12/11/2008

Sou uns animals!

Jo també vaig ser un Homo sapiens. Jo també era un animal racional. D'aquells que tocats per la mà del totpoderós utilitzava els animals i les plantes al meu antull (=antojo). Clarament érem éssers superiors. Teniem sentiments, desitjos, pensàvem, raonàvem, posseïem una ànima incomparable a cap altre ens en la natura. Estàvem a la cúspide de la piràmide. Era impepinable que teniem alguna cosa que ens feia superiors en tots els àmbits, no em facis dir ben bé què, però allò ens feia, a mi i als altres humans, superiors a la resta.
Encara em cauen les llàgrimes quan recordo textos com aquest:

Com els animals, l'home té cos, però és més que un animal. Com els àngels, l'home té un esperit inmortal, però és menys que un àngel. En l'home es troben el món de la matèria i l'esperit. Ànima i cos es fonen en una substància completa que és l'ens humà...
...Un esperit, es un ésser intel·ligent i conscient que no només és invisible (com l'aire), sinó que és absolutament immaterial, és a dir, que no està fet de matèria...
...No sense fonament diem que Déu ens ha fet a la seva imatge i semblança. Mentre el nostre cos, com totes les seves obres reflexa el poder i la sabiduria divins, la nostra ànima és un retrat del Creador de manera especialíssima.*

Avui en dia els humans ja no sou el mateix. Heu perdut allò que us feia únics. Totes aquelles característiques divines que en un temps en vau ser posseïdors les heu perdut.
Porteu molts anys discutint on es troba l'ànima, i encara és hora que la trobeu.
Si el llenguatge us fa humans, encara és hora que algú m'expliqui com éssers inferiors poden aprendre el nostre llenguatge, o fins i tot, utilitzar-ne un de propi.
Si és la capacitat de projectar-se en els altres (o sigui, l'empatia) o atribuïr pensaments i intencions a les altres persones (la teoria de la ment), algú hauria de dir-los-hi a aquests micos que són molt més humans que molts de vosaltres. Potser és la vostra capacitat artística? No n'estic segur, diria que els quadres que han pintat aquests elefants o aquests ximpanzès no tenen res a envejar als vostres.
Potser és el fet d'utilitzar instruments per aconseguir els vostres propòsits? Pffff, no ho sé...
Ja està! L'autoconsciència! Us podeu reconèixer en un mirall, teniu el concepte i el coneixement de jo...La llàstima és que tant dofins com primats com garses i elefants també ho poden fer...
La principal característica humana és doncs, potser, la capacitat de raonar. Diuen que raonar és la capacitat per a trobar una solució a un problema al que mai t'havies enfrontat. Bé, observeu aquests companys:





No ho sé, no ho sé,.... per acabar-ho de complicar mireu el treball que ha sortit aquesta setmana. Científics de la Universitat de Viena han observat que els gossos poden sentir enveja. Ja s'havia observat en ximpanzès que les desigualtats a l'hora de repartir el menjar els produïa reaccions d'enveja i refusaven a seguir participant en l'experiment. Doncs, en aquest últim treball, es demanava la poteta a una sèrie de gossos, i quan la donaven se'ls oferia una mica de menjar com a recompensa. La situació amb la que s'han trobat és que quan a un gos no se li donava menjar en presència d'un altre al qual si se'l recompensava, deixava de donar la poteta molt abans que si se li feia el mateix en absència del company recompensat. A més, el gos es posava nerviós i no deixava d'observar al gos sortut que obtenia el menjar, la qual cosa ha demostrat que els gossos també senten unatremenda aversió cap als comportaments no equitatius.

És curiós, el cas és que us sé diferenciar perfectament, sé que sou Homo sapiens, però sóc incapaç de trobar cap tret que us faci tan especials que pugui posar una barrera infranquejable entre la resta d'animals i vosaltres....
Vès si encara formareu part del regne animal!!!

* Text extret de: Qué es el hombre. Leo J.Trese
Frij

13 comentaris:

Asimetrich ha dit...

Deu ser que el que ens fa diferents és la nostra pedanteria? O el fet que siguem capaços de carregar-nos el nostre hàbitat, ser-ne conscients i continuar tan feliços? Serà que el que ens fa diferents és la nostra estupidesa i tonteria? Qui sap

En un altre ordre de coses, vaig veure la noticia de l'enveja dels gossos i em va deixar fred. Crec que qualssevol que hagi conviscut durant un temps amb algun gos se n'adona d'aquestes coses i moltes altres!.

Homorgasmus ha dit...

Impresionante lo de los vídeos, sobre todo el primero. Los córvidos son listos de narices. El caso de las nueces lo había oido pero no lo había visto. Y por supuesto comparto la opinión de Asimetrich; mi gato Silvestre es un celoso del copón.

Dodger, muchas gracias por tu colgajo anterior. Lo he leido y releido y me ha venido bien para comprender mejor cosas que no me quedaban claras. En cualquier caso, y como bien dices, habrá que esperar a ver que dicen "esos figuras". Un saludo.

Anònim ha dit...

homorgasmus, si te interesa el video primero, te recomiendo que visites la página siguiente:

http://users.ox.ac.uk/~kgroup/tools/movies.shtml

ya la recomendé aquí en el apartado de "sugerencias y comentarios generales" hace mucho... pero ahora que "vuelve el tema", pues no está mal rescatar la página. encontrarás un montón de videos similares.

hasta pronto!

irichc ha dit...

Coneixes la Disputa de l'Ase, d'Anselm Turmeda? N'estàs fent una segona versió, tot i que desprovista del final edificant. Així que deixa que t'ajudi: el que distingeix els homes dels animals no és cap qualitat inferior, sinó al contrari, és la capacitat d'abaixar-se, d'embrutir-se i de renunciar (mostra, segons Pascal, de la seva grandesa implícita). Quan diem "Déu es va fer home" no volem dir "Déu va adquirir tal i tal capacitat pròpia de la espècie humana". Volem dir simplement que Déu es va humiliar.

irichc ha dit...

On escric "qualitat inferior" llegeixi's -s'entén- "qualitat superior".

irichc ha dit...

Per cert, l'enveja no és una "aversió cap als comportaments no equitatius". Més aviat és un odi irracional vers allò que, per qualsevol motiu, no podem veure (l'etimologia és clara des del castellà: in-vidia). Un animal només pot experimentar alguna cosa semblant per associació d'estímuls, però aleshores deixa de ser un odi irracional per a convertir-se en una inferència defectuosa o mania.

Dodger ha dit...

Hola Irichc,

A mi em sembla, en Frij em corregirà, que el missatge és que costa trobar coses concretes que siguin humanes en exclusiva. En realitat això no és sorprenent, i com hem dit moltes vegades, les diferències sovint són més aviat de grau que cladístiques (per entendre'ns).

La discussió sobre aquest tema jo personalment la trobo estèril. Per altra banda, els arguments que es basen en si Déu fa això o fa allò altre, com sempre, no calen.

A mi m'agradaria saber què és això de les qualitats inferiors i les superiors. Imagino que són conceptes que provenen dels 12 volums de San Agustí, o d'altres llibres arcans dels que succiones el teu ampli saber sobre la naturalesa i en especial, sobre la naturalesa humana. A mi aquests conceptes no em queden clars.

Salut! I benvingut un cop més al blog.

Frij ha dit...

És cert que més o menys tots ens imaginavem ja que els animals podien sentir una certa enveja...però bueno, així queda demostrat.

Irichc: En Dodger ja ho ha dit bé, no crec que res ens fagi humans, ni superior ni inferior.
Del fet que Déu es va humiliar, crec que es una discusió vacua.
Per entendre'ns, en aquest blog, intentarem sempre utilitzar les paraules en el sentit que se li otorga al diccionari. Així, pot arribar a un públic més ampli. Així, quan dic enveja, em refereixo a "Desig d'allò que un altre posseeix" o "emoció desagradable que experimenta una persona que desitja alguna cosa, sigui material o no, que posseeix una altra". Així, que em reafirmo en la utilització del mot; si de cas, ja buscarem una altra paraula per al que vols dir tu.

El Jones ha dit...

Gracias anónimo. He visitado la página y me he quedado tan del mismo aire como cuando lo he visto aquí. Por definirlo en tres palabras "espec ta cular". Anda que si tuvieran manos.

Anònim ha dit...

home, jo crec que quelcom força humà és la rapidesa amb què podem usar la cultura per a "adaptar-nos" a nombroses situacions i ambients. no dic que fer el que fan els còrvids no tingui mèrit i no sigui "comparable"... només que si parem a pensar, la dimensió (i evolució) cultural nostra ens permet actuar, i fins i tot transformar i demés amb més relativa rapidesa i èxit... no? (bé, això de l'èxit és molt discutible, ja sé)... com també és "força humana" la complexa xarxa social que formem (la idea de societat, per a resumir-ho i englobar-ho... ja sé que em podeu parlar de societats animals...). d'alguna manera, això ens permet "jugar" amb l'espai i el temps de manera un xic diferent que d'altres espècies, no? hi ha gent que diu que és la capacitat d'abstracció quelcom típicament humà... i també el traduir en llenguatge matemàtic (que aniria associat)... potser és també la nostra imaginació desbordada, que ens fa "inventar" cosmovisions i mitologies tan diverses, contes de fades, un setrill, la patum, un avió, els titelles, el teatre, un interruptor, un poema i etcetc.

Anònim ha dit...

Potser el fet d'enterrar els morts ens fa humans?

Anònim ha dit...

I la comicitat? El fet de fer riure?

Com veieu, encara li dono voltes ;),

b

Anònim ha dit...

Eeeeeeoooooooooooooooo! Que hi ha algú, per aquí? És que no puc parar de pensar en aquest post, i als últims comentaris no els ha fet cas ningú... snifs! ;)

bona nit!,

b