement són més bons replicadors que els mems amb els que competeixen. Només així es pot explicar l'èxit d'alguns temes musicals que s'escolten arreu del territori com aquest.
A diferència dels gens però, els mems no estan sotmesos a un sistema darwinià de sel·lecció, sinó que és més aviat lamarckià (com les girafes que estiren el coll). Els mems ens els transmetren, habiten en el nostre cervell, fins i tot de forma totalment inconscient, els podem modificar i transmetre'ls de nou.

Bé, per il·lustrar-vos més en la matèria us convido a visitar el blog del Memecio, que està sempre al lloro de tot el que té a veure amb la propagació dels mems.
A més, us deixo una xerrada del mestre Daniel Dennet sobre mems perillosos que no té pèrdua.

* Daniel Dennet. La conciencia explicada

Frij

Tattoopuntura

Quan parlem de tatuatges, jo m'imagino aquell tio que surt a la tele ple de colors fins a la punta dels cabells (ja no recordo si no en té) i tot d'arrecades penjant-li per tot arreu.

Des de sempre, els tatuatges sembla que han estat un senyal de distinció, d'ostentació i poder. I per això, aquest tio de la tele és el meu gurú, el meu mestre, el meu tsentsei,....
L'home dels gels és el primer registre tatuat que tenim. Estem parlant de l'Ötzi, un home que va morir fa uns 5200 anys allí per la zona dels Alps italians, i gràcies al seu cos momificat, s'han pogut escriure les primeres històries sobre traïcions i assassinats. A més, (ja en va parlar en Memecio) en el cos de l'Ötzi, s'han trobat molts tatuatges són els primers tattoos dels que tenim constància. Es disposen el llarg de l'esquena, canells i cames formant 15 grups de línies i/o formes geomètriques. Tot i que Ötzi podria haver estat el cap desbancat d'una tribu que e smovia per la zona, els seus tatuatges no impressionen massa i no semblen pas ornamentals, ja que la majoria no passen de simples ratlletes verticals o creus.

És possible que aquests tatuatges tinguéssin una importànciua mèdica?
Alguns autors han estat estudiant aquesta hipòtesi, basant-se en els punts clàssics de l'acupuntura xinesa.
De tots els tatuatges sque s'han trobat en el cos momificat de l'home dels gels, 9 d'ells estan situats just a sobre un punt utilitzat per l'acupuntura tradicional, i 6 més estan a una distància de 6-10 mm del punt més pròxim.
En l'acupuntura, aquests punts energètics es distribueixen en 12 meridians, canals o vies de comunicació, i cada una d'aquestes vies, correspon a un òrgan. En el cas de l'Ötzi, 9 dels 15 grups de tatuatges, estan sobre el meridià de la bufeta urinaria i 3 sobre el meridià de la vesícula biliar.
A més, si avui en dia, un acupunturista (desconec si es diu així) ens diagnostiqués artrosi lumbar, ens punxaria amb l'agulla en els punts que utilitza el sistema urinari del cap fins als peus. Sembla que un punt molt important en el tractament de l'artrosi, és el punt UB60, just en aqeust punt, l'home dels gels hi té un tatuatge. Per confirmar aquesta hipòtesi, s'han fet diversos estudis radiològics de la mòmia que han confirmat una artrosi moderada en genolls, turmells i columna vertebral.
Queden encara uns altres grups de tatuatges, els que es troben sobre els meridians del fetge i la melsa. Aquests llocs són utilitzats per l'acupuntura en el tractament de malalties abdominals. Doncs bé, estudis en el còlon de la mòmia han servit per trobar ous del cuc Trichuris trichiuria, un paràsit intestinal. A més, entre les pertenences de l'Ötzi s'hi van trobar uns trossos del bolet Piptoporus betulinus, que és conegut per ser un remei de la fitoterapia contra els problemes del sistema digestiu.


S'han fet estudis histològics dels tatuatges de l'Ötzi i s'hi han trobat pigments que podrien ser de carbó vegetal. Sent així, el que pensen els investigadors, és qeu els tatuatges e spodrien haver realitzat mitjançant un tall a la pell i cremant alguna espècie vegetal a sobre. Aquesta tècnica és molt semblant a la que s'utilitza actualment en els tatuatges terapèutics en l'Àfrica i l'Índia.

Els següents tatuatges dels que es tenen constància són els que s'han trobat en algunes mòmies de l'antic Egipte, la gran majoria dones, com per exemple la de la deesa Amaunet, que també tenia tatuatges geometrics en abdomen, cuixes i braços. I sembla que podria tenir la mateixa funció.
Avui en dia segueixen sent un distintiu ornamental o simplement un tret més de la moda, com molts altres mems de les nostres societats copiadores actuals, però potser, en el seu inici, es realitzaven tatuatges per guarir malalties i amb el temps han perdut la seva funció.

Link interessant:
- http://iceman.eurac.edu/ (pots fer-li un zoom a la mòmia de l'Ötzi)

Frij

Vençuts per la geografia

15 de novembre de 1532: Pizarro i els seus arriben després d'un llarg viatge a les terres del nou continent americà. La veritat és que no eren masses, tan sols uns 180 soldats i 30 i pocs cavalls guiats per l'explorador de Trujillo. Però van ser suficients per vèncer a l'imperi inca (que eren uns 80000) i prendre près al seu emperador Atahualpa...És un model de conquesta que s'ha anat repetint d'ençà a avui dia.

Perquè van ser els espanyols els que varen envaïr als inques? Sembla tenir una resposta fàcil. Els espanyols tenien armes de pólvora, eren resistents a una sèrie de gèrmens degut al seu contacte amb animals domèstics mentre que els inques no, i tenien també una gran producció d'acer, mentre que els inques disponien tan sols d'armes "cutrilles" de bronze. Però, tenien alguna predisposició sobrenatural els espanyols en quant a a la producció d'armament nou? Tenien alguna característica que els fés més destres per al maneig de tecnologia nova? Sembla que tots estaríem d'acord en que no. Què era doncs el que va fer que uns col·lonitzessin als altres i no al revés.
Aquesta és la pregunta que es formula i intenta respondre Jared Diamond en el seu llibre Guns, Germs and Steel. Es tracta d'una revisió de la història dels últims 13000 anys i com començant des del mateix punt inicial(tots érem caçadors-recol·lectors), esdevé un escenari on uns sempre són els vençuts i els altres els conqueridors.
Jared Diamond proposa que la solució es troba en la geografia.
En un primer moment sembla una solució una mica esbojarrada, però després del seu raonament es torna una teoria forta que li va fer guanyar el premi Pulitzer.
Cal tenir en compte, la importància del que anomenem Creixent Fèrtil en la història de les civilitzacions. En aquesta zona, que comprèn els actuals Egipte, Israel, Cisjordània, Gaza i el Líban és on es van donar unes condicions importantíssimes per al desenvolupament de la posterior història amb les seves guerres i amb els seus vençuts i vencedors.
En aquesta zona s'hi troben les plantes neolítiques més importants per als humans, entre elles: el blat, l'ordi, el lli, els cigrons, el pèsol, la llentia i l'erb. També s'hi trobaven 5 espècies dels animals domesticats més importants posteriorment, com la vaca, la cabra, l'ovella, el porc i el cavall. Mentre que els pobres inques (seguint amb l'exemple) es trobaven que per allí només hi tenien llames, i que no eren útils per als menesters que requerien força en l'agricultura.
No és extrany doncs, que en el creixent fèrtil s'hagin donat els avenços més importants en la tecnologia humana des de fa 11000 anys. Com per exemple, l'agricultura, la ramaderia o l'escriptura.

Però, tots aquests avenços no es van donar en el que coneixem com Europa, en canvi, és Espanya qui va conquistar el nou món. O sigui, sembla que els coneixements van desplaçar-se cap a Europa. Però, perquè no va ser així en el continent americà? Els maies feia temps que posseïen també un tipus d'escriptura, perquè no va desplaçar-se aquesta sabiduria cap al sud?
Sembla ser que es deu també a la geografia. Per ser més exactes a la forma dels continents.
Si comparem Euràsia amb el continent americà, tot i que tots dos continents tenen la mateixa longitut (13000km), veiem una diferència clara, mentre Euràsia és un continent que va de Est a Oest, o sigui, que està apaïssat, que és estret de nord a sud; Amèrica és un continent que va de nord a sud, és un continent allargat, que és molt prim de est a oest.
En regions que es troben a la mateixa latitud, el clima és molt semblant, els dies i la nit duren el mateix, tenen la mateixa vegetació...les plantes, els animals i les idees es poden moure lliurement de est a oest, mentre que de nord a sud, es fa difícil degut als climes, vegetacions i hores de sol diversos.
Durant molt de temps, els europeus van aprofitar gràcies a la geografia els avenços que es produïen al llarg del continent Eurasiàtic, mentre que els inques estaven aïllats i tenien moltes més dificultats per aprofitar-se de la difusió dels avenços tecnològics.
Això sembla ser que podria ser el que fa que la història sempre l'hagin escrit uns i no uns altres. Si us interessa i no us agrada llegir, també existeix la versió en video:

Frij