Sempre ens han meravellat aquestes representacions efectuades pels nostres parents llunyans en l'interior de coves.
El cert és que al llarg de la història s'ha intentat explicar el que representaven i la motivació d'aquestes pintures que trobem en tantes coves, mitjançant diferents hipòtesis, sense haver arribat encara a un acord en la seva interpretació.
Entre les teories més difoses hi ha les que entenen les representacions com a elements d'una màgia preparativa per a la caça, els que ho interpreten com un art per amor a l'art i els que li atribueixen característiques xamàniques i/o d'iniciació, entre d'altres.
L'art paleolític es classifica en dos grans grups: Per una banda tenim els ideomorfes, que són representacions de traços aïllats mitjançant punts i línies sense cap explicació aparent, que poden trobar-se també formant part de grans agrupacions de formes i traces. Per altra banda hi ha les representacions de grans mamífers de l'estil de cavalls, cèrvols, urs, bisonts,...(en alguns casos també es troben daltres animals com peixos o serps) que pertànyen als que anomenem zoomorfes.
En aquesta primera entrega volia introduïr la hipòtesi xamànica, de la qual n'és un dels grans defensors Jean Clottes.
Jean Clottes és un prehistoriador francès que intenta explicar l'art prehistòric a partir dels canvis neuropsicològics que pot experimentar l'organisme en un trance xamànic.
Des de ja fa molt temps els exploradors europeus s'han anat topant amb altres cultures arreu que practicaven rituals xamànics i que són practicats fins avui en dia per diversos grups ètnics. En aquests rituals s'arriba a un estat de consciència alterada a través de la música, de diferents psicoactius, de llargs dejunis, dansa extenuant, aïllament prolongat, dolor intens, etc. I és durant aquesta fase d'èxtasi, segons els partidaris de la hipòtesi xamànica, quan es realitzaven els dibuixos a les parets de les coves.
Per demostrar això, Jean Clottes i el seu col·lega David Lewis-Williams, porten des de 1994 estudiant les diferents etapes del trance en la cultura dels Boiximans. En els seus estudis distingeixen tres grans etapes en els estats de consciència alterada, que es poden encabalgar entre elles.
En una primera fase, es veuen punts, zigzags, reixetes, línies i corves paral·leles entre si,... Aquestes formes tenen colors vius i fan pampallugues, es mouen i es mesclen. Quan s'obren els ulls, aquestes formes es projecten sobre allò que es mira, de manera que explicaria les pintures geomètriques i incomprensibles que es troben en moltes coves. Moltes societats xamàniques donen un significat a algunes d'aquestes visions, per a algunes representen la Via Làctia, per altres l'arc de Sant Martí, o altres el penis del Pare-Sol.
En la segona fase, els xamans intenten racionalitzar les seves percepcions, transformant les diferents formes geomètriques en diferents objectes que dependràn del seu estat d'ànim i emocional.
A la tercera etapa s'hi arriba a través d'un túnel o un remolí, que té una llum viva al final, tot això acompanyat de les figures geomètriques de la primera fase. Un cop el xaman surt del remolí, es troba en el món al·lucinant del trance, que és la tercera etapa pròpiament. Aquí es donen les veritables al·lucinacions. Es poden veure persones, animals o monstres que per l'expermientador són intensament reals. En aquesta etapa, les imatges també es projecten sobre les
superfícies, que els subjectes occidentals comparen amb una pel·lícula o un passi de diapositives. Les parets mateixes es poden animar i qualsevol cosa que ens envolti pot prendre vida, un sent que pot volar i que pot assimilar-se a qualsevol objecte o animal, com comentava un occidental estudiat: "Vaig pensar en una guineu i em vaig transformar inmediatament en aquest animal. Em sentia una guineu. Em podia veure les llargues orelles i la cua peluda i, per una espècie d'introversió, vaig percebre que la meva anatomia era la d'una guineu."
Trobo especialment atractiva aquesta teoría perquè pot explicar moltes de les representacions que trobem en les parets de les coves d'arreu del món, com per exemple les imatges d'humans amb extremitats d'altres animals. I són experiències que molts humans avui en dia encara viuen o poden viure. Les drogues psicoactives sempre s'han utilitzat com a mètode d'evasió voluntària per part dels humans, i no hi ha cap indici que indiqui que els nostres avantpassats no experimentessin amb aquests estats de consciència alterada. Fins i tot, la gran part de la tradició judeo-cristiana es basa en experiències d'aquest tipus.
No està tot escrit sobre aquest tema, degut a la gran dificultat que té donar una explicació a fenòmens ocorreguts fa milers d'anys i a la impossiblitat de crear una màquina del temps en condicions. Això fa que no siguem capaços de conèixer tot el que envoltava a aquestes societats i que se'ns faci difícil interpretar el significat de moltes de les representacions, ja que sempre estem estudiant aquest puzzle incomplert que és la prehistòria.
De mica en mica anirem donant pinzellades sobre el tema des de diferents punts de vista.
Lectura:
- Jean Clottes, David Lewis-Williams. Los chamanes de la prehistoria, Ariel Prehistoria.
El cert és que al llarg de la història s'ha intentat explicar el que representaven i la motivació d'aquestes pintures que trobem en tantes coves, mitjançant diferents hipòtesis, sense haver arribat encara a un acord en la seva interpretació.
Entre les teories més difoses hi ha les que entenen les representacions com a elements d'una màgia preparativa per a la caça, els que ho interpreten com un art per amor a l'art i els que li atribueixen característiques xamàniques i/o d'iniciació, entre d'altres.
L'art paleolític es classifica en dos grans grups: Per una banda tenim els ideomorfes, que són representacions de traços aïllats mitjançant punts i línies sense cap explicació aparent, que poden trobar-se també formant part de grans agrupacions de formes i traces. Per altra banda hi ha les representacions de grans mamífers de l'estil de cavalls, cèrvols, urs, bisonts,...(en alguns casos també es troben daltres animals com peixos o serps) que pertànyen als que anomenem zoomorfes.
En aquesta primera entrega volia introduïr la hipòtesi xamànica, de la qual n'és un dels grans defensors Jean Clottes.
Jean Clottes és un prehistoriador francès que intenta explicar l'art prehistòric a partir dels canvis neuropsicològics que pot experimentar l'organisme en un trance xamànic.
Des de ja fa molt temps els exploradors europeus s'han anat topant amb altres cultures arreu que practicaven rituals xamànics i que són practicats fins avui en dia per diversos grups ètnics. En aquests rituals s'arriba a un estat de consciència alterada a través de la música, de diferents psicoactius, de llargs dejunis, dansa extenuant, aïllament prolongat, dolor intens, etc. I és durant aquesta fase d'èxtasi, segons els partidaris de la hipòtesi xamànica, quan es realitzaven els dibuixos a les parets de les coves.
Per demostrar això, Jean Clottes i el seu col·lega David Lewis-Williams, porten des de 1994 estudiant les diferents etapes del trance en la cultura dels Boiximans. En els seus estudis distingeixen tres grans etapes en els estats de consciència alterada, que es poden encabalgar entre elles.
En una primera fase, es veuen punts, zigzags, reixetes, línies i corves paral·leles entre si,... Aquestes formes tenen colors vius i fan pampallugues, es mouen i es mesclen. Quan s'obren els ulls, aquestes formes es projecten sobre allò que es mira, de manera que explicaria les pintures geomètriques i incomprensibles que es troben en moltes coves. Moltes societats xamàniques donen un significat a algunes d'aquestes visions, per a algunes representen la Via Làctia, per altres l'arc de Sant Martí, o altres el penis del Pare-Sol.
En la segona fase, els xamans intenten racionalitzar les seves percepcions, transformant les diferents formes geomètriques en diferents objectes que dependràn del seu estat d'ànim i emocional.
A la tercera etapa s'hi arriba a través d'un túnel o un remolí, que té una llum viva al final, tot això acompanyat de les figures geomètriques de la primera fase. Un cop el xaman surt del remolí, es troba en el món al·lucinant del trance, que és la tercera etapa pròpiament. Aquí es donen les veritables al·lucinacions. Es poden veure persones, animals o monstres que per l'expermientador són intensament reals. En aquesta etapa, les imatges també es projecten sobre les
superfícies, que els subjectes occidentals comparen amb una pel·lícula o un passi de diapositives. Les parets mateixes es poden animar i qualsevol cosa que ens envolti pot prendre vida, un sent que pot volar i que pot assimilar-se a qualsevol objecte o animal, com comentava un occidental estudiat: "Vaig pensar en una guineu i em vaig transformar inmediatament en aquest animal. Em sentia una guineu. Em podia veure les llargues orelles i la cua peluda i, per una espècie d'introversió, vaig percebre que la meva anatomia era la d'una guineu."Trobo especialment atractiva aquesta teoría perquè pot explicar moltes de les representacions que trobem en les parets de les coves d'arreu del món, com per exemple les imatges d'humans amb extremitats d'altres animals. I són experiències que molts humans avui en dia encara viuen o poden viure. Les drogues psicoactives sempre s'han utilitzat com a mètode d'evasió voluntària per part dels humans, i no hi ha cap indici que indiqui que els nostres avantpassats no experimentessin amb aquests estats de consciència alterada. Fins i tot, la gran part de la tradició judeo-cristiana es basa en experiències d'aquest tipus.
No està tot escrit sobre aquest tema, degut a la gran dificultat que té donar una explicació a fenòmens ocorreguts fa milers d'anys i a la impossiblitat de crear una màquina del temps en condicions. Això fa que no siguem capaços de conèixer tot el que envoltava a aquestes societats i que se'ns faci difícil interpretar el significat de moltes de les representacions, ja que sempre estem estudiant aquest puzzle incomplert que és la prehistòria.
De mica en mica anirem donant pinzellades sobre el tema des de diferents punts de vista.
Lectura:
- Jean Clottes, David Lewis-Williams. Los chamanes de la prehistoria, Ariel Prehistoria.
Frij
9 comentaris:
Hi ha un tercer tipus de representacions rupestres, habituals en l'anomenat art llevantí, on es dibuixen esquemàticament les posicions dels caçadors en una situació de caça, gairebé com si fos un manual de cacera per alliçonar els aprenents.
Aquestes pintures no es troben a la profunditat de coves, sinó a superfícies arrecerades de roques a l'aire lliure.
La seva relació amb la caça es utilitària i no màgica.
tots aquests tipus de representacions rupestres concorden força amb tot allò que es diu sobre el xamanisme. de fet, durant l'estat de dissociació mental és quan es generen els sistemes simbòlics complexos a partir dels quals, en nombroses societats (passades i presents) es produeixen els mites explicatius de cada societat (és a dir, els mites que diuen quin és l'origen d'aquella societat, i una mica per tant la seva "historia" i normes), i també els mites descriptius, que són els més "pràctics" (p.e. diuen com s'ha d'actuar/coses que s'han de fer). mitjançant els ritus iniciàtics presents en tantíssimes societats, de fet, es pretén que els individus tornin a "reviure" (de manera potser no tan bèstia, en molts casos, com els xamans), els mites de la societat i per tant fan renéixer individus "plenament socials" (dins d'aquell sistema). és una manera de posar ordre de nou al món i reforçar la cosmovisió d'aquella societat (funcions dels individus dins la societat, què s'espera d'un, deures, etc). els xamans serien les persones, en molts casos, que "orienten" aquests rites de pas, aquest entrar en el caos per a experimentar i poder sortir a "l'ordre". és una persona que habitualment controla força la seva ment (quan ho ha de fer), dins del seu estat mental alterat. seria força intuitiu que moltes de les pintures rupestres tinguin a veure amb animals o mig-persona mig-animal, i que les societats (o grups) en qüestió fossin animistes, per exemple. és fàcil tenir una cosmovisió de tipus animista, si quan entres en estats mentals alterats veus i experimentes que ets mig animal, per exemple.
D'acord en que concorda amb el què es diu del xamanisme, de fet la teoria és aquesta.
Sempre m'han encuriosit molt les mans, Frij. Que poden estar representades en negatiu (molt més freqüents) o en positiu, com aquelles mans, la dreta i l'esquerra de les coves de Bedeilhac, negres amb puntets vermells. En un parell de coves es troben les impressions de les mans amb dits mutil·lats, i s'ha hipotetitzat que en realitat els dits estan doblegats i estaría relacionat amb un tipus de llengatge "imprès" similar al dels sordmuts. Tela, no?
Què en diu en Jean Clottes de les mans?
La veritat és que desconec bastant aquestes representacions antropomòrfiques. És curiós de fet, com els artístes dibuixaven els humans esquemàticament, en canvi, eren molt detallistes en altres casos no?
Pel que fa a les mans, que algú em corregeixi si m'equivoco, diria que són les representacions més antigues dins de l'art parietal. I en Jean Clottes li dóna el mateix significat màgic que en la resta de representacions, el fet màgic, no seria el dibuix de la mà en si, ja sigui en positiu o negatiu, sinó el fet de la desaparició de la mà un cop es bufava la pintura. La mà desapareixeria mimetitzada amb el fons de la roca i crearia una relació entre la realitat (cova) i el món dels esperits (darrera la roca). Segurament tot el fet de preparar la pintura i bufar-la ja representava un ritus màgic no?
La serie de la BBC "Los orígenes del hombre", tiene un documental que se titula "El despertar de la conciencia". Quizás lo conozcas. Trata el arte rupestre, el chamanismo y los estados de conciencia alterada. Todo ello en 50 minutos, claro.
Gracias Homorgasmus!
Si, la conozco, creo que la regalaban con algun periodico hace unos años... Me gustó mucho la serie! Ya que lo has dicho, me repasaré éste capítulo.
De totes formes Dodger, si els dits no estiguessin doblegats i realment fossin mutil·lacions, seria de gran ajuda per aconseguir aquest estat de consciència alterada. Alguns actes macabres d'aquests encara es poden observar avui en algunes societats.
Si. Però llavors s'haurien de trobar restes de pobladors amb les mans mutil·lades per la regió. I em sembla que no és així.
Un altre pregunta: les mans a les parets es troben impreses a parts habitades de la cova o a zones interiors, sagrades, com la sala negra de Niaux?
A la història de l'art en general i a la pintura en particular s'hi ha de tindre molt clar la diferència fonamental que existeix entre la representació de la figura humana i la de tota la resta de les coses. Qualsevol teoria o assaig que no tinga en compter aquest aspecte fonamenal está condemnada al fracás des del principi. I això per aquesta premisa fonamental : la diferència fonamental entre la percepció que la persona humana te de sí mateixa i la percepció que te de la resta de les coses.
Publica un comentari a l'entrada