12/16/2008

Criptozoòlegs contra fanerozoòlegs

Als criptozoòlegs gairebé ningú no els fa cas. En principi, es dediquen a buscar animals que no criden “present!” quan els zoòlegs de tota la vida (fanerozoòlegs?) passen llista de tots els animals que coneixen. Els criptozoòlegs, a més, estan interessats sobretot en trobar animals que mites i llegendes d’arreu del món han recollit. Aquí està la gràcia del criptozoòleg. Donem una volta per l’Insitut Virtual de Criptozoologia.

El problema és que passa sovint que l’enfoc de la recerca fa pensar que el criptozoòleg estàndard pateix de neurosi obsessiva. Si no hi ha un monstre al llac Ness, no hi és, tu, deixem-ho estar que aquí a Escòcia fot un fred que pela. Doncs no, el monstre ha de sortir perquè segles de llegendes sobre serps gegants llacustres no poden estar equivocades. Amb el Bigfoot, Sasquatch o Ieti tres quarts del mateix; hi ha de ser per pebrots. I aquí és on la criptozoologia es converteix en una pseudeciència. Una pena.

Les “evidències” que recullen són des de videos de mala qualitat on un Bigfoot surt d’un bosc tot despistat i saluda a la càmera, a petjades de la versió hivernal del citat criptoindividu a la neu, a muntanyes de matèria orgànica en descomposició (suposades restes de serps marines) trobades a la platja.

El científic seriós, a qui tampoc deixa indiferent una muntanya de carn podrida que apareix un bon dia a la sorra, agafa els bàrtols (pipeta, primers, taq polimersa, eppendorfs, clorur de magnesi, uns quants dinucleòtids, una caixa de puntes estèrils i un termociclador) i se’n va amb el banyador i les xancletes cap allà. Aparta educadament a tots els criptozoòlegs reverentment emocionats i extreu una mica de teixit de la mole putrefacta. Un cop endollat el termociclador al generador del xiringuito més porper i realitzada la PCR allò sempre resulta una balena morta o algun altre animal la mar de quotidià. Un criptozoòleg de veritat no es deixarà ensorrar per una batalla perduda, la guerra és molt llarga.

Però d’això no n’hem d’extreure la conclusió que no existeixen els criptoanimals, animals gens coneguts o molt poc. De haberlos haylos, i de tant en tant es descobreixen noves espècies a vegades d’animals prou grans com per semblar impossible que no s’haguessin descrit abans. En veurem un parell que recentment ha mostrat National Geographic.

El primer és un tauró, que de normal neda en aigües molt profundes però que se’l van trobar proper a la superfície. El van agafar i portar al parc marítim d’Awashima, al Japó, i allà la va dinyar, el pobre. Van dir que el fet que nedés tan amunt potser era degut a que ja estava malalt. O potser no, eh.


L’altre és un bitxarraco que encara que sembli un explorador de la primera onada d’una invasió alienígena és un calamar. Nedava feliç a un quilòmetre i mig de profunditat i el van filmar de casualitat amb un submergible. Quin susto es devien fotre.




Lectura:

- Benjamin Radford. Please Pass the Globster. Skeptical Inquier July/August 2006

Dodger


12 comentaris:

Anònim ha dit...

osti sí... i sabíeu que hi ha fins 8 espècies descrites de calamars gegants d'aquests que fan entre 10 i 13 metres???? igualment, jo posaria en dubte que n'hi hagi tantes... el que està clar és que hi ha el "calamar gegant" amb les seves "varietats" i després el "calamar colossal" que és encara una mica més gros (res, un o dos metres ;)). us imagineu uns txocos fets de tal colossal criatura??? o calamar gegant a la romana? hmmm... es veu que hi ha catxalots que tenen marques bèsties dels atacs d'aquests bitxos. es veu que en el cretàcic els "calamars" solien ser així de grossos. i em sembla que plini el vell va ser el primer (?) en documentar "per escrit" l'existència d'un calamar gegant... jo em pregunto: si són solitaris i se'n troben tan pocs... com deu ser l'ecologia d'aquests bitxos? i com i quan troben parella? em sembla que si fos un calamar gegant i estigués la major part del temps sola per les profunditats, em clavaria igualment un bon "susto" si veiés algun altre bitxo d'aquests...

Anna ha dit...

i tant que sembla un alien!

Anònim ha dit...

hei, passa que les plantes són més "visibles" i no ens donen tants ensurts, no? però vamos, les sequoies són gegants, les cícades són antiquíssimes, i les nepenthes sumatrana són plantes carnívores gegants...: també hi ha monstres vegetals...!! ;)

Miquel ha dit...

Hola Dodger! això de cridar "present(e)!" no és una mica...ehhhem...falangista? encara sort que se n'estan! ;-)
Miquel

en Girbén ha dit...

Vigorosos i suggeridors com sempre!
Un encontre amb la criptofauna és
creuar-se amb un rastre d'ós damunt la neu. Us ho juro! I no cal anar lluny. Bé, els caçadors aranesos s'afanyen, cosa de no dir, a elevar-los a l'estatus d'extinto-criptofauna.
I, d'acord amb en "b": la flora en té cada una! Si el liquen antàrtic "Buellia frigida" creix uns 0'01 mil·límetres anuals, un exemplar de 8 centímetres viu des de fa... 8000 anys? Aquí no som en el terreny de l'estranyesa formal sinó en el de la temporal.
Una mica "cripto" ho és. Crec.

Anònim ha dit...

b:

Veus un animal únic i ja te'l vols menjar? Aquests ecòlegs...

El criptozooleg busca animals que no existeixen. Quan algu troba un animal (o planta) que no havia estat descrit abans el criptozoòleg se'n va cap a casa ensopit.

Anna:

Si noia. A mi em recorda als aliens de la Guerra de los Mundos, o els dels segon volum de The League of the Extraordinary Gentlemen.

Miquel:

Jaja! És que als pobres bitxos tal qual els identifiquen que ja els rapen, els fitxen i els posen en règim quartelari.

Girbèn:

Jo tinc molt clar a on els foteria l'escopeta als caçadors aranesos.

Anònim ha dit...

ja sé que busquen animals que no existeixen... només dic que en algun moment els "plantòlegs" també deuen descobrir les "plantes rares" que pensaven que no existien... i es deuen fotre ensurts igual... ;) hmmmm... amb què "són més visibles" em referia a això... que potser hi ha menys "criptobotànics" perquè és més fàcil veure els organismes que busquen i els seus "familiars"... si t'hi fixes, el mar dóna uns quants punts d'avantatge als criptozoòlegs... era per a animar els esperits aventurers dels fans de les plantetes ;)
au, fins després!

en Girbén ha dit...

M'acaba de venir al cap un altre representant de la criptofauna que no esmenteu: el Wendigo.
Diria que lliga força bé amb l'interès que demostreu per la formació i l'evolució humanes; si més no, l'anomenada "psicosi per wendigo" diu molt de les les condicions d'estrès de la vida "salvatge" i de les mites que aquest generava.
(de la psicosi hi ha una raonable article a la Wiki: http://es.wikipedia.org/wiki/Psicosis_por_windigo )
També, ara que hi som, que el casting d'aquests éssers provingui, en la seva majoria, de Nord Amèrica em suggereix algunes conclusions que no esgotaré.
Espero no resultar "críptic".

Anònim ha dit...

És veritat, Girbèn, el Wendigo... Mira que és dels que em cau simpàtic. Dels indis de nordamèrica, m'ha semblat entendre.

És veritat que allà als EEUU tenen saturació de bitxo malèfics i rarots. Un dels més cutres, al meu parer, és en Mothman, el hombre polilla, que sembla una broma però va molt en serio.

http://en.wikipedia.org/wiki/Mothman

B:

Un criptobotànic es podria animar a buscar la zarza llameante de moises o l'habichuelera mágica...
Jo cada tarda busco l'alcachofa devora ponis pel Putxet, però res tu... XD

Anònim ha dit...

es veu que han troban l'habichuelera màgica del jack:
http://www.parkenet.org/jp/challenges/beanstalk.jpg

Anònim ha dit...

el burning bush em sembla que serà xungo trobar-lo si això que diu aquest paio del link és cert: que l'amic moisès estava sota l'efecte d'alguna substància que li feia veure coses rarotes, estranyotes, imaginadotes ;)

http://www.psychointegrator.com/down/biblical_entheogens.pdf

salut, nois!

Anònim ha dit...

i el Leviatan, que el trobaran? ;)