2/24/2009

Sacrificar i extirpar

La humanitat no pregunta a la naturalesa sobre els seus secrets, li extirpa. Sacrifiquem centenars de vides a l’altar del coneixement mentre som conscients que la dimensió ètica del fet no està gens clara. De tant en tant, però, algunes notícies colmen el got i tots ens posem les mans al cap i reprovem, reprovem molt.

L’any passat, la prestigiosa revista Polar Biology va publicar els resultats d’unes medicions que un grup principalment japonès havia realitzat sobre les reserves energètiques lipídiques de Balaenoptera bonaerensis, balena de minke, d’aigües antàrtiques.

L’estudi conclou que les reserves lipídiques d’aquestes balenes ha decaigut durant les últimes dues dècades. No se sap del cert si és per culpa d’una disminució de krill, però és la explicació que proposen com a més probable.

És un treball suficientment interessant, molt bé. Canviarà la vostra apreciació si us dic que per realitzar aquest estudi, els investigadors van sortir al mar en tres vaixells equipats amb arpons explosius (i rifles de gran cal·libre, per rematar la balena si la mort no era instantània), i en 18 anys es van pelar 2890 balenes mascle i 1814 famelles embarassades?

Un espant, oi? Els dos reviewers i l’editor de la revista van considerar que el treball estava ben fet. A ningú li va semblar que fos pesca de balenes encoberta. I aquí tenim el treball (referència al final).

Reprovem-ho. Però pensem perquè ho reprovem. En quatre anys de tesi m’he carregat centenars de ratolins. La majoria d’ells han mort inútilment. Mai he aconseguit satisfer-me amb les raons que ens donem els científics per justificar aquestes matances. Com saber si un sacrifici valdrà la pena ? Aquest treball de balenes ha passat els comitès ètics del Japó "under a special permit issued by the Government of Japan, based on Article VIII of the International Convention for the Regulation of Whaling". No estem davant un problema legal sinó moral.

Preguntant-me per què això de les balenes m’indigna més que la mort dels ratolins a les meves mans (que també, i molt) he tornat a donar voltes als criteris dels humans per no matar un animal abans que un altre (moltes vegades contradictoris) :

1- És bonic, gràcil, matar-lo es violar la bellesa i l’armonia (i.e. Matem l’escolopendra, salvem el tigre)
.
2- Proximitat filogenètica. (i.e. Matem el tigre, salvem el ximpancè)

3- Capacitat de causar molèsties o perill (Matem l’abella, salvem el gos)

4- Utilitat práctica o el seu paper en l’ecosistema (matem el gos, salvem l’abella).

5- És salvatge o está criat per morir a les nostres mans (matem la vaca o el ratolí de l’estabulari, salvem la serp).

6- Valor simbòlic. (Salvem la vaca, matem la serp).

7- Perill d'extinció. (Salvem el linx ibèric, matem el gat)

Sobre aquest confús entramat d’arguments flota, a més, l’imperatiu ètic de no matar res a no ser que sigui necessari per la supervivència. Això deixa fora, per exemple, la investigació animal per desenvolupar productes cosmètics i part de la recerca en biomedicina. Reprovem aquesta inútil matança de balenes, si. Però no siguem hipòcrites i reprovem-nos una mica a nosaltres mateixos per exemple cada vegada que ens prenem un analgèsic quan tenim una miqueta de mal de cap o quan ens empastifem la cara de cosmètics.

Referència:

- Kenji Konishi, Tsutomu Tamura, Ryoko Zenitani, Takeharu Bando, Hidehiro Kato, Lars Walløe. 2008. Decline in energy storage in the Antarctic minke whale (Balaenoptera bonaerensis ) in the Southern Ocean. Polar Biology 31: 509-1520.
Dodger

18 comentaris:

Anònim ha dit...

Dodger, oblides que dins la mateixa revista on es va publicar l'article, l'afer va provocar la sulfuració de gent de l'equip editorial... l'editor "jefe" ha dimitit (en teoria, no per això explícitament),

b

Anònim ha dit...

Desconozco que prestigio y que nivel de impacto tiene la revista en cuestión, pero yo diría que si publica “eso” no puede ser mucho. Digo "eso" porque tras haber ojeado el artículo a mi me parece bastante birria, la verdad. Tampoco sé qué presupuesto maneja ese Japanese Whale Research Program, pero si las conclusiones que se alcanzan después de 18 años son del mismo calado de las que ahí se exponen creo que sería más oportuno y productivo emplearlo en echarles pan a los patos, si no es que los intereses son otros, que lo serán. Recuerdo pocas conclusiones tan poco precisas, casi incluso diría que autoreconozcan tanta ignorancia, pero que tan oportuna (o dirigidamente) permitan dejar abierta la puerta para seguir haciendo lo mismo. Bastante cinismo también: “the comprehensive work will provide important information on what is likely to happen in Southern Ocean ecosystem in the near future, which will be valuable for sustainable management of whales” y quizás una actuación a las puertas (como podría leerse entre líneas en otro de sus párrafos): capturar más ballenas azules. Quizás por eso esto me indigna más que el que alguien se manche las manos de sangre matando ratoncillos. Me indignan muchas de las cosas que hacemos, pero tanto como eso me indignan también las razones y los argumentos que se dan para seguir haciéndolo. Japón se pasa por el forro de la entrepierna la moratoria en la caza de ballenas por “razones científicas”, caza 1000 cada año (según dice, así que puede que alguna no la cuente), pero tan interesado que parece estar en ¿investigarlas? no acepta formas no letales de investigación como propone Australia. Sospecho que los jóvenes que piensen en estudiar biología para estudiar ballenas tienen poco futuro. Dentro de tres semanas Canadá empezará a matar crías de foca. En este blog habeís mencionado en alguna ocasión el libro de Bill Bryson, “Una breve historia de casi todo”. Ahí se habla de la explotación a la que está sometido el Atlántico Norte. Ningún ecosistema soporta eso. Pocos, quizás ningún país, pueden dar lecciones de gestión de sus recursos pesqueros, pero entre los que deberían quedarse bien calladitos está, sin ninguna duda, Canadá. Nunca ha habido menos focas, pero en cualquier caso la razón seguirá siendo otra vez la misma indignante falacia, los esquilmados bancos de bacalao.

Anònim ha dit...

Si b, y tambien Homorgasmus. S'ha de mecionar el fet que l'editor en cap va dimitir i també que altres editors com en Josep Mº Gili de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona van mostrar activament el seu desacord amb publicar aquesta cagarada d'article. Però la realitat és que es va publicar.

Homorgasmus:

Todos los autores son japoneses menos uno que es... adivina adivinanza... Noruego! El otro país, junto con Islandia, que juegan al teto con las legislaciones.

"La Comisión Ballenera Internacional, creada en 1946 para regular la caza de ballenas aprobó en 1986 una moratoria que impide su caza salvo para "fines científicos".

Desde 1985 Islandia ha cazado ballenas amparándose en la denominada "caza científica", utilizada por otros países como Japón y Noruega para saltarse las leyes internacionales que prohíben la caza de ballenas."

Pues eso, pesca encubierta y reviewers ineptos.

Anònim ha dit...

Homorgasmus, los ecólogos -sobre todo los polares- de aquí, decimos abiertamente que eso es una matanza encubierta de ballenas (de nuevo, excusa científica para cuestiones económicas). Muy feo, vamos. Por eso hubo el pollo dentro del la misma revista!

Lo de las pesquerías no tiene nombre. Si no os lo habíais planteado, consultad la "guia de butxaca de consumo responsable de pescado" de ADENA. Y no compréis atún en lata. Estas cuestiones de pesquerías nos llevarían a divagar sobre otras que se alejan un poco del talante de Abulafia, como serían el consumo crítico y responsable y etc.

Si empezamos con las pesquerías, prometo dar guerra ;) Con el mar pasa que es demasiado grande, se puede controlar demasiado poco, y por parte de las pesquerías industriales impera el tipo de comportamiento que llevaría a la tragedia de los comunes (la que postuló Hardin).Mal vamos. Suerte que renace la cogestión adaptativa, poco a poco...

hasta luego,

b

Anònim ha dit...

Sobre la part final dels cosmètics i tal, reitero que crec que això és entrar en el tema del consum responsable. No només per les qüestions ètiques que tenen a veure amb l'experimentació animal, sinó també per la que té a veure amb les condicions de vida de la major part de la humanitat. Em fa enrabiar massa, el tema, ja ho saps. Està molt bé que ens queixem pels animals... però jo també em queixaria dels homes pels homes! ;)

Penso que està molt bé que et plantegis aquestes qüestions. Suposo que hi deu haver gent que para poc a pensar en els ratolins de laboratori que mata. I si hi treballes, espero que com a mínim la gent hagi de matar amb les seves mans els ratolins per tal de comprendre què és això. Tampoc considero ètic experimentar amb ratolins i no tenir "lo que hay que tener" per a matar-los un mateix ràpidament i neta, per exemple. És en certa manera hipòcrita: és pensar en nosaltres i no en el bitxo que sacrificarem.

au, bon dia!,

b

sarah ha dit...

He llegit l'article i les vostres opinions, totes de gran valor i que arrodoneixen un xic un tema que, com diu, B, potser surt una mica dels límits d'Abulafia, però que personalment m'afecta molt. L'ètica del consum animal, "per a segons què" em va portar a dos anys de vegetarianisme ètic fins que vaig posar altres perspectives al tema i vaig deixar-ho estar. Aquest és un tema que encara em provoca malestar i confusió.

Però, insisteixo, aquest és un altre tema. A banda d'això molesta, i molt, la hipocresia de l'equip de recerca japonès, que ha encobert la matança amb fins econòmics sota la pell d'un pobre treball científic.

Jo no vaig ser capaç de matar mai un ratolí ni un trist peix al laboratori (el poc temps que vaig estar en la universitat). Però he menjat carn durant molt de temps i fins fa poc no m'he demanant d'on surten moltes coses que utilitzem en la nostra vida quotidiana i venen d'éssers vius... entropia de la incoherència?

Anònim ha dit...

Dodger, trobo molt interessants els 7 punts que fan referència a perquè els humans justifiquem la morts d’uns animals i no d’uns altres, què no tot són animals i tenen el mateix dret a viure?!?!

Per una altra banda reprovo tant la mort d’aquestes balenes com la dels pobres ratolins que moren a les teves mans però he de dir, tot i que sembli contradictori, que no podem comparar la mort d’un ratolí amb el d’una balena, no pel sentiment de simpatia i immensitat que desperten les balenes a la majoria dels essers humans, si no pel seu paper dintre de l’ecosistema. L’impacte ecològic que produeix la mort d’una sola balena no té rés a veure amb la d’un ratolí (nomé cal situar-los dintre de la cadena alimentaria i fixar-nos en la seva estratègia reproductora) i més si aquest últim ha estat criat en captivitat, tot i que aquí ja tornem al punt 5 dels teus criteris. Poder aquesta podria ser la resposta a la teva pregunta de perquè t’indigna més la mort de les balenes que la dels ratolins.

Salut!

Anònim ha dit...

Sarah:

Tot i que mai he deixat de menjar carn, és un tema que em preocupa. Si ens podem abrigar sense util·litzar pells animals, util·litzar-ne és un luxe innecessari que comporta la mort del propietari de la pell. De la mateixa manera, si ens podem alimentar de vegetals gràcies als coneixements nutricionals d'avui en dia, menjar carn esdevé també un luxe innecessari que comporta la mort massiva d'animals sovint mal estabulats. Em remou la consciència sucumbir a l'instint atàvic del gust per la carn.

LAU:

Si noi. El pobre ratolí té les de perdre en pràcticament tots els punts que he esmentat en comparació amb la balena. No es salva ni per casualitat.

Anònim ha dit...

Dodger i Sarah: jo menjo carn, tot i que no molta, últimament. Si la compro jo, des de ja fa temps, ha de ser carn de bitxos que hagin viscut "feliços" tota sa vida. No tinc res contra matar un bitxo per a menjar-lo (no tenim problemes amb matar vegetals, que ens donen l'oxigen que respirem ;P), sí que tinc problemes si aquests bitxos han estat estabulats o tractats no com a bitxos, sinó com a "productes" directament.
Per això prefereixo seguir menjant carn i peix i ous i demés, però sabent d'on ho trec, en la mesura en què puc. Els súpers no els solc trepitjar gaire, ja, quan faig les meves compres. Cooperatives de consum i botiguetes de barri concretes són molt bones alternatives.
Per cert, que amb menjar només vegetals, tampoc som ètics, en innombrables sentits. Cal veure quins vegetals i d'on els mengem.
No és per a posar-me radikal i començar a despotricar de tot, només volia defensar una mica el menjar carn... de vegades sembla que fer-se vegetarià és la solució, i per mi, no l'és (o no només). Crec que, amb tot, als tres ens amoïna el tema, si més no, cosa que està prou bé, trobo! jeje ;).

fins després,

b

en Girbén ha dit...

Molt afinades les paradoxes que presentes, molt...
Confeso que una vegada vaig matar a un escurçó. Havia baixat, acompanyat pel gos, a una mena d'avenc on pensava passar-me molta estona traballant; i al fons hi havia un escurçó ibèric (el més agressiu) que no podia sortir-ne. Jo em podia responsabilitzar de mi però no del que faria el gos, i no sóc ni un encantador ni un d'aquells herpetòlegs dels documentals.
Fa anys que el tinc en un pot per a recordar-me què no s'ha de fer.

L'ètica més propera al que dius no seria la vegetariana sino la vegana.
Aquests sí que fins exclouen els experiments amb animals.
J.

Anònim ha dit...

B:

Estic d'acord en acceptar el mal menor, em aquest cas.

Girbèn:

Ego te absolvo, jaja. Vas matar en defensa del teu gos. Recomano la pel·lícula Red, per veure fins on pot arribar un home pel seu gos.

sarah ha dit...

B, la teva opció es més honesta de la d'alguns vegans extremistes que he conegut que "ríase usted de la inquisición". És impossible eliminar l'impacte que la nostra vida té sobre la vida d'altres animals. És més ètic menjar-se quatre sardinetes al dia que afartar-se de suplements misteriosos o d'un tip de tofu fet amb soja transgènica o un precuinat d'aquests "ecològics" que no deixen de ser altres invents de la indústria alimentària per tenir-nos enganxats. D'això, B, és el que pretenc parlar en els posts que he començat a escriure sobre alimentació en el meu blog.

Som massa gent a la terra menjant, no ens ho podem menjar "tot", oi?

És un plaer parlar amb vosaltres, Girbén "assassí d'escurçons" inclòs je je je :-))

Anònim ha dit...

Girbén, jo em referia a què els vegans, si es posessin tontos amb el seu lifestyle i pensessin en la vida en general i no només la vida animal, no menjarien "res", doncs els vegetals ens donen moltes coses que necessitem per a viure, i estem matant éssers vius, també, en menjar-los! Sona gairebé ridícul, però era per a posar una situació extrema. ;)
Jo no crec que l'ètica que es presenta aquí sigui més propera a la vegana... sinó a un vegetarià no estricte -jo més aviat diria un omnívor, però per si de cas...- però amb consum responsable. Estic erre que erre, eh? Ja veig que em repeteixo, sorry. El tema dels vegans té tela... sí senyor!

Segueixo pensant que en més o menys grau, els comentaristes d'aquest post estem "en el mateix vaixell"!

I Girbén... jo també sóc responsable -amb motius, també ;)- de la mort d'un parell d'escurçons... i altres bitxarracos. ehem... ;)

au... bona nit!, prometo no repetir-me més, aquí,

b

sarah ha dit...

B, no et repeteixes tant com creus. Potser fins i tot pot estar bé per fer encendre la llumeta a algú que ens estigui llegint i li faci fer-se, diguem-ne, "preguntes incòmodes", no trobes?

També estic d'acord amb tu en que tenim maneres de veure les coses molt properes. Saps? molts vegans ortodoxes no deuen haver-se estudiat aquella lliçó del llibre de "natus" de cinqué de primària que deia allò de "els vegetals són éssers vius productors i els animals som éssers vius consumidors (i no de big-macs precisament". La pista fonamental l'has donada tu: consum responsable.

Jo també em repeteixo una mica, disculpeu-me je je je :))

en Girbén ha dit...

De vegà no ho sóc: m'estic fotent un entrepà de butifarra d'ou artesana ben transgressor -ni vegetarià, ni quaresmal, ni musulmà, ni kosher...-,
només boníssim.
He esmentat als vegans (i en conec que ho són per pura bondat) per a referir-me a una ètica que, apart de l'alimentació o del vestir, nega tota experimentació científica amb animals. Deu ser que els gran mals ens imposen la recerca de grans remeis, sigui el veganisme o la "deep ecology"...
Recomano molt i molt la lectura de l'assaig LA PIEDAD CÓSMICA del mestre Salvador Giner.
http://www.alcoberro.info/planes/eticaecol9.htm
J.

Anònim ha dit...

A veure què diu en Giner, m'estic imprimint el pdf...

Quina gana m'ha entrat amb la butifarra d'ou.

sarah ha dit...

Jo també m'estic imprimint el pdf. L'entrepà de botifarra, uhm... millor no, sóc més de fruites i verduretes, je je je!!!

Gràcies, Girbén :))

Anònim ha dit...

doncs jo, avui "re de re"... m'estaré tornant vegana radikal? jejejeje... Girbén, la "buti" d'ou encara era de dijous gras?? mmmmmm... m'has fet entrar una gana del mil!Em pregunto si tots aquests "estrictes" aleshores no prenen part en cap de les tradicions culinàries dels respectius països... quanta cosa cultural es perden!!!!!!: des de la coca de llardons, fins les ensaïmades i l'escudella i blabla. ;)

au, senyors, fins després,

b
PS a mi, l'ecoreligió em fa pànic! ;)