12/22/2008

Vençuts per la geografia

15 de novembre de 1532: Pizarro i els seus arriben després d'un llarg viatge a les terres del nou continent americà. La veritat és que no eren masses, tan sols uns 180 soldats i 30 i pocs cavalls guiats per l'explorador de Trujillo. Però van ser suficients per vèncer a l'imperi inca (que eren uns 80000) i prendre près al seu emperador Atahualpa...És un model de conquesta que s'ha anat repetint d'ençà a avui dia.
Perquè van ser els espanyols els que varen envaïr als inques? Sembla tenir una resposta fàcil. Els espanyols tenien armes de pólvora, eren resistents a una sèrie de gèrmens degut al seu contacte amb animals domèstics mentre que els inques no, i tenien també una gran producció d'acer, mentre que els inques disponien tan sols d'armes "cutrilles" de bronze. Però, tenien alguna predisposició sobrenatural els espanyols en quant a a la producció d'armament nou? Tenien alguna característica que els fés més destres per al maneig de tecnologia nova? Sembla que tots estaríem d'acord en que no. Què era doncs el que va fer que uns col·lonitzessin als altres i no al revés.
Aquesta és la pregunta que es formula i intenta respondre Jared Diamond en el seu llibre Guns, Germs and Steel. Es tracta d'una revisió de la història dels últims 13000 anys i com començant des del mateix punt inicial(tots érem caçadors-recol·lectors), esdevé un escenari on uns sempre són els vençuts i els altres els conqueridors.
Jared Diamond proposa que la solució es troba en la geografia.
En un primer moment sembla una solució una mica esbojarrada, però després del seu raonament es torna una teoria forta que li va fer guanyar el premi Pulitzer.
Cal tenir en compte, la importància del que anomenem Creixent Fèrtil en la història de les civilitzacions. En aquesta zona, que comprèn els actuals Egipte, Israel, Cisjordània, Gaza i el Líban és on es van donar unes condicions importantíssimes per al desenvolupament de la posterior història amb les seves guerres i amb els seus vençuts i vencedors.
En aquesta zona s'hi troben les plantes neolítiques més importants per als humans, entre elles: el blat, l'ordi, el lli, els cigrons, el pèsol, la llentia i l'erb. També s'hi trobaven 5 espècies dels animals domesticats més importants posteriorment, com la vaca, la cabra, l'ovella, el porc i el cavall. Mentre que els pobres inques (seguint amb l'exemple) es trobaven que per allí només hi tenien llames, i que no eren útils per als menesters que requerien força en l'agricultura.
No és extrany doncs, que en el creixent fèrtil s'hagin donat els avenços més importants en la tecnologia humana des de fa 11000 anys. Com per exemple, l'agricultura, la ramaderia o l'escriptura.
Però, tots aquests avenços no es van donar en el que coneixem com Europa, en canvi, és Espanya qui va conquistar el nou món. O sigui, sembla que els coneixements van desplaçar-se cap a Europa. Però, perquè no va ser així en el continent americà? Els maies feia temps que posseïen també un tipus d'escriptura, perquè no va desplaçar-se aquesta sabiduria cap al sud?
Sembla ser que es deu també a la geografia. Per ser més exactes a la forma dels continents.
Si comparem Euràsia amb el continent americà, tot i que tots dos continents tenen la mateixa longitut (13000km), veiem una diferència clara, mentre Euràsia és un continent que va de Est a Oest, o sigui, que està apaïssat, que és estret de nord a sud; Amèrica és un continent que va de nord a sud, és un continent allargat, que és molt prim de est a oest.
En regions que es troben a la mateixa latitud, el clima és molt semblant, els dies i la nit duren el mateix, tenen la mateixa vegetació...les plantes, els animals i les idees es poden moure lliurement de est a oest, mentre que de nord a sud, es fa difícil degut als climes, vegetacions i hores de sol diversos.
Durant molt de temps, els europeus van aprofitar gràcies a la geografia els avenços que es produïen al llarg del continent Eurasiàtic, mentre que els inques estaven aïllats i tenien moltes més dificultats per aprofitar-se de la difusió dels avenços tecnològics.
Això sembla ser que podria ser el que fa que la història sempre l'hagin escrit uns i no uns altres. Si us interessa i no us agrada llegir, també existeix la versió en video:





Frij

12 comentaris:

Memecio ha dit...

Que interesant! No ho havia vist mai aixi. Crec que hi ha bona part de rao en els arguments de Diamond de aillament per clima com a impediment per que els avanços flueixin lliurement a América.
Felicitacions pel article.

Frij ha dit...

Ei Memecio, benvingut al blog, encantats de veure els teus comentaris per aquí.
A mi també m'agrada la teoria.
De fet, a nivell més subtil, en tots els països hi ha reconegudes diferències culturals entre nord i sud, molt més que est i oest no?
És curiós...

Memecio ha dit...

Sí, a nivell intraestatal i interestatal. Pel general, la gradació de conductes es mes exagerada per latitut que per longitut. Per exemple, a Europa la gent parle en veu mes alta i mes depresa al sud que al nort, i també gesticulen més, amb una gradació jo crec que molt clara. I aixó també es pot constatar dintre de paisos com Espanya, Italia o França. Ara bé, caldria esbrinar fins quin punt aquest fenomen esta relacionat amb el nivell de riquesa i de educació, que també te aquesta gradació.

Dodger ha dit...

Doncs ara li veig doble valor agermanador a l'himne del Barça: "Som del sud o del nooord, però ara estem d'acord..."

Vale, ja callo.

FXavier ha dit...

No t’oblidis del sud i est asiàtics quan parlis de “els avenços més importants en la tecnologia humana des de fa 11000 anys.”. En agricultura, ramaderia, ceràmica i teixit no tenien gaire a envejar al Creixent Fèrtil. Més arròs que blat, això sí. També a Àfrica hi va haver cultures del mill.
En escriptura, sí que hi ha diferència. L’escriptura s’ha inventat diverses vegades a llocs diferents, amb codis ideogràfics o sil•làbics, tan complexos que limitaven el seu ús a una èlit. L’escriptura alfabètica, molt més accessible, només s’ha inventat una vegada, per estrany que sembli, i va ser a l’Orient Mitjà. Les actuals lletres llatines, àrabs o ciríl.liques són evolucions d’aquells mateixos primers gargots.

A la geografia i la climatologia cada vegada se’ls reconeix més pes a les anàlisis històriques. Imperis desapareguts a causa de canvis climàtics (i no tant per raons militars), països sotmesos a guerres perpètues per la seva situació geofísica (com Txèquia “corredor central d’Europa”), etc. Sense oblidar que la ubicació dels jaciments minerals o petrolífers és una característica geològica abans que política.

Frij ha dit...

Merci per l'apunt FXavier. Com molt bé apuntes la teoria peca una mica de reduccionisme.
Sinó tot, segur que hi té molt a veure trobar-te en un espai geogràfic on hi pots trobar les espècies més importants pel conreu i la gran majoria d'animals posteriorment domesticats.

Exacte, hi ha altres factors que també depenen de la geografia com bé dius, jaciments minerals, canvis en el clima,...

Miquel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Miquel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Miquel ha dit...

Tema interessant i tocat abastament per els economistes del desenvolupament. També hi ha tota una escola que estudia l'efecte del clima en les institucions i la d'aquestes sobre el creixement econòmic. No he tingut el plaer de llegir encara aquest Guns, germs and steel (tot i ser ja tot un clàssic.Espero fer-ho aviat), però uns altres dos llibres molt amens i interessants són: Landes i Easterly

Frij ha dit...

Merci per les recomanacions Miquel, buscarem una oferta 2x1 aveure si ens podem fer amb ells...

Josep ha dit...

Aquest any 2008 m'he llegit per segona vegada aquest llibre. També Col·lapse.

I enguany llegiré El Tercer Ximpanzé.

El Jared Diamond és un geni!

Frij ha dit...

Hola Josep. Benvingut al blog.
Si, aquest Diamond té una visió que va del boig al geni! A veure si li donem un cop d'ull a aquests llibres que ens falten.
Salut!