Fa uns dies ja vam introduïr la hipòtesi dels rituals xamànics associats a les pintures rupestres que trobem en tantes i tantes coves, en tots els continents (menys l'Antàrtida).
En totes aquestes pintures i en els rituals que les acompanyaven, ens imaginem que hi intervenien els adults, entre ells el xamàn o el gurú del grup i segurament la resta de la societat. Però, i els nens? Sembla clar que aquests grups caçadors-recol·lectors també haurien de tenir nens no? On els deixaven mentre durava el ritual?
En diverses coves s'han trobat testimonis de mans d'infants en negatiu, en d'altres s'han trobat petjades de nens en galeries que van ser utilitzades únicament per realitzar manifestacions artístiques, o d'altres exemples que corroboren la presència dels infants en les galeries destinades als rituals i fins i tot la seva participació.
Aquesta ha sigut una de les crítiques que s'han deixat sentir a la hipòtesi xamànica: si hi havia nens, no es podien realitzar actes sagrats. De totes formes, la hipòtesi no té perquè deixar de ser vàlida. Tal i com defensa Jean Clottes, aquesta deducció es basa en la idea del que és sagrat per nosaltres avui dia en la nostra societat. I podria ben ser que en el Paleolític els nens no se n'estiguessin al marge. Així, els nens formarien part des de ben petits de tot aquest ritual, essent-ne partíceps, i de fet podria ser que tingués una finalitat educativa en el més enllà.
Les petjades de nens que s'han trobat, tant poden ser incursions en l'interior de la cova per nens rebels amb ganes d'aventura, o es podrien deure a sèries proves que els infants havien de passar per trobar-se amb els esperits de l'interior de la cova i així familiaritzar-se i respectar el món dels esperits. Alguna cosa així com una primera presa de contacte, com una Comunió, que també fa una mica de por, tot sigui dit.
En diverses coves s'han trobat testimonis de mans d'infants en negatiu, en d'altres s'han trobat petjades de nens en galeries que van ser utilitzades únicament per realitzar manifestacions artístiques, o d'altres exemples que corroboren la presència dels infants en les galeries destinades als rituals i fins i tot la seva participació.
Aquesta ha sigut una de les crítiques que s'han deixat sentir a la hipòtesi xamànica: si hi havia nens, no es podien realitzar actes sagrats. De totes formes, la hipòtesi no té perquè deixar de ser vàlida. Tal i com defensa Jean Clottes, aquesta deducció es basa en la idea del que és sagrat per nosaltres avui dia en la nostra societat. I podria ben ser que en el Paleolític els nens no se n'estiguessin al marge. Així, els nens formarien part des de ben petits de tot aquest ritual, essent-ne partíceps, i de fet podria ser que tingués una finalitat educativa en el més enllà.
Les petjades de nens que s'han trobat, tant poden ser incursions en l'interior de la cova per nens rebels amb ganes d'aventura, o es podrien deure a sèries proves que els infants havien de passar per trobar-se amb els esperits de l'interior de la cova i així familiaritzar-se i respectar el món dels esperits. Alguna cosa així com una primera presa de contacte, com una Comunió, que també fa una mica de por, tot sigui dit.
Frij
1 comentari:
En totes les societats xamàniques de què tinc referències, hi ha un nucli de coneixements "secrets" reservats als homes adults (després de la iniciació).
El xamanisme són creences característiques de les societats caçadores, i és inseparable de la casta superior de caçadors-guerrers (homes sans de 14-40 anys).
Una altra cosa és que els nens fossin lliures per entrar a totes les estances de les coves... o que els sacrifiquessin en algun ritus.
Publica un comentari a l'entrada