4/28/2008

Els universals en el llenguatge resisteixen la còlera divina


Si la Torre de Babel va ser una fita arquitectònica legítimament planejada i construida per la pròspera Babilònia, Déu no ho va entendre així. El protagonista del gènesi s’ho va prendre a la tremenda i ho va considerar una ofensa arrogant perpetrada per la seva creació més conflictiva, l’home. Per dificultar la vida dels constructors, l’ofès creador els va maleir fent que cada un parlés un idioma diferent i així no s’entenguessin entre ells, i ningú no sabia on havia de portar els totxos, etc. I aquest és l’origen de la diversitat del llenguatge, un càstig diví per l’arrogància arquitectònica. Però no n’hem après, perquè suposo que a ningú se li escapa quina deïtat hi ha darrera de la sequera a Catalunya si tenim present la Torre Agbar, la seu d'Aigües de Barcelona. Però això és un altre tema.

Si ho pensem bé, el fet que existeixin al voltant de 7000 idiomes diferents al món, encara que és un valuosísim patrimoni cultural de la humanitat, no deixa de ser una dificultat d’entesa considerable i fa necessària una llengua franca i escoles d’idiomes. Ho tenim assumit, no hi ha problema, els humans ens acabem entenent i Déu no s’ha sortit amb la seva. I no ho ha fet, en part, perquè en dividir els llenguatges no va destruir els universals, allò que és comú a tots els idiomes.

Fins fa poc, es considerava que els aspectes compartits per tot els llenguatges tenien una explicació biològica; és a dir, eren deguts a la manera en què l’aptitut del llenguatge habia evolucionat. El llenguatge no apareix de la nit al dia, sinó que com la majoria d’obres de l’evolució, apareix sobre els vestiments d’estructures prèvies amb funcions diferents. Però una vegada apareix, comporta una sèrie de possibilitats de cooperació, planificació, coordinació d’activitats, manipular i mentir, etc. d’una clara implicació adaptativa. El nostra llenguatge seria el resultat d’un llarg procés evolutiu d’on encara en podem trobar fòssils en el nostre cervell, com és el protollenguatge que manifesten per exemple els nens privats de interacció social. Amb la necessitat d’aprenentage i amb la importància adaptativa i per tant modificats per la selecció natural, és fàcil pensar que els universals s’han de poder explicar en el context de l’evolució biològica.

Els nens presenten competències innates gramaticals que posaran en funcionament tan aviat sentin parlar i comencin a interactuar socialment. Segons Chomsky, els nens es munten al seu cervell una gramàtica adequada a les dades lingüístiques primàries que els donen. A aquesta capacitat innata de desenvolupar les possibles gramàtiques humanes, Chomsky la va anomenar Gramàtica Universal. Els científics han investigat les tendències d’aprenentage lingüístiques pròpies dels individus i han probat d’establir la seva importància real sobre el llenguatge que finalment emergeix a les poblacions. Pel què fa a l’evolució del vocabulari i observant els nens que aprenen a parlar es poden anar identificant aquestes tendències com per exemple el prejudici infantil a la sinonímia o a la homonímia. Els nens prefereixen que cada paraula signifiqui una cosa i punt. Però la homonímia i no la sinonímia és molt freqüent en el llenguatge, sembla que rep una pressió positiva i l’altra negativa. Sobre l’evolució del vocabulari hi ha qui diu que hi intervenen dues pressions, una a favor de la simplicitat de signes (un significat s’ha de poder expressar amb una paraula), i una altra a favor de la simplicitat de codi (a més paraules que vulguin dir diferents coses, menys paraules caldrà memoritzar). Així que la tendència infantil contrària a la homonímia sembla compensada per aquesta pressió a favor de la simplicitat, mentre que la sinonímia no.

Aquests models situen les tendències d’aprenentatge al nucli estructural del llenguatge. Però una colla d’investigacions durant l’última dècada han canviat força el paradigma biològic a favor de l’evolució i la transmissió culturals. Les conseqüències d’introduir aquests nous factors a l’equació són que els universals no neixen de les tendències d’aprenentage, que l’adaptació d’aquests no implica necessàriament la selecció natural i que la transmissió cultural pot “protegir” els mecansimes innats d’aprenentage de l’acció de la selecció natural. De manera que ara ja no passem directament de les tendències d’aprenentatge afectades per la selecció natural als universal, sinó que de les tendències d’aprenentatge individuals passem a la transmissió cultural entre molts individus durant molt de temps i obtenim els universals; que, si modifiquen l’eficàcia biològica repercutiran en l’evolució biològica (veure esquema). El llenguatge emergit d’aquest procés es podria considerar fenotip extès.

I tot aquest descaradement insuficient i confós resum de l’estudi dels universals en el llenguatge ve a introduir uns nous resultats al respecte publicats fa dues setmanes al PNAS. Els autors es dediquen a estudiar el fet universal de preferir trobar les lletres “l” i “b” en síl·labes ordenades “bl”, com trobem a la paraula bloc, per damunt de “lb” a les paraules de tots el idiomes. El què volien saber és si aquesta preferència és un fet realment atribuible als universals del llenguatge i compartit per tots els humans o bé té relació a les regularitats que la gent capta dels seus propis llenguatges. Per esbrinar-ho van preguntar a coreans, perquè al seu idioma no hi ha paraules que comencin amb dues consonants i per tant no tenien ni “bl” ni “lb”, i van trobar que també consideraven malsonant la forma “lb”. Aquesta preferència del grup de coreans no es pot artibuir ni a problemes auditius ni a que coneguessin altres idiomes com l’anglès (que no té ni una síl·laba començada amb “lb”).

Els resultats recolzen la hipòtesis que existeixen unes estructures lingüístiques universals incrustades al nostre cervell adult que coneixem al marge de si s’utilitzen o no en el nostre idioma. Però aquests resultats no decanten la balança ni cap al cantó de l’evolució biològica ni cap al de la transmissió cultural alhora d’explicar aquests universals. Anirem ampliant el tema.

Referències:

- Kirby S, Dowman M, Griffiths TL. Innateness and culture in the evolution of language. Proc Natl Acad Sci U S A. 2007 Mar 20;104(12):5241-5. Epub 2007 Mar 12.

- Smith K. The evolution of vocabulary. J Theor Biol. 2004 May 7;228(1):127-42.

- Nowak MA, Komarova NL. Towards an evolutionary theory of language. Trends Cogn Sci. 2001 Jul 1;5(7):288-295.

- Berent I, Lennertz T, Jun J, Moreno MA, Smolensky P. Language universals in human rains. Proc Natl Acad Sci U S A. 2008 Apr 8;105(14):5321-5. Epub 2008 Apr 7.


Dodger

6 comentaris:

Anna ha dit...

el tema del llenguatge és apassionant. Jo trobo particularment interessants els articles que combinen genètica de poblacions i lingüística.

b ha dit...

molt xulo... trobo que tambe seria interessant tenir en compte el llenguatge de "signes"... i potser, pero aixo ja es un xic diferent, la musica (sensu lato)... per si feu mes posts del tema.
els anglesos no tenen lb com a principi de sil.laba, pero els devia fer rabia no emprar aquesta combinacio, i van usar lb com a abreviacio de la "libra" llatina... ;-)

Dodger ha dit...

Si Anna, el tema és molt interessant, de fet si ens tens algun que trobis especialment aclaridor em podries passar la referència... En recordo un de fa uns quants anys que em va encantar sobre les arrels euskeres que es preservaven en la tira de topònims per tot Europa i Nord d'Àfrica, és una forma la mar d'interessant de restrejar els territoris de les poblacions en el passat complementària l'estudi dels marcadors genètics.

b, anotem la proposta encara que ens haurem d'informar de zero sobre el tema :)

Anna ha dit...

doncs n'hi ha força, per exemple un de molt recent (de principis d'any) a PLoS Genetics (http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=18208337). Una noia del meu grup n'està preparant també un, sobre el poblament d'Àfrica, que crec que serà molt bonic, però no sé quan sortirà.

Dodger ha dit...

Gràcies!
Ens enterarem pel vostre blog científic de quan surti l'altre?

Anna ha dit...

doncs no ho havia pensat, però és una bona idea!