El plaer de menjar carn

He anat a xafardejar en el bloc d'en Paco Traver, i un dels seus últims articles que tracta sobre el mono obeso, m'ha recordat una cosa que havia llegit en el llibre de La conjura de los machos (de Ambrosio García Leal).

Com podríem explicar els orígens de la nostra dieta carnívora? Està clar que els nostres avantpassats eren vegetarians i que potser, de mica en mica, es van anar iniciant en el món carnívor. Primer potser com a carronyaires, competint amb d'altres animals per la carn morta, per passar més endavant a exercir de caçadors.
Havia de ser un canvi paulatiu, no es pot passar de la nit al dia a fer un canvi tant dràstic de dieta. Doncs en aquest llibre, l'autor comenta una teoria que em va cridar l'atenció.

Els ximpanzès són els únics primats que comparteixen amb nosaltres l'activitat de la caceria. Els ximpanzès tenen bàsicament una dieta vegetariana, però de tant en tant, s'ajunten un grup de mascles adults i se'n van a caçar, normalment cacen preses petites, sobretot micos. Quan practiquen aquesta activitat, es perden els galons, i els mascles dominants deixen de ser-ho, es destensen les relacions i es reparteixen la presa de forma equitativa. És típic que les femelles no tinguin accés a provar la carn en condicions normals, però la cosa canvia quan alguna femella està en estat d'estre. La femella, sembla conscient de la seva irresistibilitat i es passeja per davant del mascle mentre li pispa la tant preciada peça. Així, sembla ser que el mascle es guanya el seu favor i pot accedir a la femella. Alguns primatòlegs han suggerit, de fet, que els ximpanzès cacen exclusivament per poder copular amb les femelles en estre, i així elles tenen preferències a l'hora d'aparellar-se per els mascles que han estat generosos amb elles.
Podria ser doncs, que el ritual de la caça també hagués tingut aquests orígens en la nostra espècie...
El propulsor d'aquesta hipòtesi va ser D. Symons, ell va lligar-ho amb el fet de que les femelles humanes tenen un estre prolongat (tema interessantíssim que es mereix un post a part). Les femelles humanes, són les úniques que han allargat l'atractiu sexual fora dels períodes ovulatoris, convertint-lo en permanent (sinó que m'ho digui qui es pugui resistir a això. I us aviso que està fora de període ovulatori), la qual cosa té un cost, que segons aquesta teoria es compensat per l'accés permanent a la carn. Així, les femelles haurien evolucionat a mantenir un estre permanent per tal de poder tenir accés a la carn, i els mascles seguirien caçant per tal de poder tenir accés a les femelles.
Aquest comportament es pot assemblar bastant al que s'observa en algunes tribus de caçadors recol·lectors actuals, com són els hadza i els aché en els que s'ha observat que el fenòmen de la caça és essencial a l'hora de mantenir relacions d'adulteri. Els caçadors amb grans capacitats i els que cacen les peces més grosses són els que tenen més èxit entre les dones, d'aquesta forma hi ha alguns caçadors que es passen molta estona fora del poblat per poder aconseguir una peça que els faci valedors dels favors d'una dama.
Aquest comportament tampoc hauria de ser tant estrany, ja que el caçador més hàbil i el que caça les peces més grans és el que poseeix una qualitat genètica contrastada, i qui no voldria aparellar-se amb ell!!
Segons aquesta teoria, el fet que ens ha portat a tenir una dieta en gran mesura carnívora, que per altra banda ha permès assolir fites molt importants en l'evolució humana, ha estat la simple ostentació masculina.

Referència:
- La conjura de los machos. Una visión evolucionista de la sexualidad humana. Ambrosio García Leal. Metatemas.

Frij