4/28/2009

Insectes per donar i vendre

Si es posem a mirar les espècies llistades descobertes, salta a la vista que els insectes s’enduen la palma. Hi ha insectes per donar i per vendre, hi ha insectes per tots els gustos i per tots els racons. Per què carai, es podria un preguntar, hi ha tantes espècies d’insectes? A la imatge més propera a aquesta frase, podem veure els diferents taxa representats amb diferents tamanys segons la seva diversitat d’espècies. Veieu quin escarbat més gros?

Què fa que els insectes s’hagin diversificat tant ? En Terry Pratchett va abordar el problema en un dels seus llibres, El País del Fin del Mundo, de la saga del Mundodisco. Uns mags es troben amb Déu i en un moment ja el tenen atabalat amb mil preguntes…:

Y de repente echó a correr a través de la caverna atestada […].
- Lo siento, pero he de hacer uno –dijo-. Me calman, ¿sabe?
Ponder lo siguió. La caverna que había al otro lado de las puertas era más grande y se hallaba brillantemente iluminada. El aire estaba lleno de cositas relucientes: había millones de ellas, y todas flotaban en el vacío como cuentas colgadas de hilos invisibles.
- ¿Escarabajos? – Preguntó Ponder.
- ¡Cuando te sientes deprimido, no hay nada como un escarabajo!- Dijo el dios. Se había detenido junto a un gran escritorio metálico y estaba abriendo febrilmente los cajones y sacando recipientes de ellos-. ¿Podría pasarme la caja de las antenas? Está en ese estante de ahí. Oh, sí, nada como un escarabajo para levantarte el ánimo… A veces pienso que en el fondo todo se reduce a eso, ¿sabe?
- ¿A qué todo se refiere? – Preguntó Ponder.
El dios hendió el aire con un brazo.
- ¡A todo!- Dijo alegremente-. A todo lo que existe. Árboles, hierba, flores… ¿Para qué creía que servía todo eso?
- Bueno, nunca pensé que fuera para los escarabajos- dijo Ponder-. ¿Qué me dice de… los elefantes, para empezar?
El dios ya sostenía un escarabajo a medio terminar en una mano. El escarabajo era verde.
- Estiércol- dijo triunfalmente.
Cuando es unida a un cuerpo ninguna cabeza debería producir el mismo sonido que un corcho al ser introducido en una botella, pero ése fue exactamente el sonido que produjo la cabeza del escarabajo entre las manos del dios.
- ¿Qué?- Exclamó Ponder-. Pero eso es tomarse mucha molestia sólo para acabar teniendo un poco de estiércol, ¿no?.
- Bueno me temo que la ecología es así- dijo el dios.
- No, no, eso no puede ser –insistió Ponder-. ¿Qué me dice de las formas de vida superiores?
- ¿Superiores? Ah, las de más arriba… Supongo que se refiere a los pájaros, ¿no?.
- No, me refería a… - Ponder titubeó. El dios había mostrado una notable falta de interés hacia los magos, posiblemente debido a la ausencia de similitud entre ellos y los escarabajos, pero aún así Ponder ya podía divisar un considerable extensión de terreno teológicamente peligroso-. Estaba pensando en… en los monos.
- ¿Los monos? Oh, muy graciosos, desde luego, y obviamente así los escarabajos tienen algo con lo que entretenerse, pero…- El dios le miró-. Oh, cielos… No estrá pensando que son el auténtico propósito de todo el montaje, ¿verdad?
- Había dado por sentado que…
- Cielos, cielos. – Dijo el dios-. Verá el autentico propósito de todo el montaje es, de hecho, ser todo el montaje. Aunque- añadió con un bufido- me encantaría que pudiéramos hacerlo todo con escarabajos.


Doncs bé, a la teoría de què a Déu li encanten els insectes s’hi afageixen una gran quantitat d’altres toeries que els biòlegs han anat collint de les seves sinapsis i que fa poc es van plantejar en conjunt en un extens review a la revista Biological Reviews, per Peter J. Mayhew, del departament de biologia de la Universitat de York.

El tema es presenta com un problema macroevolutiu: quines característiques de la biologia d’aquest grup són les responsables de la seva riquesa en espècies?

Per explicar això s’han posat damunt la taula la friolera de 18 hipòtesis diferents. L’autor les divideix en dos grups. 1) relacionades amb variables cladogenètiques (edad del clado, taxa d’especiació, taxa d’extinció o limitació a la riquesa d’especìes), i 2) relacionades amb variables fenotípiques o ecològiques.

Els hexàpodes són realment antics, del devonià, de fa uns 411-407 milions d’anys. La primera hipòtesi ens diu que hi ha tants insectes gràcies a una sostinguda, encara que no necessàriament elevada, taxa de diversificació. Una altra hipòtesi ens diu que la clau está en l’elevada taxa d’especiació d’aquests animalons. Encara que aquesta és una mica dubtosa. Ho és menys la que diu que els insectes presenten una menor taxa d’extinció (que els tetràpodes, per exemple). Una altra diu que la capacitat de riquesa d’espècies del grup és particularment alta. Això vol dir que el petit tamany corporal, les especialitzacions ecologiques, el fet que mengin plantes i les múltiples innovacions morfològiques que presenten fan que els insectes tinguin una gran capacitat de presentar espècies noves.

El segon grup d’hipòtesis va més pel tema de les seves característiques morfològiques. Una responsabilitza el pla corporal, amb la boca externa i l’ovopositor, com la causa de la seva major capacitat de colonitzar diferents nínxols i per tant, especiar-se més. Un altre, ens parla de la seva capacitat de volar, i per tant, de dispersar-se també. Altres defensa la metamorfosis insectil, amb les seves formes juvenil i adultes, com a manera d’incrementar les oportunitat de colonitzar habitats diferents. Altres se centren en la boca i les seves múltiples i diversificades/ables parts, com a manera també de ocupar nínxols bens diferents, consumints fonts d’aliment diferents. Altres presenten la hipòtesis d’una manera més genèrica, la segmentació del cos, permetent l’especialització de les parts i altra vegada l’explotació de nínxols diferents. La cutícula, l’exoesquelet, tambés es proposa com a element que afavoreix la resistència a diferents ambients. La sofisticació sensorial i nueronal (ulls amb capacitat de formar imatges) permet també comportaments especialitzats a diferents nínxols. El seu petit tamany corporal, que els permet ficar-se a tot arreu, augmentant les taxes d’especiació, els temps de generació i poblacions de molts individus, que al mateix temps comporta una baixa taxa d’extinció. La seva dispar interacció amb d’altres organismes, en especial les plantes, que els porta a un augment d’especialització, etc. etc. Els factors de selecció sexual que fan que apareixin problemes en trobar parella i faciliten l’aïllament sexual, la qual cosa és un gran motor d’especiació. Una altra una mica més patillera ens anomena com a causa la distribució tropical, si estás al tropic on hi ha una gran diversitat el teu grup es beneficia d’aquest efecte. Per últim, la versatilitat genètica permetria als insectes agunatar canvis ambientals i aprofitar nous nínxols i oportunitats ràpidament.
No està malament, eh? No serà per falta d’hipòtesis. Si algú us pregunta per què hi ha tants insectes pel món escolliu l’explicació que us agradi més. De moment totes estan sobre la taula.

Referència:

Peter J. Mayhew. Why are there so many onsect species? Biological Reviews 82 (2007) 425-454.

Dodger

4/21/2009

Compartint carn

Ja fa uns dies, en una altra entrada, proposavem la hipòtesi d'en D. Symons per explicar l'origen de la dieta carnívora en els humans, que tants canvis a permès efectuar a la sel·lecció natural a nivell del cervell.
En D. Symons proposa que els primers humans que tenien una dieta bàsicament vegetariana, aconseguien els favors femenins a través de compartir la carn que caçaven. És el que s'anomena la hipòtesi de "meat-for-sex" (correquetepillo vindria a ser la traducció...).
Segons un estudi publicat en la revista Plos One la setmana passada, els ximpanzès en estat salvatge intercanvien carn per relacions sexuals a llarg plaç.
Els investigadors han observat el comportament d'una comunitat de zimpanzès salvatges del Parc Nacional de Taï (Costa d'Ivori) durant un plaç de 3 anys i han conclòs que els mascles que havien compartit carn amb una femella almenys una vegada tenien més numeros per ser escollits per les femelles per tenir relacions sexuals. En canvi, els que no havien compartit carn ho tenien bastant més magre; a no ser que fossin uns mascles amb alt rang dins del grup, la qual cosa els hi donava alguna possibilitat més.
Un fet curiós és que no importava si la el troç que es compartia de carn era molt gran o no, l'important era el fet (no, no sé si es pot fer extensiu als humans. O sigui que deixa't els calers i pilla-li un bon anell de diamants!).

A més, els mascles preferien compartir la cacera amb les femelles en estre, tot i que la majoria de vegades ho feien amb les que no estaven en estre, degut a que eren molt més abundants les segones en les batudes.
Tot i així, no en totes les poblacions de ximpanzès es dóna d'aquesta forma. Almenys estudis previs no havien trobat diferències entre compartir la carn o no compartir-la sempre i quan es miressin les relacions sexuals que s'obtenien a curt termini, durant el període d'un estre.
Així doncs, el fet de caçar i compartir la carn podria estar en la base de la cohesió de parella, creant lligams sexuals a llarg termini.

Frij

4/07/2009

Homo enculatus

Els grans experts en canvi climàtic, en reciclatge, en cultura de la pau, en l'explotació del tercer món, en aprofitament dels recursos, en l'alliberament del mercat, en creixement sostenible i en els drets de tots els éssers vius s'han reunit aquest cap de setmana i han arribat a la conclusió que de tot continuar com fins ara, la nostra expècie evoluciona cap a un altre hominoide que estarà ben donat pel cul...


Frij

4/06/2009

Tattoopuntura

Quan parlem de tatuatges, jo m'imagino aquell tio que surt a la tele ple de colors fins a la punta dels cabells (ja no recordo si no en té) i tot d'arrecades penjant-li per tot arreu.

Des de sempre, els tatuatges sembla que han estat un senyal de distinció, d'ostentació i poder. I per això, aquest tio de la tele és el meu gurú, el meu mestre, el meu tsentsei,....
L'home dels gels és el primer registre tatuat que tenim. Estem parlant de l'Ötzi, un home que va morir fa uns 5200 anys allí per la zona dels Alps italians, i gràcies al seu cos momificat, s'han pogut escriure les primeres històries sobre traïcions i assassinats. A més, (ja en va parlar en Memecio) en el cos de l'Ötzi, s'han trobat molts tatuatges són els primers tattoos dels que tenim constància. Es disposen el llarg de l'esquena, canells i cames formant 15 grups de línies i/o formes geomètriques. Tot i que Ötzi podria haver estat el cap desbancat d'una tribu que e smovia per la zona, els seus tatuatges no impressionen massa i no semblen pas ornamentals, ja que la majoria no passen de simples ratlletes verticals o creus.

És possible que aquests tatuatges tinguéssin una importànciua mèdica?
Alguns autors han estat estudiant aquesta hipòtesi, basant-se en els punts clàssics de l'acupuntura xinesa.
De tots els tatuatges sque s'han trobat en el cos momificat de l'home dels gels, 9 d'ells estan situats just a sobre un punt utilitzat per l'acupuntura tradicional, i 6 més estan a una distància de 6-10 mm del punt més pròxim.
En l'acupuntura, aquests punts energètics es distribueixen en 12 meridians, canals o vies de comunicació, i cada una d'aquestes vies, correspon a un òrgan. En el cas de l'Ötzi, 9 dels 15 grups de tatuatges, estan sobre el meridià de la bufeta urinaria i 3 sobre el meridià de la vesícula biliar.
A més, si avui en dia, un acupunturista (desconec si es diu així) ens diagnostiqués artrosi lumbar, ens punxaria amb l'agulla en els punts que utilitza el sistema urinari del cap fins als peus. Sembla que un punt molt important en el tractament de l'artrosi, és el punt UB60, just en aqeust punt, l'home dels gels hi té un tatuatge. Per confirmar aquesta hipòtesi, s'han fet diversos estudis radiològics de la mòmia que han confirmat una artrosi moderada en genolls, turmells i columna vertebral.
Queden encara uns altres grups de tatuatges, els que es troben sobre els meridians del fetge i la melsa. Aquests llocs són utilitzats per l'acupuntura en el tractament de malalties abdominals. Doncs bé, estudis en el còlon de la mòmia han servit per trobar ous del cuc Trichuris trichiuria, un paràsit intestinal. A més, entre les pertenences de l'Ötzi s'hi van trobar uns trossos del bolet Piptoporus betulinus, que és conegut per ser un remei de la fitoterapia contra els problemes del sistema digestiu.


S'han fet estudis histològics dels tatuatges de l'Ötzi i s'hi han trobat pigments que podrien ser de carbó vegetal. Sent així, el que pensen els investigadors, és qeu els tatuatges e spodrien haver realitzat mitjançant un tall a la pell i cremant alguna espècie vegetal a sobre. Aquesta tècnica és molt semblant a la que s'utilitza actualment en els tatuatges terapèutics en l'Àfrica i l'Índia.

Els següents tatuatges dels que es tenen constància són els que s'han trobat en algunes mòmies de l'antic Egipte, la gran majoria dones, com per exemple la de la deesa Amaunet, que també tenia tatuatges geometrics en abdomen, cuixes i braços. I sembla que podria tenir la mateixa funció.
Avui en dia segueixen sent un distintiu ornamental o simplement un tret més de la moda, com molts altres mems de les nostres societats copiadores actuals, però potser, en el seu inici, es realitzaven tatuatges per guarir malalties i amb el temps han perdut la seva funció.

Link interessant:
- http://iceman.eurac.edu/ (pots fer-li un zoom a la mòmia de l'Ötzi)
Frij