A mitjans de la setmana passada es van donar per acabades les excavacions que vam comentar aquí a l’interior d’Stonehenge. Recordem que l’objectiu principal de les excavacions era datar amb precisió el temps de contrucció del doble cercle de pedres blaves, les quals els directors de l’excavació i els mitjans han anomenat “les pedres curatives”.
L’excavació ha consistit en netejar un rectangle de 3,5 per 2,5 metres per després anar baixant amb talles de 5cm, d’on s’han extret i filtrat unes dues tones de sediment. Part del rectangle agafava una part que ja s’havia excavat l’última vegada, l’any 1964. Durant aquesta primera fase han desenterrat restes del què han anomenat “picnic del segle XIX”: restes de pipes de tabac, porcellana i vidre; així com una agulla de cabell medieval. Ja fa molts anys que no es poden fer picnics entre els menhirs, és una pena que siguem tan porcs. També han anat sortint gran quantitat de resquills de pedra blava, pedres rascadores i pedres martell d’època neolítica.
Al tercer dia, van acabar de descobrir la part que ja havia
estat excavada i que s’havia reomplert i van trobar els forats a la roca que s’havien fet per col·locar-hi les grans pedres blaves. Se suposa que els constructors neolítics excavaven aquests forats amb pics fets de banyes, col·locaven les pedres blaves i acabaven d’omplir els foradets amb altres pedres. Mentre ha durat l’excavació, els arqueòlegs han anat veient que la manera en què els forats a la roca estan distribuits no lliga gaire bé amb la teoria que es té fins al moment de la seqüència de construcció d’Stonehenge, ja veurem què ens expliquen sobre això més endavant. De moment s’ha vist que aquest forats a la roca per posar les pedres blaves es van fer en diferents moments i que el més gran de tots es va fer en època romana. Això últim tan sorprenent s’afirma, pel què informa la BBC (ja ho anirem veient a mida que s’analitzi seriosament) en vista a la troballa d’una moneda de tipus Casa de Constantí, i també d’uns ossos de pollastre. La BBC ens comenta que als romans els agradava molt el 
pollastre. Argument incontestable. Però de ser cert, voldria dir que les pedres blaves van anar d’un cantó a l’altre en funció de qui utilitzava el local. També s'han desenterrat ossos de cavall, porc, ànec, cabra, llebre i vaca.
Més tard es van trobar restes de recipients de ceràmica de l’època de construcció. Pel què fa als resquills de pedres blaves, el geòleg expert n’ha situat l’origen a Preseli Hills, d’on recordem que van portar els cacho menhirs. La datació dependrà dels analistes de les mostres de material, per la tècnica del carboni-14 es necessita matèria orgànica i potser serà útil la closca d’un cargol que també s’ha trobat. Es dèia que els romans havien portat aquests cargols amb ells, potser les datacions acaben amb aquesta teoria.
Bé, aquí queda el resum del resum del diari d’excavacions publicat per la BBC. És molt aviat encara per donar la importància apropiada a aquestes troballes. Anirem seguint el què es vagi anunciant de les conclusions.
L’excavació ha consistit en netejar un rectangle de 3,5 per 2,5 metres per després anar baixant amb talles de 5cm, d’on s’han extret i filtrat unes dues tones de sediment. Part del rectangle agafava una part que ja s’havia excavat l’última vegada, l’any 1964. Durant aquesta primera fase han desenterrat restes del què han anomenat “picnic del segle XIX”: restes de pipes de tabac, porcellana i vidre; així com una agulla de cabell medieval. Ja fa molts anys que no es poden fer picnics entre els menhirs, és una pena que siguem tan porcs. També han anat sortint gran quantitat de resquills de pedra blava, pedres rascadores i pedres martell d’època neolítica.Al tercer dia, van acabar de descobrir la part que ja havia
estat excavada i que s’havia reomplert i van trobar els forats a la roca que s’havien fet per col·locar-hi les grans pedres blaves. Se suposa que els constructors neolítics excavaven aquests forats amb pics fets de banyes, col·locaven les pedres blaves i acabaven d’omplir els foradets amb altres pedres. Mentre ha durat l’excavació, els arqueòlegs han anat veient que la manera en què els forats a la roca estan distribuits no lliga gaire bé amb la teoria que es té fins al moment de la seqüència de construcció d’Stonehenge, ja veurem què ens expliquen sobre això més endavant. De moment s’ha vist que aquest forats a la roca per posar les pedres blaves es van fer en diferents moments i que el més gran de tots es va fer en època romana. Això últim tan sorprenent s’afirma, pel què informa la BBC (ja ho anirem veient a mida que s’analitzi seriosament) en vista a la troballa d’una moneda de tipus Casa de Constantí, i també d’uns ossos de pollastre. La BBC ens comenta que als romans els agradava molt el 
pollastre. Argument incontestable. Però de ser cert, voldria dir que les pedres blaves van anar d’un cantó a l’altre en funció de qui utilitzava el local. També s'han desenterrat ossos de cavall, porc, ànec, cabra, llebre i vaca.
Més tard es van trobar restes de recipients de ceràmica de l’època de construcció. Pel què fa als resquills de pedres blaves, el geòleg expert n’ha situat l’origen a Preseli Hills, d’on recordem que van portar els cacho menhirs. La datació dependrà dels analistes de les mostres de material, per la tècnica del carboni-14 es necessita matèria orgànica i potser serà útil la closca d’un cargol que també s’ha trobat. Es dèia que els romans havien portat aquests cargols amb ells, potser les datacions acaben amb aquesta teoria.
Bé, aquí queda el resum del resum del diari d’excavacions publicat per la BBC. És molt aviat encara per donar la importància apropiada a aquestes troballes. Anirem seguint el què es vagi anunciant de les conclusions.
Dodger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada