12/27/2008

Com em molo quan em perfumo

Quan en Miquel, que és una de les persones més ben informades que conec, m’envia un article, sé que valdrà la pena llegir-me’l encara que m’estigui fent pipí, estigui enmig d’una partida d’escacs per internet o surti una fumera perillosa de la cuina.

L’article que m’ha fet arribar es va publicar al The Economist i parla sobre uns resultats publicats a una revista de la qual n’ignorava per complet l'existència tot i que no m’ha sorprès gens quan ha resultat existir: International Journal of Cosmetic Science. La ciència cosmètica és tot un món i és interessant deixar córrer la vista pel llistat de títols dels articles que es publiquen en aquesta revista.


En el món de la perfumeria les dones, a ningú se li escapa, són les reines del mambo i el principal mercat. Els homes, tot i que n’hi ha que es perfumen, generalment passen olímpicament de l’asuntu i si els reis els porten un perfum, colònia, desodorant o aftershave fan cara de preferir el carbó, que com a mínim es menja.

No és que als homes no ens agradi fer bona olor de manera “artificial”, és més aviat que no ens agrada taaant, ni creiem que s’esperi tant de nosaltres com sembla que s’espera de les dones. Als venedors de perfums això els preocupa sobremanera. Com poden vèncer la reticència masculina a deixar-se la pasta en aquests tipus de productes?

Es tendeix a pensar, jo el primer, que l’atractiu afegit que un perfum confereix a un home depèn de l’olor del perfum en si. - Oooh, aquest tio fa olor de “fer l’amor salvatgement a la ribera del Nil després d’haver suat caçant un lleó i haver-se revolcat per un camp d’espígol”- Això és el que la publicitat ens fa pensar que el desodorant, etc, farà pensar a les dones quan ens el posem. Però l’estudi publicat ens diu tot el contrari!

Un perfum, en efecte, té un efecte sobre l’atractiu dels homes, però això és independent de què les dones ensumin el perfum. – Pero que dice ete tio, neng?!.

M’explico. L’estudi agafava uns quants mascles i els donava un esprai amb una composició comercial de fragància i agents microbians. A un altre grup els donaven un esprai igualet però sense els principis actius. Els homes sabien quins dels dos s’estaven posant, perquè ho podien olorar. Qui no ho sabia eren els investigadors i unes quantes dones que els contemplaven però no els oloraven.

Durant uns dies els van fer test psicològics que van demostrar que els homes amb l’esprai perfumat tenien més seguretat i autoestima. Aquesta autoestima quedava de tal manera plasmada en els seus moviments i llenguatge corporal que les dones que veien la grabació silenciosa d’aquests homes ho notaven. Quan els ensenyaven fotos estàtiques dels mateixos l’efecte no es notava i no els escollien més que els qui tenien l’esprai dolent. La conclusió és que l’efecte del perfum és sobre qui el porta i no depèn de la pituitària de la dona. Noies: Quan regaleu un perfum no heu de pensar en què us agradi a vosaltres, sinó en què li pugi l’autoestima a qui el porta. I qui el porta us agradarà més perquè s’agradarà més a si mateix.

Fins aquí la primera part, la cosa continuarà i es posarà cada vegada més interessant…


Referència:


Imatge: Fotograma de la pel·lícula El Perfume, basada en la novel·la de Patrick Suskind.


Dodger

10 comentaris:

Anònim ha dit...

I depèn del tipus de perfum que l'home se senti més segur de si mateix, o no importa si és perfum de mofeta, de roses, de gardènies, de mango o de quitrà?

en Girbén ha dit...

Abans de res he de dir que escric aquest comentari amb la plena confiança que m'ha proporcionat una ruixada del meu perfum.
Un grapat de raons va fer decidir-me per l'essència de VETIVER, concretament pel PURE d'Azzaro; que com diu és pur i no porta mesc com d'altres (perquè, tot i que ara ja l'han sintetitzat, cal veure la crueltat que ha suposat la consecució del mesc).
Pel seu aroma ningú diria que el vetiver (Vetiveria zizanioides) és una planta dels deserts de l'Índia. La seva olor remet a boscúries molsoses i, en ser molt de bosc, jo m'hi identifico i em proporciona la seguretat que dius. A això cal afegir-hi que aquesta gramínia fragant és una mena de panacea en la lluita contra l'erosió i la pol·lució, en la conservació del sòl i de l'aigua, i forma eficaces pantalles acústiques i visuals, entre tot un llarg seguit d'altres usos.
I a mi, sense ser cap "metro" de res, i diguem-li per suggestió, una transferència d'aquestes virtuts em fa sentir més seductor.

Molt bon tema... ja friso per llegir la continuació que promets.

Anònim ha dit...

A mi, el que em sembla més desconcertant, és quan reconeixo l'olor d'un perfum que tinc associada a un antic bon amant, quan sóc al metro a pocs centímetres d'un home vell de més de 50 anys i amb una panxa descomunal!

Frij ha dit...

Ostres, doncs mira, que hi ha vegades que quan oloro un perfum al entrar en un ascensor, ja sé si la que ha pujat abans estava bona o no....
Quan fa aquella olor tant, tant, tant forta, deu ser que pobreta té massa autoestima....perquè s'ha fotut mitja ampolla per sobre!!!

Dodger ha dit...

Anònim:

Doncs l'elecció del perfum sembla que respon a diverses causes algunes de les quals sortiran en el post(s) següents.

Girben:

Un testimoni de què un perfum pot fer augmentar la self-confidence. Provaré l'extracte de "boscúria molsosa". Encara que potser m'identificaria més amb el de "vivenda polsosa".

Anònim:

Però a que et passa pel cap que potser el vell... potser el vell i tu... ;o)

Anònim ha dit...

aquí l'anònim 1 de nou: esperaré amb delit els posts aquests. Potser explicaràs com funcionen aquestes coses dels perfums en les dones, també? Em tens encuriosida ;),

b

en Girbén ha dit...

Molt agut, Dodger, això de la "self-confidence"! Tal i com expliques el perfum t'embriaga del jo. I, veient el desplegament de temptadores personalitats aromàtiques que ofereix la publicitat, acabes percebent l'abast d'aquesta recerca col·lectiva d'una identitat pròpia. M'ensumo que la incertesa és un tuf social.

D'algunes experiències perfumistes
pregones que he tingut ja en parlaré quan sigui oportú, amb plena "self-confidence"...
Molt poètic, sí senyor!

Anna ha dit...

seria curiós també de veure l'efecte de donar colònia "bona" als dos grups però dir-los que un té la bona i l'altra la dolenta. Reforçaria molt les conclusions!

b ha dit...

molt bon any!
I què passa quan vas amb tufillo de festa, et baixa l'autoestima? ;) Segueixo encaparrada amb la mateixa pregunta, ja veieu!

Miquel ha dit...

Ha, ha, gràcies per la menció Dodger, ja te n'enviaré més d'articles, si trobo que poden ser d'interès per a l'Abulafia...