Fa ben poc us parlava de les dates del poblament d’Amèrica i de com algunes troballes recents (els copròlits de Paisley Caves, a Oregon) apuntaven clarament que la presència humana a Amèrica era més antiga del què es pensava. Les datacions de restes de la cultura Clovis la situen, com a molt antiga, fa 13,200 anys. Mentre que els copròlits fossilitzats s’han datat en 14,000 anys. També us vaig parlar d’un altre jaciment que desafiava el consens Clovis, el jaciment de Monte Verde, al sud de Xile, on les datacions que donaven de les restes trobades d’ocupació humana eren al voltant de 14,600 anys, i els artefactes trobats no tenien relació amb la tecnologia Clovis.
Doncs aquesta setmana el jaciment de Monte Verde ha tornat a ser notícia (publicat a Science), per unes troballes que reafirmen la ocupació primerenca d’Amèrica. L’equip d’arqueòlegs americans i xilens que porten més de trenta anys treballant a Monte Verde, han trobat restes d’algues marines (de 9 espècies diferents) que en algun cas estaven enganxades a eines lítiques. Aquestes últimes s’han datat en aproximadament 14,000 anys d’antiguitat. Què més necessitem? Els escèptics amb una ocupació pre-Clovis d’Amèrica s’han d’estar convertint en massa.
Però a part de permetre la datació per C14, les algues aquestes s
ón interessants per altres motius. Es tracta d’espècies d’alga d’ús medicinal i comestibles, algunes de les quals són ben conegudes i encara utilitzades pels habitants actuals del sud de Xile. A part de ser fonts nutricionals d’elements com el iode, el ferro, el zinc i d’altres, tenen altres propietats com per exemple: ajudar a regular el metabolisme del colesterol, incrementar la fixació de calci als ossos, efecte antibiòtic i resistència a les infeccions.
El coneixement de l’ús d’espècies d’algues i plantes per finalitats medicinals normalment prové d’una llarga tradició en la població que durant molts anys (generacions) ha estat en contacte amb aquestes espècies i n’ha extret els seus usos. La familiarització dels pobladors de Monte Verde amb aquestes algues ve recolzada també pel fet que s’han recuperat espècies pròpies de la costa del Pacífic (a uns 90Km del jaciment en aquella època) i de la badia més al sud (a uns 15Km) i que les diferents espècies s’han de recollir a diferents estacions de l’any. Els autors de la troballa, encara que admeten falta de dades conclusives, s’inclinen a pensar que la colonització d’aquests indrets de Sud-Amèrica es va produir mitjançant una ruta costera, que explicaria la familirització dels habitants de Monte Verde amb les algues i els seus usos. La hipòtesi de la ruta costera és difícil de demostrar perquè el nivell del mar en aquella època estava 60 metres més avall, de manera que els possible jaciments poden estar nadant en les profunditats. El fet que d’altres troballes en el jaciment indiquen consum de recursos de terra endins, que suggereix moviments poblacionals entre l’interior i la costa, fa pensar als investigadors que l’expansió d’aquests primers pobladors no va ser tant ràpida com es pensava sinó que va porduir-se de manera més pausada.
Doncs aquesta setmana el jaciment de Monte Verde ha tornat a ser notícia (publicat a Science), per unes troballes que reafirmen la ocupació primerenca d’Amèrica. L’equip d’arqueòlegs americans i xilens que porten més de trenta anys treballant a Monte Verde, han trobat restes d’algues marines (de 9 espècies diferents) que en algun cas estaven enganxades a eines lítiques. Aquestes últimes s’han datat en aproximadament 14,000 anys d’antiguitat. Què més necessitem? Els escèptics amb una ocupació pre-Clovis d’Amèrica s’han d’estar convertint en massa.Però a part de permetre la datació per C14, les algues aquestes s
ón interessants per altres motius. Es tracta d’espècies d’alga d’ús medicinal i comestibles, algunes de les quals són ben conegudes i encara utilitzades pels habitants actuals del sud de Xile. A part de ser fonts nutricionals d’elements com el iode, el ferro, el zinc i d’altres, tenen altres propietats com per exemple: ajudar a regular el metabolisme del colesterol, incrementar la fixació de calci als ossos, efecte antibiòtic i resistència a les infeccions.El coneixement de l’ús d’espècies d’algues i plantes per finalitats medicinals normalment prové d’una llarga tradició en la població que durant molts anys (generacions) ha estat en contacte amb aquestes espècies i n’ha extret els seus usos. La familiarització dels pobladors de Monte Verde amb aquestes algues ve recolzada també pel fet que s’han recuperat espècies pròpies de la costa del Pacífic (a uns 90Km del jaciment en aquella època) i de la badia més al sud (a uns 15Km) i que les diferents espècies s’han de recollir a diferents estacions de l’any. Els autors de la troballa, encara que admeten falta de dades conclusives, s’inclinen a pensar que la colonització d’aquests indrets de Sud-Amèrica es va produir mitjançant una ruta costera, que explicaria la familirització dels habitants de Monte Verde amb les algues i els seus usos. La hipòtesi de la ruta costera és difícil de demostrar perquè el nivell del mar en aquella època estava 60 metres més avall, de manera que els possible jaciments poden estar nadant en les profunditats. El fet que d’altres troballes en el jaciment indiquen consum de recursos de terra endins, que suggereix moviments poblacionals entre l’interior i la costa, fa pensar als investigadors que l’expansió d’aquests primers pobladors no va ser tant ràpida com es pensava sinó que va porduir-se de manera més pausada.
Imatge 1: Mapa de la localització del jaciment de Monte Verde i els nivell del mar fa 14000 anys (Dillehay et al. 2008).
Imatge 2: Algues del gènere Gigartina, del mateix gènere que les trobades i datades a Monte Verde. Són no comestibles i per tant han d'haver estat recollides per les seves propietats medicinals.
Refrència:
- Dillehay TD, Ramírez C, Pino M, Collins MB, Rossen J, Pino-Navarro JD. Monte verde: seaweed, food, medicine, and the peopling of South america. Science. 2008 May 9;320(5877):784-6.
Dodger
9 comentaris:
Humans de fa 14000 anys preocupats per reafirmar el cutis!! Això si que és notícia!
Quan el primer implant de silicona?
mola, mola! jo no sóc entesa en el tema, però això del Clovis semblava ja les discussions sobre santo sudario de Cristo...
Si, o com les discussions sobre les restes de Cristòfor Colom de Sevilla. Recordes? XD
no sabia de que anava pero b ja me n'ha informat
XD, no sabia que hi havia una altra catalana a l'Alfred Wegener Institut, excuse me.
excusat, per suposat. aprofito per dir que moltes felicitats pel bloc, ara que tinc personalitat! ;)
A mi me parece que el hecho de una ocupación pre-Clovis esta ya muy asumida. No se puede estar diciendo siempre que en todos los yacimientos hay problemas menos en los tuyos. De hecho en ese artículo se dice que se acepta por casi todos que la ocupación se hizo antes del 16.000 por Bering. Esto es lo que me llama la atención, contemplar sólo una vía única, por el Norte (Dillehay es norteamericano)con la gente corriendo a toda leche por la costa para llegar al otro extremo del continente sin que las fechas desentonen.
Cierto, Homorgasmus, o Jones, que actualmente la cosa ya está bastante clara. Muchos científicos que antes era razonablement escépticos sobre un ocupación temprana de américa han aceptado, como es natural, los datos. El escepticismo venía sobretodo en lo que se refiere a las dataciones. Y la polémica continúa en ciertos yacimientos més antiguos todavía. La verdad es que la propia Science menciona, y yo he hecho eco de ello, una polémica que seguramente es menor recientemente de lo que quieren mostrar para hacer los nuevos hallazgos más llamativos. Ego me absolvo, amén. Y gracias por tu puntualización.
I gràcies Nahla!
Publica un comentari a l'entrada