7/05/2008

Escalar la irritació

Existeix un fenomen en la naturalesa ben conegut i constatat per la totalitat de la humanitat; i que m’atreviria a aventurar que es porta observant ja d’abans dels temps de l’Eva mitocondrial. Es tracta dels canvis d’humor que experimenten les femelles sapiens en relació a la naturalesa del seu cicle reproductiu (menstruació, embaràs i menopausa).

Un dels símptomes d’aquests desordres de l’humor és la irritabilitat. En general no és un problema particularment greu socialment parlant, però en algunes dones la irritabilitat es dóna amb tal intensitat que és capaç d’afectar les seves vides de manera significativa, i en alguns casos es fa necessari un tractament.

Mentre escric això, visualitzo perfectament les perilloses i suspicaces mirades que em llençaran algunes dones que hagin llegit fins aquí. “Què carai pretens escriure sobre la irritabilitat de les dones? Que no s’irriten, també, els homes? Què vols dir, que quan m’irrito amb raó de la bona, tu penses en els meus ovaris?”

Com que les converses de cafè sobre la irritabilitat sovint irriten, us presento una proposta que es va presentar al 2nd World Congress of Women’s Mental Health, al 2004 a Washington, per tal de quantificar la irritabilitat associada als canvis hormonals, que potser ajuda a l’entesa.

La proposta es va publicar a principis d’any al Journal of Psychiatry and Neuroscience pels investigadors Lesli Born i Meir Steiner del departament de psiquiatria i neurociència del comportament de la McMaster University d’Ontario, Canadà. Es tracta de l’escala Born-Steiner, que com l’escala de Richter, pretén posar números a la magnitud de les forces naturals.

Hi ha dues escales d’evaluació de la irritabilitat: una per auto-avaluar-se i l’altra per ús d’un avaluador. Els punts a avaluar han estat recollits de descripcions espontànies de diferents dones, i són per exemple: “M’he sentit com a punt d’explotar” o “m’ha irritat que algú em toqués” o “els sorolls semblen més forts” o “he cridat als altres” o “estic com hipersensible”. Les dones sobre les que s’ha construït l’estudi i la proposta són majoritàriament canadenques blanques de classe mitjana, amb feina i estudis post-secundària. Les dues escales semblen coincidir en un nivell molt alt. Al final de tot us poso el test de Born-Steiner per auto-avaluar-se la irritabilitat. El màxim de irritabilitat de l’escala és un 42 (irritabilitat severa).

De moment, l’escala és per us clínic per dones amb problemes emocionals de gravetat relacionats amb el cicle reproductiu, però l’ús no té perquè no poder-se generalitzar. Arribar a la feina i dir: “Bon dia, tinc un 37 de Born-Steiner”, bé podria ser una bona mesura preventiva. Pensem-hi.

Referències:

- Born L, Koren G, Lin E, Steiner M. A new, female-specific irritability rating scale. J Psychiatry Neurosci. 2008 Jul;33(4):344-54

Dodger

6 comentaris:

Anna ha dit...

uhm... però ja van tenir en compte que quan estàs irritable, que et comentin o et preguntin sobre la teva irretabilitat és especialment irritant i pot desencadenar una greu resposta irritativa? :P

Anònim ha dit...

hahahahaha... la consulta del dr. dodger... hmmmm... mira doncs, jo he fet el test, donada la casualitat que mhe trobat amb la situacio "mens(tr)ual" fa ben poc... passa que primer he hagut, sincerament, de mirar al diccionari la definicio exacta de "irritable": http://dictionary.reference.com/browse/irritable, dins la qual shi troben coses realment interessants... bufff!! (mireu per exemple que diu l´american heritage dictionary...). es que irritable em sonava mes a "enfadamenta, mal humor", pero ja veig que algunes acepcions parlen de ser "touchy", o estar com hipersensible, "tonta", etc... hmmm... tambe penso que aquest test pot variar duna setmana a laltra... i que les preguntes que fa mes "obertes" (a partir de la 15), suposo que es poden interpretar de diverses maneres (p.e. pot ser que la teva "irritability" afecti les relacions amb daltres persones, pero amb unes "en negatiu", i amb daltres "en positiu"...)... res... es veu que soc moderately irritable... bufff... reconec que la sensacio basica de la setmana "passada" es, de vegades, de vergonya i sentiment dimbecilitat total per certs comportaments...tot i que daltres estan ok. be, si aquest tipus destudi ens han de donar com a minim un grau mes de comprensio per part de la gent que ens envolta... pos ole, benvinguts siguin.

Dodger ha dit...

Anna: No crec que ho tinguessin en consideració. Sembla que de l'equip canadenc que ha publicat l'article, només hi ha una dona. La pobra, almenys un cop al més en aquest laboratori, deu ser el centre d'atenció.

B: Segur que només moderately?? ;)
Per curiositat: quins són els efectes positius de la irritabilitat en la relació amb les persones?

Anònim ha dit...

hola, irritabilitat presa en el sentit destar "tonta" (per aixo he dit abans que primer he mirat la definicio al diccionari), pot oferir la possibilitat destablir conversa aportadora de coses bones amb persones diverses (conversa sobre p.e., el mateix estat dirritabilitat... ;)). em sembla que des de la perspectiva menys denfadamenta i "insuportabilitat" i mes destar sensiblona, la "irritability" pot aportar aproximacio a persones, cosa que, quan sesta sol i fora de casa, de vegades sagraeix...

per cert, anna... a mi personalment no mimportaria que em preguntessin sobre la irritabilitat en un moment daquests... ara be, si que potser shauria de tenir en compte que potser en daltres moments un no respon el mateix. hmmm... igualment, potser si ho han tingut en compte en lestudi, doncs sembla -si no recordo malament, pero potser mequivoco- que el qüestionari tel fan fer la setmana "despres", no (crec que deien que responguessis a com thavies sentit la setmana anterior... i pel que mes o menys veiem, a les noies ens afecta pre-i-durant el periode, la irritability)?

bon vespre!,
b
hmmm, per cert... la "irritability" us irrita? :)

Anònim ha dit...

es clar, diferent es si et fan el test estant en estat, suposo... hmmmm

Anònim ha dit...

hola de nou!

resulta que aquest mati he vist una noticia a l Spiegel, que deia que els homes tenen tambe un rellotge biologic... mha semblat divertit el titol, i es clar, no mhe pogut estar de llegir... es veu que la stephanie belloc, en un congres de reproduccio que hi ha hagut a barcelona, ha explicat que els homes de mes de 35 anys tenen #problemes# per a tenir criatures, tambe! hmmmm... esperem, que encara descobriran que tambe tenen periodes dirritabilitat mensual... jeje :)

aqui va un link que he trobat per la web, segurament nhi ha de millors:

http://www.nationalpost.com/related/topics/story.html?id=636635