Gato con guantes no caza ratones

Tots els que ens dediquem al mundillo de la ciència hem experimentat en primera o tercera però propera persona el fracàs d'un projecte. Moltes vegades, un bon dia et trobes a l'autobús de camí cap a la feina planificant mentalment els experiments o anàlisis que faràs i de cop un pensament et glaça la sang. Si això ha sortit així, i allò ha sortit aixà, vol dir que ... oh ... merda.

A mi això m'ha passat ja massa vegades. Una vegada ja tenia la introducció escrita de l'article. Una altra vaig haver d'enviar una carta a la revista per retirar-lo. I l'última m'ha deixat uns mesos amb cara de gilipolles. Naturalment, tanta freqüència de desgràcies només s'observa a les pel·lícules del diumenge de l'antena 3 o al voltant d'algú més dotat per la destrucció que per la creació. Si m'haguessin posat a les mans d'un orientador professional quan era petit, ara estaria a Afganistan i no al laboratori.

El tema deixa de fer gràcia quan 1) costa una porrada de calers, 2) quan invalida resultats que portes anys recopilant, 3) quan altera conclusions sobre les que altra gent s'ha basat per fonamentar les seva recerca, i 4) quan la desgràcia no recau només en tu sinó en multitud d'innocents criatures (ratolins, etc.). Ups, mira quina cosa més tonta, he aniquil·lat 2.500 ratolins injectant-los el líquid groc i era el verd, o coses així. Recordem el que dèiem aquí.

Aquestes 4 característiques estan presents a la cagada (supercagada, supercagadíssima, que diu aquell tio que fa tanta ràbia) del treball sobre el canvi climàtic dut a terme mitjançant estudis sobre pingüins. Us poso en antecedents.

L'any 2007, el grup inter-governamental d'experts sobre el canvi climàtic va urgir sobre la necessitat d'avaluar la resposta dels ecosistemes marins al canvi climàtic. L'escalfament global s'hauria de poder detectar millor en latituds altes, com l'oceà antàrtic. Una manera d'estudiar l'impacte rebut sobre un ecosistema és estudiar-ne les espècies que es troben a dalt de tot de la cadena, per exemple, temibles depredadors com els pingüins (temibles només si ets un peix, de moment).

Per estudiar les poblacions de pingüins, van uns paios i els plantifiquen un braçalet a l'aleta. Amb lo qual el pingüí, superada l'estupefacció inicial, ha d'aprendre a conviure. Alguns estudis es van fer per tal de veure si el braçalet els amargava la vida en algun sentit crucial de la seva existència i van concloure que no. Però eren estudis curtets, com d'un any. Alguns altres estudis ja anunciaven que allò del braçalet era una putada significativa. Doncs bé, un estudi publicat a Nature d'autors francesos i noruegs que ha durat 10 anys ha conclòs que: els pingüins amb braçalet produeixen 39% menys de descendència i tenen una taxa de supervivència 16% més petita. Les dades sobre canvi climàtic a partir dels estudis sobre aquestes poblacions... doncs ala! Els calers... doncs ala! Els pingüins... se siente! No és que els pingüins no fóssin sensibles al canvi climàtic, és que tenien un problema més immediat. Algun garrulo els havia posat una cosa incòmoda el braç que quan l'estació de l'any proveïa molta teca no passava gaire cosa, però quan la teca escassejava els pingüins sense braçalet nadaven més ràpid i millor i els altres es quedaven caçant mosques, sense gaire cosa amb què alimentar els nens.

En el video aquest que poso aquí ho explica un noia amb molt bona dicció:

Referència:

- Reliability of flipper-banded penguins as indicators of climate change. Saraux C, Le Bohec C, Durant JM, Viblanc VA, Gauthier-Clerc M, Beaune D, Park YH, Yoccoz NG, Stenseth NC, Le Maho Y. Nature. 2011 Jan 13;469(7329):203-6

Dodger

Renovar-se o morir

Doncs si tu, en aquests temps de crisi, el que hem de fer els que estem a l'atur és el que ens diuen a tot arreu, fer cursos per mantenir-nos actius i per renovar els nostres curriculums llastimosos plens de llicenciatures, doctorats i masters que no serveixen per a res.

Per aquesta raó i per no quedar-nos enrera al veure com s'han anat renovant alguns dels blocs de ciència (La ciencia y sus demonios, Magonia,...), hem decidit treure'ns algun curs certificat. De què? D'Homeopatia, es clar!! Dels únics que et pots treure per la patilla!!

Així és...els laboratoris Boiron, un dels laboratoris líders en el curiós (se m'acuden altres coses) negoci de l'homeopatia promou la formació en la seva web. Així, amb uns simples passos, et converteixes en un homeòpata titul·lat de forma totalment gratuïta i pots començar a comprar medicaments als laboratoris.

Potser us penseu que aquest curs és difícil...jeje. Doncs no, són 5 preguntes i només cal encertar-ne 4 perquè et donin el títol. I si falles...si falles res!! Ho tornes a provar, tens tants intents com vulguis!! De fet, jo diria que és més difícil buscar una IP americana per poder fer el curs, que la titul·lació en si. Ah, si voleu fer el curs el trobareu aquí.

En el curs aprens coses com que l'Oscillococcinum, un dels medicaments que comercialitzen els laboratoris, i que es recepta en casos de mal de cap, febres,... millora els símptomes dels pacients en un 63% dels casos a les 48h!!! I tot això sense efectes secundaris!

Al·lucinant....a qui no se li ha guarit un mal de cap en 48 hores...

Finalment, abans de mostrar cofois els nostres títols, m'agradaria fer esment de la taula que surt en la pàgina de la Wiki dels Borion, m'encanten els ingredients que es poden detectar químicament en cada un dels medicaments...si això funciona tios, els que estiguem fent ciència oblidem-nos per sempre més del que estem fent...hi ha forces ocultes.

Frij

Sacrificar i extirpar

La humanitat no pregunta a la naturalesa sobre els seus secrets, li extirpa. Sacrifiquem centenars de vides a l’altar del coneixement mentre som conscients que la dimensió ètica del fet no està gens clara. De tant en tant, però, algunes notícies colmen el got i tots ens posem les mans al cap i reprovem, reprovem molt.

L’any passat, la prestigiosa revista Polar Biology va publicar els resultats d’unes medicions que un grup principalment japonès havia realitzat sobre les reserves energètiques lipídiques de Balaenoptera bonaerensis, balena de minke, d’aigües antàrtiques.

L’estudi conclou que les reserves lipídiques d’aquestes balenes ha decaigut durant les últimes dues dècades. No se sap del cert si és per culpa d’una disminució de krill, però és la explicació que proposen com a més probable.

És un treball suficientment interessant, molt bé. Canviarà la vostra apreciació si us dic que per realitzar aquest estudi, els investigadors van sortir al mar en tres vaixells equipats amb arpons explosius (i rifles de gran cal·libre, per rematar la balena si la mort no era instantània), i en 18 anys es van pelar 2890 balenes mascle i 1814 famelles embarassades?

Un espant, oi? Els dos reviewers i l’editor de la revista van considerar que el treball estava ben fet. A ningú li va semblar que fos pesca de balenes encoberta. I aquí tenim el treball (referència al final).

Reprovem-ho. Però pensem perquè ho reprovem. En quatre anys de tesi m’he carregat centenars de ratolins. La majoria d’ells han mort inútilment. Mai he aconseguit satisfer-me amb les raons que ens donem els científics per justificar aquestes matances. Com saber si un sacrifici valdrà la pena ? Aquest treball de balenes ha passat els comitès ètics del Japó "under a special permit issued by the Government of Japan, based on Article VIII of the International Convention for the Regulation of Whaling". No estem davant un problema legal sinó moral.

Preguntant-me per què això de les balenes m’indigna més que la mort dels ratolins a les meves mans (que també, i molt) he tornat a donar voltes als criteris dels humans per no matar un animal abans que un altre (moltes vegades contradictoris) :

1- És bonic, gràcil, matar-lo es violar la bellesa i l’armonia (i.e. Matem l’escolopendra, salvem el tigre)
.
2- Proximitat filogenètica. (i.e. Matem el tigre, salvem el ximpancè)

3- Capacitat de causar molèsties o perill (Matem l’abella, salvem el gos)

4- Utilitat práctica o el seu paper en l’ecosistema (matem el gos, salvem l’abella).

5- És salvatge o está criat per morir a les nostres mans (matem la vaca o el ratolí de l’estabulari, salvem la serp).

6- Valor simbòlic. (Salvem la vaca, matem la serp).

7- Perill d'extinció. (Salvem el linx ibèric, matem el gat)

Sobre aquest confús entramat d’arguments flota, a més, l’imperatiu ètic de no matar res a no ser que sigui necessari per la supervivència. Això deixa fora, per exemple, la investigació animal per desenvolupar productes cosmètics i part de la recerca en biomedicina. Reprovem aquesta inútil matança de balenes, si. Però no siguem hipòcrites i reprovem-nos una mica a nosaltres mateixos per exemple cada vegada que ens prenem un analgèsic quan tenim una miqueta de mal de cap o quan ens empastifem la cara de cosmètics.

Referència:

- Kenji Konishi, Tsutomu Tamura, Ryoko Zenitani, Takeharu Bando, Hidehiro Kato, Lars Walløe. 2008. Decline in energy storage in the Antarctic minke whale (Balaenoptera bonaerensis ) in the Southern Ocean. Polar Biology 31: 509-1520.

Dodger