Les femelles també fan el "pavo real"

En general, tots ens sentit bastant identificats amb el nostre sexe, i fins i tot ens molesta que a vegades ens facin referència a comportaments casuals que ens fan semblar una persona de l'altre sexe.

A més, en els últims anys, varis científics han estudiat els cervells d'homes i dones i han trobat algunes diferències, que no fan més que reafirmar el que més o menys tots ja ens esperavem, que som diferents. Per exemple, en general, els homes tenim més habilitats espacials i matemàtiques, i les dones, en canvi, tendeixen a ser millors en les habilitats verbals i socials, en empatia, etc. i segur que cadascun de nosaltres en podria dir moltes d'altres, però més val no allargar-nos, perquè totes aquestes que esteu pensant segurament no estan demostrades científicament.

Quan totes aquestes investigacions van començar, els científics es mostraven escèptics a acceptar un rol dels gens en la diferenciació sexual i preferien explicar les diferències a través de l'aprenentatge cultural. Als nens els hi agrada jugar amb G.I Joes perquè és inherent a la seva naturalesa masculina, o perquè se'ls hi ha ensenyat així des de ben petits?

Doncs bé, cada cop més els científics estan d'acord amb què hi ha una sèrie de gens que regulen la diferenciació sexual i que estan relacionats amb les diferències de comportament i habilitats entre sexes. Si és així, que ens passaria si ens activessin un gen del sexe contrari?

Aquest és l'experiment del que us volia parlar avui. Científics de la Universitat de Yale en col·laboració amb la d'Oxford han activat en femelles un gen, que en condicions normals, s'expressa tan sols en mascles de la mosca de la fruita (Drosophila melanogaster). Aquest gen, és l'anomenat fruitless, i des de ja fa temps els científics sabien que estava relacionat amb les diferències de comportament en la reproducció. De fet, no és ben bé així, sinó que el que és diferent entre mascles i femelles és el producte del gen degut a l'splicing alternatiu. L'splicing és un terme anglès sense traducció, i fa referència a les diferents formes en que s'edita un gen i s'obtenen diferents proteïnes; aquest és un procés que es troba en gran quantitat de gens. Així, el que diferencia mascles i femelles, és el producte de l'splicing d'el gen fruitless.

Durant la reproducció, els mascles de Drosophila fan el cant del festeig (que és més o menys el comportament que trobem en moltes discoteques actuals, però en el cas de les mosques, és una cançó que fan movent les seves ales a una determida freqüència), la qual cosa predisposa a les femelles per permetre la còpula.

En aquest experiment, femelles que mitjaçant llum, se'ls hi activaven els productes masculins del gen fruitless, es comportaven com mascles i batien les ales a la freqüència típica.

Aquest experiment obre un camí, en que no només els gens són essencials per la diferenciació sexual, sinó que aquets gens mantenen silenciats o desperts tota una cascada de senyals ja present i funcional en ambdós sexes, la qual cosa fa possible desencadenar un comportament masculí en una femella, activant tant sols un gen, la qual cosa, si no tingués tota una serie d'efectors posteriors funcionals, no seria possible.

Referència:

- Clyne JD, Miesenböck G. Sex-specific control and tuning of the pattern generator for courtship song in Drosophila. Cell. 2008 Apr 18;133(2):354-63

Error: Bé, acabo de descobrir que splicing si que té traducció al català. Es diu empalmament.

Frij