Avui us presentaré una espècie animal que fins ara resultava desconeguda per a mi, que es reprodueix per mitjà d'una forma de partenogènesi (és a dir, un procés e n que es fecunden les cèl·lules femenines, sense necessitat de les masculines). Es tracta d'un peix petit, típic d'aquari, que pot arribar als 9 centímetres, i que viu en les aigües templades del norest de Mèxic i a l'extrem sud de Texas, que s'anomena Poecilia formosa (Amazon Molly en anglès i per ara desconec el nom català).
Aquesta setmana passada, un estudi realitzat per investigadors de la Universitat d'Edimburg ha conclòs que aquesta espècie fa 70000 anys que no es reprodueix sexualment.
Aquesta setmana passada, un estudi realitzat per investigadors de la Universitat d'Edimburg ha conclòs que aquesta espècie fa 70000 anys que no es reprodueix sexualment.
Com ho ha aconseguit?
La partenogènesi és un tipus de reproducció que es troba a la natura en ocasions més aviat extranyes, es basa en el desenvolupament de cèl·lules femenines no fecundades. Hi ha alguns exemples en la natura que es coneixen bé, com per exemple en platelmints, rotífers, insectes, llangardaixos,... En aquests casos la divisió de l'òvul comença degut a canvis ambientals, químics, etc. En alguns casos els òvuls necessiten el contacte amb un espermatozoide per iniciar el procés, tot i que no arriba a fecundar l'òvul, és el que s'anomena Ginogènesi.
En general, aquest comportament es dóna quan hi ha escassetat de mascles, i es va alternant amb la típica reproducció sexual. Ha estat descrit en ocasions extramadament rares en una espècie d'au, el Meleagris gallopavo, en algunes salamandres del gènere Ambystoma i en un tauró, el Sphyrna mokarran. Fins i tot, hi ha autors que han suggerit que aquest comportament partenogènic podria tenir certs avantatges evolutius en un ambient altament estable, i que fins i tot podria ser més adaptatiu que la típica reproducció sexual en aquesta classe d'ambients no subjectes a canvis. L'espècie que ens ocupa és una d'aquestes que es reprodueix per ginogènesi, però amb la particularitat que s'ha convertit en una espècie íntegrament femenina, els individus que neixen, són clons de les mares (ja que no hi ha intercanvi genètic).
Però, no es necessitava el contacte amb un espermatozoide? Doncs aquesta espècie femenina ho ha resolt trobant-se amb mascles d'altres espècies properes, com per exemple els mascles de les espècies P.latipina, P.mexicana o P.latipunctata.
Perill d'extinció
Fins ara, es creia que aquesta espècie estava en perill d'extinció degut a la seva naturalesa "monosexual". Es creu, que en aquest tipus de reproducció s'acumulen moltes mutacions perjudicials en el genoma al llarg de les generacions que fan, que aquestes estratègies estiguin abocades a l'extinció.
Els autors d'aquest estudi van utilitzar un complex model matemàtic per predir el moment en que es podria donar l'extinció d'aquesta espècie a causa de la falta de renovació del patrimoni genètic. El resultat va ser que l'Amazon molly s'hauria d'haver extingit en els darrers 70000 anys!!
Els autors d'aquest estudi van utilitzar un complex model matemàtic per predir el moment en que es podria donar l'extinció d'aquesta espècie a causa de la falta de renovació del patrimoni genètic. El resultat va ser que l'Amazon molly s'hauria d'haver extingit en els darrers 70000 anys!!
Els científics, encara amb la boca oberta com tots nosaltres, creuen que el peix ho ha aconseguit mitjançant, el que ells anomenen, uns "trucs" de supervivència. Un d'aquests "trucs" podria ser el fet d'utilitzar una mica d'ADN dels mascles de les altres espècies amb els quals tenien relacions, i així, mantenir-se encara avui viva. Com diu l'autor de l'article Lawrence Loewe: "Potser el que ha ajudat a l'espècie a sobreviure són les relacions sexuals ocasionals amb extranys" Encara no està gens clar com la Poecilia formosa s'ho ha fet per seguir viva avui dia, però els científics estan cada cop més aprop de resoldre-ho i entendre-ho.
Com a reflexió final, em fa por pensar que les femelles de la nostra espècie abanderin el cas d'aquest peix i ens releguin al més penós dels ostracismes, esperant el final dels nostres dies com a mascles humans. A favor d'aquesta por, l'any 2006, la investigadora Ester Polak, va liderar un experiment en el qual aconseguien fecundar òvuls humans sense necessitat d'espermatozoides. Per ara, encara no generen embrions.
Referències:
- Loewe L, Lamatsch DK., Quantifying the threat of extinction from Muller's ratchet in the diploid Amazon molly (Poecilia formosa). BMC Evol Biol. 2008 Mar 19;8:88
Frij
3 comentaris:
En la meva etapa d'aconvertir casa meva en un zoològic, vaig tenir una parella d'uns peixets molt semblants (gambúsies) que copulaven i es reproduïen alegrement fins que el mascle, esgotat, va saltar fora de l'aquari. En un primer moment vaig pensar que era un mètode ideal de controlar la població de l'aquari, però la meva sorpresa va ser que la femella continuava parint (són ovovivípars) amb puntualitat anglesa uns trenta fillets cada mes... això sí, cada cop amb l'esquena més torta. Suposo que es va guardar un reservori d'esperma a la nevera, i havia excedit la data de consum preferent...
No sé, si et poses a mirar la naturalesa pot ser abominablement cruel. El mascle sucumbeix a una implacable pressió nimfomaníaca per part de la seva parella, i és obligat a una escapada suicida i fatal. La sexualitat pot ser una força destructiva de gran calibre. Mireu sinó la brutal violació del pingüí del post següent de Frij, a mans d'una foca cremada. El rellotger cec ha anat muntant un mecanisme un pel frustrant i mal acabat. I a sobre, alguns animals tenen dificultats biomecàniques afegides a nivell masturbatori. La natura és fascinant, però a vegades n'hi ha per plorar.
només volia fer un petit comentari: diria que no tenim mot català per al molly, em sembla que se li diu molly, adoptem el barbarisme. és del mateix gènere que els guppies (Poecilia reticulata), i crec que per a aquests, tampoc no tenim nom en català ;) per cert, els guppies són peixos fascinants... sembla que el gènere Poecilia té molt a dir. amb els guppies s'estan fent estudis empírics molt xulos de "feedbacks eco-evolutius", doncs es veu que evolucionen "a salto de mata", per a dir-ho d'alguna manera. hi ha un grup a california que mira aquestes coses.
Publica un comentari a l'entrada