Daniel Dennett a Barcelona

Fa un parell d’anys, el filòsof de la ciència Daniel Dennett, mundialment famós per la seva lluita contra el creacionisme a Amèrica i la seva gran capacitat divulgativa de les idees de Darwin, va patir un problema cardíac greu que li podria haver costat fàcilment la vida. En un monogràfic especial sobre ciència i religió que publicava l’Skeptical Inquirer (en el número de març/abril 2007), Dennett va escriure un simpàtic article sobre si l’experiència propera a la mort havia redimit el seu ateísme, com alguns científics han afirmat en cisrcumstàncies similars. El testimoni de Dennett és que ni de bon tros, a qui deu gratitut no és a Déu, sino al cardiòleg, als cirurgians, als neuròlegs i anestesistes; infermeres, fisioterapeutes, als cuiners de l’hospital i als encarregats de la neteja. Van ser aquests, i no les bones intencions dels seus creients propers el què li va salvar la vida. Però és que és un tema recurrent a totes les religions que…(cito de l'article)

“si tens bones intencions, i intentes fer el que (Déu diu) és correcte, és tot el que et poden demanar. I en canvi en medicina no! Si t’equivoques, especialment si n’haguessis hagut de saber més, les teves bones intencions no serveixen per res”.

En el context de la fe, escriu, preguntar-se “i si m’equivoco?”, és intolerable.

“És la bondat de la tradició de la raó i de la pregunta lliure a qui agreeixo està viu avui”.

I quan alguns amics creients que té, si, li diuen que estan pregant per ell per tal de que es curi…

“He resistit la temptació de contestar: Gràcies, aprecio molt el gest, però també has sacrificat una cabra?””

En Daniel Dennett no es talla ni un pèl i transmet les idees de manera molt clara, i ha estat un gran plaer per Frij i servidor haver tingut l’ocasió d’assistir a una ponència debat organitzada aquesta tarda al Cosmocaixa. Es presentava amb el títol Evolució vs Innovació i figurava que hi havien de discutir Dennett, que havia de representar les ciències experimentals, i l’economista Pankaj Ghemawat, que representava les socials. Dic figurava perquè l’equip del Cosmocaixa ha posat un versus entre les paraules del títol de la xerrada, quan en realitat no calia perquè les intervencions han estat més complementàries que antagòniques.

De tot, la part més interessant al nostre parer ha estat l’exposició dels tipus de selecció descrits per Darwin.

Selecció metòdica: Dirigida per l’home encreuant a consciència determinats individus per afavorir o eliminar una característica.

Selecció inconscient: El mateix, quasi bé, però quan els individus no saben que estan duent a terme una selecció metòdica, sinó que ho fan de manera insconscient.

Selecció natural: Quan ocorre englobant a tots els organismes, capaços de seleccionar metòdicament i els que no, i de manera lliure i “salvatge”.

També ha afegit al final l’enginyeria genètica. Que vindria a ser una eina per una forma més directa i poderosa de selecció metòdica.

Llavors ha introduit aquesta classificació en el prisma de l’evolució cultural i la memètica.

Selecció metòdica: cançons, teories, etc que s’afavoreixen o eliminen.

Selecció inconscient: els canvis d’ús de les paraules, maneres de pronunciar-les, accents, que canvien de manera no voluntàriament dirigida.

Selecció natural: Mems que corren salvatges en forma de supersticions o pors, etc.

Enginyeria memètica: Que seguint l’analogia serien els anuncis i propagandes que forcen determinats mems a perdurar.

En Wagensberg ha aprofitat per treure a participar la idea de la triselecció, de la qual ja ens va fer un resumet en Memecio fa temps. Encara que a mi m'ha resultat una intervenció de l'estil "He venido a hablar de mi libro (o aforismos)!" la idea és molt agradable d’escoltar un cop i un altre. La matèria innert de l’univers està subjecte a la selecció per l’estabilitat, i quan aquesta esdevé viva (apareixen els organismes) entra a veure-se-les amb la selecció natural; quan en els humans emergeixen les idees complexes, el raonament i la creativitat, aquestes noves entitats queden subjectes a la selecció cultural.

Hem trobat que en Daniel Dennett és un gran orador i que val la pena anar a escoltar-lo tantes vegades es tingui l’ocasió. Com a cosa curiosa ha mostrat el simbol cristià del peix reconvertit en símbol anti-creacionista del mateix peix amb la paraula Darwin escrita, enlloc de Ictis (peix amb llatí). Ictis eren també les sigles de Iesous Christos Theou Y(u)ios Soter (Jesucrist, fill de Déu), i el Darwin del nou símbol són les sigles de: Delere Auctorem Rerum Ut Universum Infinitum Noscere (Destrueix l’autor de les coses per entendre l’univers infinit).

Dodger