Una nova finestra al cervell

Evitant caure en l’arrogant narcisisme amb què, freqüentment, l’Homo sapiens tendeix a parlar de si mateix en tercera persona, el cervell humà és, probablement, l’òrgan amb major complexitat de la biosfera. Es calcula que hi ha uns 100 mil milions de neurones al nostre cervell i que, només a l’escorça cerebral, s’hi poden crear 5 bilions de connexions neuronals (sinapsis) diferents. La clau del nostre potencial intel•lectual, de la creativitat i de la consciència no radica, però, en la “quantitat” sinó en l’extraordinària especialització i integració funcional del nostre cervell. Tot i que la comprensió del funcionament d’aquesta misteriosa “closca de nou” de 1,5 kg ha augmentat considerablement en els darrers anys encara queden per resoldre les grans incògnites d’una eina capaç de conduir-nos al suïcidi i al genocidi però, també, de donar lloc a la literatura, l’”Abulafia” i l’era científica i tecnològica...

Uns quants neurocientífics de tot el món, entre els quals destaca l’americà Darold A. Treffert, han dedicat gran part de la seva vida a estudiar un fascinant fenomen neurològic anomenat savant syndrome. Aquest fenomen es caracteritza per la presència, en un mateix individu, de talents o habilitats extraordinàries i, al mateix temps, de notables deficiències o “deshabilitats” mentals. Tot i que els talents típics dels savants estan relacionats amb l’art, la música, les matemàtiques i les llengües, sembla que la seva habilitat comú és posseir una memòria extraordinària. Les seves deficiències més freqüents són el retard mental, el trastorn obsessiu compulsiu i la dificultat en les relacions socials. De fet, es calcula que el 50% dels savants tenen autisme. El “savantisme” és, en la majoria dels casos, innat, és a dir, té un origen genètic o bé es genera durant la gestació. D’altra banda, hi ha un 10% dels savants que han adquirit aquesta “condició” a causa d’algun dany sofert al cervell en edats infantils o, fins i tot, adultes com poden ser el derramament cerebral, el traumatisme cranioencefàlic i l’atac epilèptic. Entre l’intrigant col•lectiu dels savants hi ha un grup encara més “selecte” que són anomenats prodigious savants. Aquests es caracteritzen per presentar el talent molt més expressat que la deficiència. Es creu que, en l’actualitat, hi ha al voltant de 50 prodigious savants a tot el món. En Daniel Paul Tammet (veieu el post “The boy with the incredible brain”) n’és un cas paradigmàtic però n’hi ha uns quants més que probablement us agradarà conèixer…

Ja de ben petit al Ruedieger Gamm li agradava memoritzar dades curioses com, per exemple, l’altitud de l’Everest, les dates del “descobriment” d’Amèrica, etc. Amb 20 anys i mentre escoltava un programa de ràdio on posaven a prova a un erudit de les matemàtiques es va adonar que era més ràpid que ell fent els càlculs. A partir de llavors, en Ruedieger Gamm es va dedicar a cultivar el seu talent innat i, avui dia, és considerat l’home amb l’habilitat matemàtica més evolucionada que existeix. Per aquest individu fer divisions que semblen només a l’abast dels ordinadors és relativament fàcil, ja que és capaç de resoldre qualsevol xifra de dos dígits elevats fins a la 50ena potència en pocs segons. També és capaç de parlar fluidament cap enrere. Una vegada va anar a un casino per jugar per primera vegada al Blackjack i, tot i haver apostat grollerament, va guanyar 900€ després de 45 minuts de joc. El seu truc va ser simple: memoritzar totes les cartes que li havien repartit... Actualment, en R. Gamm es dedica a entrenar i millorar la memòria i la concentració d’alts executius (no vull ni imaginar quant cobra).

La película “Rain man”, dirigida per Barry Levinson el 1988, va popularitzar el cas del Kim Peek, probablement el prodigious savant més conegut del món, per ser el personatge real en què basava Dustin Hoffman el paper protagonista que el va guardonar amb el segon OSCAR de la seva carrera. En Kim Peek és incapaç de sortir al carrer o de vestir-se sol però té una memòria incommensurable. Amb 8 anys d’edat, malgrat ja començava a mostrar símptomes de retard mental, va memoritzar els 12 primers fascicles d’una enciclopèdia i un diccionari alfabètic sencer. Avui, amb més de 50 anys, sap de memòria uns 12.000 llibres i coneix les dates exactes dels darrers 2.000 anys, el llistat telefònic i el mapa de carreteres dels EUA, totes les dades històriques de tots els països del món, tots els passatges de la Bíblia... Per a què us feu una idea de la seva prodigiosa memòria, una comparativa: una persona normal pot llegir amb atenció 8 pàgines en uns 20-25 min i memoritzar un 40%-45% del contingut; en Kim Peek les llegeix en uns 53 segons i pot recordar un 98% de la informació. Impressionant.

Altres casos fascinants (que us explicaré de forma resumida per no fer-me pesat) són els d’en Stephen Witshire, l’Orlando Serrel i el Matt Savage. En S. Witshire pot dibuixar amb extraordinària precisió qualsevol paisatge urbà després d’haver-lo sobrevolat amb helicòpter. Entre les seves recreacions més espectaculars estan la ciutat de Tokio, Roma i Londres. L’Orlando Serrel és un prodigious savant “adquirit” a causa del impacte d’una pilota de beisbol (a la part esquerra del cap) que el va deixar inconscient quan tenia 10 anys. A partir de llavors pot recordar totes les dates i qualsevol dada associada més o menys rellevant (la climatologia, què va menjar, quina roba duia, etc.) de forma totalment involuntària. El Matt Savage va aprendre a tocar el piano amb 6 anys i, el que és més sorprenent, de forma espontània i mentre dormia una nit. Quan tenia 7 anys va composar les seves primeres obres de Jazz i avui dia el seu talent desperta una gran admiració a tot el món...

Després d’aquest allau d’inversemblants capacitats amb què han estat dotats uns quants éssers humans d’aquest minúscul punt blau (cada cop menys) de l’espai interestel•lar suposo que la vostra reacció d’estupefacció i d’incomprensió es resumeix amb la pregunta següent: ¿Què té el cervell d’aquests individus que els permet gaudir d’unes habilitats tant extraordinàries? Bé, malgrat no és possible respondre a aquesta pregunta actualment, diversos estudis realitzats amb tècniques de neuroimatge com la RMNf (Ressonància Magnètica Nuclear funcional) i la TEP (Tomografia d’Emissió de Positrons) indiquen que el cervell dels savants presenta un processament anormal o, com a mínim, no convencional de la informació. Per exemple, quan en R. Gamm realitza càlculs complexos activa àrees cerebrals especialitzades en el reconeixement facial. El Kim Peek presenta una disfunció del “cos callós”, una estructura que permet la connexió dels dos hemisferis cerebrals i que és molt important perquè cada hemisferi té una especialització funcional independent (p.ex., la regió que habilita el llenguatge es troba a l’hemisferi dret). Els casos d’en O. Serrel i del M. Savage suggereixen que tots tenim el potencial dels savants però que, en condicions normals, es manté en estat de latència al nostre cervell.

Tot i que tendim a creure que controlem tot el que fem es calcula que el 90% dels nostres actes són inconscients. El sistema límbic (o cervell primitiu, reptilià) es responsable dels nostres actes quotidians i també d’habilitar el càlcul matemàtic, la predilecció per la música i les nostres reaccions emocionals. En contrast, el neocòrtex (regió del cervell més recent evolutivament) ens permet percebre de forma conscient el món que ens envolta, a més de ser creatius i fer judicis de valor. D’altra banda, la nostra capacitat d’interaccionar de forma intel•ligent amb la realitat sembla dependre d’un subtil equilibri entre allò de l’entorn que considerem rellevant i allò que no. Aquesta “memòria selectiva” i la integració funcional del cervell primitiu i del neocòrtex són essencials per a l’elaboració de pautes de conducta adequades i, en definitiva, per tal de garantir el nostre èxit adaptatiu. De fet, els neurocientífics creuen que la principal alteració neurològica dels savants és que els circuits que uneixen el neocòrtex amb el sistema límbic no funcionen. Malgrat això, es desconeixen totalment els mecanismes neurològics que donen lloc a les seves extraordinàries habilitats cognitives.

És possible que l’estudi dels savants obri les portes al descobriment del veritable potencial del nostre cervell i que aquest sigui més gran del que imaginàvem... És possible que ens trobem al davant d’una nova forma d’evolució intel•lectual i que en un futur llunyà tots siguem prodigiuos savants... I també és possible que això només siguin conjectures i que la selecció natural hagi suprimit aquestes aberracions intel•lectuals per tal d’afavorir, “sàviament”, un equilibri mental... En qualsevol cas, la recerca en aquest camp es preveu realment apassionant i suposa, sens dubte, un dels grans reptes per a la neurociència del segle XXI.

LINKS

http://www.wisconsinmedicalsociety.org/savant_syndrome/

http://www.colourfield.de/expedition/index.html?/expedition/pressestimmen.html

http://www.youtube.com/watch?v=jeRqkZnUN7M

http://www.youtube.com/watch?v=aeN7AJo6zuo&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=ObL3If2rvlA&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=6QddOO0caBg&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=t_I2HRXlov4&feature=related

Agustí, el senyor dels prions