L'enèssima maravella està fora del món

Hi ha una obra en particular de la humanitat que normalment no es té gaire present, i que és digna de la més desinhibida de les admiracions. Es tracta de l’Estació Espacial Internacional. Aquesta estació va començar a muntar-se en òrbita l’any 1998 i hi participen diverses agències espacials: la NASA americana, la ESA europea, la JAXA japonesa, la RKA rusa i la CSA canadenca. Des de l’any 2000, podem dir que l’homo sapiens (diferents especímens) ha viscut instal·lat a l’espai entre 290 i 460 Km d’alçada. Aquestes agències especials han portat els últims anys una activitat frenètica.

Els diferents mòduls, braços mecànics i plaques solars que s’hi van acoblant mica en mica es llencen a l’espai mitjançant les conegudes llançadores espacials. La NASA porta 123 missions amb aquestes naus. La flota inicial estava formada de 4 unitats: Atlantis, Discovery, Columbia i Challenger. El Challenger recordem que va rebentar l’any 1986, i l’any següent no va sortir cap llançadora. L’any 1992 es va afegir una de nova a la flota, l’Endeavour; i el 2003 es va perdre el Columbia, i a l’accident va seguir un altre any de dol sense sortides.

L’estació internacional no para de créixer. Fa ben poc es va col·locar el laboratori Columbus, i en pocs dies es posarà en marxa una nova missió per col·locar més peces del laboratori japonès Kibo. Pel fet que aquesta construcció especial em fascina i que a més és una plataforma per fer la tira d’experiments científics crec que val la pena que fem una repassada per veure com està avui en dia d’avançada la cosa.

En ordre cronològic els fragments o mòduls que s’han anat acoblant són (ignorant voluntàriament les plaques solars, els braços mecànics, i altres catxarrets). Apreteu a la imatge de l'esquerra per ampliar l'esquema:

1) Zarya: Dels russos. Aquest primer mòdul va servir per donar energia elèctrica i capacitat de propulsió pels primers acoblaments. Ara es fa servir de magatzem.

2) Unity: Americà. És un punt de reunió (d’unió) d’altres mòduls. És el Node 1.

3) Zvezda: Rus. És un mòdul de servei que ja permet que hi habitin persones. A més permet l’amarrament dels Soyuz i els Progress, les naus de transport russes que subministren a l’estació 3 o 4 cops l’anys, i els ATV (Automated Transfer Vehicle) europeus, molt més grans, que subministren a l’estació un cop cada 12-18 mesos.

4) Destiny. Americà. El primer laboratori, que també confereix zona habitable. Enganxat al Unity.

5) Quest. Americà. Necessària pels astronautes per realitzar els seus passejos espacials.

6) Pirs. Rus. Permet que s’hi enganxin més naus Soyuz i Progress i l’entrada i sortida dels astronautes que s’aventuren a l’exterior, aixi com espai per guardar els vestits espacials.

7) Harmony. Americà. És el node 2 per permetre que s’hi acoblin altres mòduls.

8) Columbus. Europeu. Laboratori per fer experiments dins i fora de l’estació. Enganxat a l'Harmony.

I per últim s’ha col·locat el primer fragment de tres del laboratori japonès Kibo. Els experiments que s’estan duent a terme i que estan planejats són molts i molt interessants i n’anirem parlant mica en mica. Per anar fent gana us comento que l’última missió, la STS-123 porta mostres a la Terra de 5 experiments realitzats a l’estació sobre:

1) Nutrició i canvis fisiològics associats a estades llargues a l’espai.

2) Estudi dels microbis (en especial els patògens) i la seva supervivència dins de l’estació.

3) Canvis immunològics relacionats amb l’estrés pel fet de passar temporades llargues a l’espai.

4) Efecte de la microgravetat en el creixement de les plantes (concretament l’Arabidopsis

thaliana).

5) Estudi dels cristalls fotònics en microgravetat.

A poc a poc. Hi ha una gran quantitat de feina feta, tenint en compte que ja portem 8 anys i 17 expedicions (equips) d’astronautes treballant allà dalt. Hem d’anar seguint la recerca que fan, que pot ser imprescindible pel futur de l’expansió humana per l’univers.

Dodger