4/21/2008

Viciats però normals, quin descans

Fa un parell d’anys vaig llegir al diari un article que portava molt temps esperant. Era un psicòleg que anunciava que les primeres generacions de “viciats” als jocs d’ordinador ja havien arribat a l’edat adulta i havien entrat al mercat laboral. La qüestió important era que, contra el funest pronòstic de pares i educadors comprensiblement conservadors, el resultat eren persones… completament normals. Si entenem normals a gent amb els transtorns, dificultats per trobar parella o probabilitat de conservar o perdre una feina igual a la mitja “no viciada”.

Va ser una gran notícia, que constatava un fet ben natural no per mi, que a alguna cosa he d'atribuir el ser un pèl raret, sinó pels meus companys viciats però normals. De cop podia citar professionals que consideraven inoqua la meva filia a conquerir universos un darrera l’altre. Però la cosa anava encara més lluny. Un altre article mencionava els beneficis dels videojocs en el desenvolupament de certes competències, com l’orientació en tres dimensions o la coordinació; així com de certes virtuts cristianes com l’auto-disciplina o la perseverància. De fet, nens que costa horrors que acabin la redacció al dia que toca poden passar-se hores intentant matar metòdica, disciplinada i tenaçment el Rei dels Nigromants, qui ha segrestat la nostra mare i arrassat el nostre poble i no content amb això, pretén acabar amb la nostra espècie convertint-nos en esclaus zombie… si, ja paro. Quan acabi amb el Rei ja veuràs quina redacció surt. I aquí ve la segona notícia: els jocs d’ordinador comercials es poden usar amb finalitats pedagògiques. A una escola anglesa, es va començar la iniciativa de portar tota la classe a l’aula d’informàtica i deixar-los una hora jugant tranquil·lament als jocs de la sèrie Myst (un joc d’ambient fantàstic no agressiu que alguns coneixareu, i als que no us la recomano ferventment). En acabat, el professor els fèia descriure en una redacció els paisatges virtuals que havien explorat, els animals que hi havien trobat, etc. I tant que si!

Les ciències socials i del comportament han trobat una mina d’estudi en els jocs en línia on el jugador porta un avatar que el representa en un món virtual on s’hi mouen altres jugadors i intel·ligències artificials, com per exemple el World of Warcraft o el Second Life. Alguns investigadors ho utilitzen com a plataforma on realitzar experiments de psicologia, de ciència cognitiva, de com es mouen els diners, les aliances, etc. Com a premi per participar en els experiments existeixen recompenses com per exemple un helicòpter per cada jugador per tal de que puguin sobrevolar el món de Second Life.

I un altre punt a mencionar és la possibilitat que ofereixen aquests jocs en línia de sobrepassar virtualment barreres físiques imposades per malalties o accidents cruels i incapacitants. Fa un temps va sortir un reportatge al diari on en un centre per discapacitats físics els malalts explicaven com de bé es sentien sortint unes hores al dia del seu cos per entrar en el de per exemple, un heroi caçador de goblins. Això no els impedia crear i cultivar relacions humanes properes amb gent físicament present; però els permetia oblidar limitacions del cos en el seu cas molt clares. Que és una sensació que tots podem voler experimentar.

Finalment, aquests mons virtuals poden servir i han servit de fòrum per realitzar fins i tot campanya electoral amb mítings i tot (en el cas de Second Life). Però la gran novetat, perquè com sempre tot això és una introducció per alguna cosa, és la convocatòria de Science amb l’eslògan: “Científics, necessitem la vostra espasa!” que portarà diversos científics al World of Warcraft per donar una sèrie de conferències! Aquestes versaran sobre la convergència del real i el virtual, i per arribar-hi, ens diuen, no cal escalfar el planeta amb viatges amb avió sinó que ens hem de fer membres de la Germandat Science. Cada assistent rebrà entre d’altres obsequis, 10 monedes d’or, un telescopi i un animal de companyia (tot virtual, eh).

Increïble. Tinc moltes ganes de saber com funciona l'experiment. Per cert, si algun dels lectors té un avatar, que jo no, al WoW i decideix assistir-hi (és del 9 al 11 de maig, i us heu de connectar al servidor Earthen Ring US), si us plau comenteu-nos’ho, i que ruli el contingut de les conferències!

Última hora a AdS/AdN: Ciència al Second Life

Referència:

- Bainbridge WS. The scientific research potential of virtual worlds. Science. 2007 Jul 27;317(5837):472-6.

Dodger

6 comentaris:

Anònim ha dit...

hola. sí, és clar... sempre es poden dir coses bones i dolentes... tot depèn de l'ús, de la persona, dels grups estudiats, dels mètodes... passa que això que anuncies no implica que es no es pugui dir que jugar amb l'ordenata no aporti coses dolentes... potser les persones no tindran problema en trobar feina, o parella, o el que sigui... però tampoc no es parla de com és aquesta relació de parella... no? I és clar que poden ser una eina, els videojocs, per a usar a classe, i segur que se'n treuen mil-i-una coses bones... com dels jocs de rol… que també s’usen molt. Igualment, però, per què donar-los "les coses ja mig fetes als nens o joves" i no fer que imaginin ells els paisatges virtuals i els descriguin a través de llibres que han llegit, o d'històries que s'han d'inventar? Adoptar els videojocs de manera continuada a classe, segons el meu punt de vista, seria potser contribuir a la “vagueria mental”, tot i que em direu que justament sembla el contrari… si s’usen moderadament, cap problema. a més... durant el joc... tant nens com adults perden atenció a les coses del voltant... l'ordinador absorbeix, i suposo que això sí que té influència en les relacions de família o de parella... no és agradable saber que la persona que et trobes en arribar a casa no et diu ni hola perquè està a l'ordinador, o que et parla sense mirar-te i sense atendre a què li dius... o saber que l'altre està responent amb monosíl.labs a l'altra banda del telefon perquè està a l'ordinador... i ja li pots dir que has matat el pato donald i violat una vaca, que et respondrà "aha"... jo crec que hi ha part de pèrdua d’atenció important (perquè sembla que l’ordinador no el puguis deixar de banda dos minuts, com sí fas amb un llibre), i també comportament addictiu (cosa que no acabaria de trobar bona, no)... però és clar que no té per què ser-hi en tothom. així com hi ha articles que diuen que "tot és meravellós i fantàstic i que les coses es poden aprofitar de mil maneres bones", també n’hi ha que diuen el contrari (incloc una llista d’ambos tipus, limitadeta, però per a que es vegi)... tant en els estudis “pro” com en els “contra”, sempre es pot dubtar, doncs els mètodes d'anàlisi no serien com dirien molts "del tot objectius". cadascú sent el que vol sentir i demostra allò que vol demostrar. millor si hi ha coses objectivament bones, això no ho discuteixo i crec que està bé... però també diria que de la "virtualitat que aporta l'ordinador, i del fet de jugar hores i hores a l'ordinador en si" hi ha també moltes coses negatives. en general, crec que potser associo aquesta negativitat a comportaments concrets que poden minar la vida en parella o dificultar les relacions familiars. Dur com a bandera, ara com ara, que de sobte “ser un viciat de l’ordinador” no té res de dolent, em sembla del tot exaggerat. ja em perdonareu que encara no hagi llegit el science que proposeu. apa, salut, persones!

llistat:

http://www.blackwell-synergy.com/doi/abs/10.1111/1467-9280.00366
http://www.blackwell-synergy.com/doi/abs/10.1111/j.1460-2466.2003.tb03008.x
http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6VH7-3V8C7YH-6&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=da2fb9e86c3007dd6c091210c3e968ab
http://www.blackwell-synergy.com/doi/abs/10.1111/j.1559-1816.1987.tb00293.x
http://www3.interscience.wiley.com/cgi-bin/abstract/112409906/ABSTRACT?CRETRY=1&SRETRY=0
http://ejc.sagepub.com/cgi/content/abstract/13/2/181

http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6W52-4950R9F-3&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=4e333bed70fb9a83c44ef2dc0b7c4db9

http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6WH0-4B667HX-2&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=45d696d50cf726ce2f6b028dee17ed6e

http://www.ingentaconnect.com/content/bpsoc/bjp/2002/00000093/00000003/art00003

http://www.gamestudies.org/0301/fromme/
http://www.cyberfest.us/Education/Video_Games_in_Education-MIT_Study.pdf
http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6VCJ-47C9SB0-6&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=9fc1f14391c1ea78e811ba69dd266ebf

http://psycnet.apa.org/index.cfm?fa=main.doiLanding&uid=2000-08135-012

http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6VC9-3YCDW4H-18&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=56bd7b540ade2225d6acdf5644e44f45
http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6WH0-4BBMT2H-3&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=526f3ec01c608a1b5cb28a75566ff8be
http://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=4NHuBvWSqIYC&oi=fnd&pg=PA29&dq=computer+games+men+womb&ots=cOblnV_lQ8&sig=ftKItTmSVyb8IMlpraWOMtkYDCk#PPP1,M1

http://www.liebertonline.com/doi/abs/10.1089/109493100316067

Anònim ha dit...

Abans de llegir-me tota aquesta intimidant quantitat de bibliografia, que t'agreeixo que m'enviis comentem un parell de coses.
Violar una vaca es pot entendre en un context de privació sexual continuada, però... perquè matar el pato Donald? Ho hem de considerar un avís pel Micky?
L'altre cosa és que l'efecte dels jocs d'ordinador sobre la "normalitat" de l'individu pel que fa a la seva relació de parella, és molt subjectiu. Vull dir que deu anar a parelles, o a individus, com és natural. Hi ha parelles on un dels dos es tanca a muntar trenets elèctrics, a mirar House, a llegir, a fer maquetes, etc. La falta de comunicació en una parella no és culpa dels jocs d'ordinador, ni de cap altre hobby.
L'altre punt sobre el què dius de la vagueria mental en els nen que escriuen redaccions sobre paisatges virtuals. Discrepo també. L'exercici de descripció només requereix que el nen recordi o miri el què ha de descriure. És igual si és un paisatge real, o virtual (on incloc l'obra dels pintors, no tots els pintors reprodueixen paisatges existents, és més, és impossible imitar la realitat, sempre són virtuals = realitats il·lusòries, veure la peli el Sol del Membrillo).
Pensava que al final t'havies decidit a firmar amb una "b".

Anònim ha dit...

helous! ja sabia jo que respondries... ;-) pos sí, m'he despistat amb això del nom... però quedava clar qui era, no? ;-) hmmmm... em sorpèn que discrepis amb això de la "vagueria mental", perquè recordo perfectament que un dia hi vàrem parlar, i estaves d'acord amb mi que sí era en certa manera millor "partir de la pròpia imaginació"... recordes? jo només estava dient abans que em sembla bé si això es fa moderadament (vull dir, que no cal usar videojocs per a cada descripció que s'hagi de fer), i que considero que hi ha prou coses descriptibles, reals o "virtuals", com per a no emocionar-se excessivament amb els videojocs... només deia això. en quant a l'altra part... no crec que sigui només segons el tipus de parella... o de família... però no entraré en una discussió sobre aquests temes amb tu, només volia posar de manifest que crec que cal tenir en compte que tot i que els criteris de "normalitat" que proposen són clars, que també s'han de mirar altres coses... i amb això no estic dient que siguin o no normals, no ho he dit en cap moment... només dic que estar a l'ordinador "afecta" la comunicació... no em diguis que no... molt graciós els comentari del micky i la vaca i tot plegat. però espero que algun dels lectors d'aquest bloc com a mínim entengui allò que volia i vull dir. amb tot, repeteixo que vull dir que en general, tots aquests tipus d'estudis, com he dit abans, són en general "molt subjectius" (per cert, per suposat que "la normalitat de l'individu pel que fa a la seva relació de parella" és una cosa subjectiva... però jo no estava parlant de la relació "normal o no normal", sinó en com pot afectar l'ordenata la vida quotidiana, en parella i en família. la resta és interpretació teva. ja sé que la manca de comunicació en una parella és en cada cas diferent... i que cadascú té les seves coses... només dic que si un de la parella està a l'ordenata, l'atenció decau en picat en molts casos). reprenent la frase d'abans del parèntesi: ... i que la mateixa gent que els fa ho diu. segueixo dient que cadascú diu allò que li interessa dir.
fins després, i bon sant jordi a tothom!

Anònim ha dit...

Com em sembla que escric molt desordenadament, i veig que no se m'ha entès, doncs jo no estava fent cap "apología contra los viciados a los ordenadores", permeteu-me que re-escrigui la resposta anterior a en dodger, en forma de “punts” que voldria que quedessin clars:

1) en cap moment he culpat l’ordinador o els hobbys de ningú de la manca de comunicació o problemes de comunicació en una parella. Només he volgut dir que en l’ambient familiar, l’atenció que absorbeix l’ordinador pot crear problemes… problemes que segons el meu parer són de vegades greus, doncs hi ha casos, p.e., de joves que manifesten més “irascibilitat”, o gent que a casa es torna apàtica… I es converteixen en problemes que es tracten psiquiàtricament I psicològica. en tot moment, també, he dit que va a persones,per suposat. He volgut posar de manifest, amb els exemples ximples, que l’ordinador absorbeix molta atenció de qui l’usa (jo inclosa, tot I que intento “desintoxicar-me” de vegades ;-P). la qüestió dels videojocs és potser més clara que altres tasques d’ordinador, perquè sembla que sigui més xungo “parar la història”, no? vull dir que sembla que hi hagi menys l’equivalent de “un moment, que acabo el paragraph, o el capitol”…
2) volia que el meu comentari primer fos un comentari per a deixar patent que també hi ha coses negatives del “vici de l’ordinador”, que afecten les persones viciades I les persones que els envolten. I deia també que els qui fan els estudis al respecte diuen sempre que és tot una mica relatiu… els mètodes, les assumpcions (qui em diu a mi que “normalitat” es pugui mesurar amb “trobar feina I trobar parella”… ;-P), els grups estudiats… “vamos”, que la cosa és complexeta.
3) Que celebro que hi hagi coses positives, ningú ho dubtava, de l’ús dels jocs d’ordinador… però penso que tampoc s’ha de caure en el pensament que usar “habitualment” aquestes eines hagi de ser del tot positiu. Apuntava a què, segons el meu parer, no es fa el mateix tipus d’exercici mental en descriure un paisatge vist en un videojoc, o el paisatge d’una història que t’han explicat o has llegit… com apuntava gabriel, com a exercici de descripció, està guai… jo no nego això.
4) Veig que se m’havia entès fatal… per això repeteixo… per cert, que estic escrivint a contrallum I no veig gaire res de les coses que escric, així que espero que em perdoneu les errades, les correccions pròpies de l’ordinador I etc…
la suggerència de la privació sexual continuada l'has feta tu -sense comentaris- i a en mickey no cal avisar-lo, era broma! ;-)

a veure si se m'ha entès... fins després!,

b

Anònim ha dit...

Ok, ja ha quedat clar. No he parlat dels aspectes negatius, és veritat. De fet, ja hi ha hagut un parell de casos de cadavers apareguts davant la pantalla amb el WoW encès. Dies sense dormir, sense menjar i consumint diurètics sense parar com el cafè... infart. Bueno, si algun dia fem un analisi exhaustiu del tema, no oblidarem el costat fosc del col·lectiu de viciats.

Anònim ha dit...

Pubilcat avui a el Pais:

Juan Alberto Estallo, de l'institut municipal de psiquiatria de urgències de Barcelona. Arran de les declaracions dels distribuidors de videojocs sobre els efectes positius que d'aquests:

"Los videojuegos, como su nombre indica, son juegos, algo diseñado para el ocio. Si eventualmente tienen un efecto positivo, perfecto, pero sus creadoes no estaban pensando en crear material pedagógico. En el Inst. Municipal de Psiquiatría hicimos un estudio con dos grupos de sujetos: unos llevaban 5 años jugando ininterrumpidamente y los otros nunca lo habían hecho. Se les hizo pruebas y se comprobó si había diferencias entre ellos y eran anecdóticas o inexistentes. La conclusión fue que a largo plazo no cambia casi nada. Con una excepción: fuman menos los jugadores que los no jugadores".