2/06/2009

Diamants de sang de mamut

No. No em penso cansar de parlar de mamuts. És fotut, però és així. Avui tornarem a donar voltes al tema de la seva desaparició, concretament d’Amèrica del Nord. Recordem primer de tot les tres teories en dansa, de les que ja vàrem parlar aquí: 1) El canvi climàtic. 2) La cacera despietada per part dels Clovis. 3) Un virus mortal.

Agafar únicament la 1 o la 2 té els seus problemes. Algunes crítiques ja les vam comentar en el post anterior esmentat. Altres fets que les posen en dubte el canvi climàtic (en aquest cas parlem de glaciació sobtada) són per exemple que s’han donat altres fenòmens de glaciació durant el pleistocè que han deixat els mamuts impertèrrits, què té de diferent aquest últim per aconseguir extingir-los? Si no és el canvi climàtic i proposem la cacera, com s’explica que mai s’hagin trobat restes d’altres 33 gèneres d’animals dels pleistocè que també es van extingir per aquelles dates? Sobre el virus mortal la crítica és la de sempre: troba el virus que dius McPhee, i llavors en parlarem. De moment, ni rastre.

El tema de les extincions de la megafauna del pleistocè a Nord-Amèrica encén el debat com pocs entre els científics. La qüestió és que alguna cosa va passar pels voltants de fa 13.000 anys que va acabar tant amb la megafauna (inclosos mamuts) com amb la cultura Clovis (segons indica l’abrupte buit de troballes arqueològiques). Per damunt de molts jaciments Clovis i amb una datació de 12.900 anys bp (before present) sempre es troba un estrat negrós i finet que coincideix amb el principi d’una intèrval de glaciació que va durar uns 1300 anys i que s’ha anomenat Dryas recent (Young Dryas). Dryas octopetala, de qui rep el nom aquest sobtat periode glacial, és una flor alpina la mar de mona. La cultura clovis, per tant, realment va durar poquets segles i a partir del Dryas recent es va veure substituida per moltes altres cultures locals post-Clovis.

Per què de sobte apareix el Dryas recent, per què es moren els mamuts i per què els Clovis es transformen són tres preguntes a les que un grupet de científics va proposar l’any passat una sola resposta : l’impacte d’un pedrolo extraterrestre.

A partir d’aquesta proposta que no van tardar gaire en publicar al PNAS (1) es va produir un revol·lució mediàtica amb reportatges al National Geografic, als diaris i per tot arreu (les caixes dels cereals, etc.). Mentrestant, molts altres científics arrufaven el nas amb clara senyal d'hostil desaprovació. Alguns (p.e. en Dr. Koeberl, geoquímic especialista en impactes) ho van expressar de manera subtil: “Tot l’assumpte és controvertit. Les seves dades no lliguen amb res del què sabem sobre impactes. Simplement no té cap sentit. La navalla d’Occam s’ha ben desat en algun calaix”. En el fons, el malestar entre partidaris (els autors) i detractors (els altres) es resumeix en una qüestió de diamants.

- Què dius ara de diamants?

Si. M’explico. Els arguments publicats al PNAS a favor d’un impacte a Amèrica del Nord, com a causa de tot el què hem comentat, es basaven en la presumpta troballa de nanodiamants i iridi a l’estrat negrós que marca l’origen del Dryas recent. Els nanodiamants es veu que es troben associats a impactes de cossos de l’espai, com en el cas de les restes de l’impacte que es va endur els dinosaures. Els asteroides el poden transportar i també es poden formar a partir del grafit per culpa del propi impacte; també es poden formar per condensació de vapor de carboni en el núvol de l’impacte. Pel què fa a l’iridi, sembla ser que és un element que es troba en molt poqueta quantitat a l’escorça terrestre, però com els nanodiamants, es pot trobar present en els meteorits.

Per tant, molt bé. Aleshores, quin problema hi ha, no són proves prou clares?

El PNAS va ser molt discutit (2) per culpa de les tècniques util·litzades per detectar nanodiamants. Mentre que en el congrés on es van presentar les primeres dades els autors deien que habien util·litzat microscopia electrònica de transmissió (TEM), en el PNAS només apareixien experiments fets amb ressonància magnètica nuclear (NMR). Els experts amb aquesta última tècnica i a la llum de les dades publicades van llançar-se al coll dels autors. El dr. Cody, geoquímic, per exemple va afirmar que ell mai hauria dit que aquell espectre de NMR tingués res a veure amb nanodiamants.

Amb l’Iridi, els autors tampoc ho van tenir fàcil. Van enviar a un altre analista mostres del sediments del Dryas recent i aquest no va ser capaç de trobar Iridi per enlloc. El debat va acabar l’any 2007 amb frases com aquesta a la revista GSA today: “spectacular stories to explain unespectacular evidence consume the finite commodity of scientific credibility”. Toma cleca!

Però això no es podia acabar aquí. El 2 de gener del 2009 apareix un brevia al Science amb aquest títol: Nanodiamonds in the Younger Dryas Boundary Sediement Layer (3). Si, els mateixos autors ataquen de nou amb la teoria d’un cos de l’espai que va matxacar Amèrica del Nord, una vegada fragmentat al cel, amb una sèrie de shocks aeris (rollo el meteorit de Tunguska). Aquesta vegada presenten evidències de la presència de nanodiamants util·litzant la tècnica promesa de TEM a l’estrat finet negrós, però no per sobre ni per sota d’aquest.

Però això no ha acabat amb el debat ni molt menys (4). Els científics no es convencen a la pirmera de canto. Les frases més neutres són “Potser han trobat nanodiamants, o potser no” o “Sembla interessant , però no hi ha prou informació a l’article per dir si han trobat diamants”. Les més negatives podrien ser “Hi ha molts materials que tenen aquesta estructura. Podria ser només metall”. Les més positives potser en realitat són les més negatives com “Estic convençut de que són nanodiamants, però això no ha d’estar relacionat necessàriament amb impactes ».

La qüestió que preocupa ara és averiguar d’on venen realment aquests nanodiamants. Hi ha moltes coses que no se saben sobre la seva proporció en estrats no relacionats amb impactes. Hi ha investigadors que n’han començat a trobar en zones que sempre han estat geològicament molt tranquil·letes. Ja es veurà, ja es veurà, l’asunto està que crema!

Referències:
Dodger

6 comentaris:

en Girbén ha dit...

No sé d'on ho treus però m'encanta!
Bé, sí, de les referències que apuntes.
Els "nanos" aquests m'ha fet pensar en una cançó: Lucy in the sky with nanodiamonds...

Vist el teu indefallent interès, voldries comprar una bossa de restes de mamut, no barateta, sinó tirada?
Aquí la trobaràs:
http://www.elsiglodetorreon.com.mx/noticia/407839.denuncian-venta-de-piezas-rotas-de-mamut-en-m.html
No és a la cantonada, això sí.

Dodger ha dit...

"Habitantes de Icamole, acostumbrados a los hallazgos de vestigios prehistóricos, venden a los paseantes bolsas de plástico con pedazos de huesos de mamut fosilizados a cambio de un refresco."

Verge santa, Girbén. A cambio de un refresco! Quin final més indigne. Lo més fotut és que matxaquen els ossos.

Anònim ha dit...

Hola! BUF, acabava d'escriure un comentari llarg, i se m'ha tancat internet abans de poder clicar en "posa'l". Tornem-hi.

Deia que el post em suggeria tal barreja de cotilleo científic, de jopublicaréaixòabansquetueliselis, de en busca de los nanodiamantes perdidos i d'altres aventures detectivesques, que m'ha picat la curiositat i he volgut indagar sobre paraules tan suggerents com nanodiamants i iridi.

Vistos els comentaris neutres i no tan neutres que han rebut els paios pel tema dels nanodiamants, haig de dir que pel que sembla l'últim comentari que has escrit no és tan mosca-collonera, perquè es veu que sí es poden fabricar, o obtenir d'altres maneres variades. No dic que la cosa sigui tan fàcil com pillar un tros del grafit d'un llapis a casa i fer-lo volar pels aires (es veu que es formen per detonació, sovint, els diamantets aquests) amb un petardo de sant Joan, però sí que és fàcil pensar que es puguin formar d'altres maneres a la natura, sense la necessitat d'una "detonació", potser... no sé. Quines coses!

Però a mi, el que més m'intriga de tot és el tema de l'Iridi. Si aquí en tenim tan poc i ha d'haver vingut de fora, vol dir que en principi l'han hagut de trobar en quantitats suficients com per a dir que no és terrestre. Si l'han trobat en quantitats suficients, per què és tan difícil dir "això és iridi"? Jo pensava que hi ha tècniques guais per a fer anàlisi elemental... i si fallen, no es poden fer coses tan classicotes com mirar el color, la densitat, el blabla, i demés? Estic dient alguna tonteria? És que em sembla especialment estrany que això no es pugui determinar d'alguna manera o altra. Potser tinc massa "fe" ;)

I per últim, per ignorància total (ja em perdonareu els experts o freaks del tema): el Younger Dryas jo tenia entès que s'havia originat a partir de canvis en la circulació termohalina (no sé per quines causes, i per això no m'atrevia gaire a dir-ho, Dodger...), però realment hi ha indicis vàlids de què s'originés per un impacte d'un meteorit? Les coses negres aquestes a mi em sonen com a depòsits de carboni a sac, com si fos un matxambrat de coses mig humides i descomposades. Només és la imatge mental meva, però com hi ha capes rarotes que es formen així... nu zé, pensava que potser no era tan estrany que s'hi formessin nanodiamants, si hi ha carboni en abundància i s'han fet els depòsits de maneres estranyes (vamos, que potser no ho sabem tot, de la formació de nanodiamants). Si al final resulta que tenen realment nanodiamants i iridi extraterrestres, jo callo ;). Però si això del meteorit és cert, en d'altres zones s'haurien de trobar materials "meteorítics" en les capes negres aquestes, també, no?

Res, que m'ha picat la curiositat, el post, ja veus... pobres mamuts! Si sabessin el tinglado que està muntat al seu voltant... amb cleques i tot!

au, fins aviat,

b

en Girbén ha dit...

És indubtable el paper d'icones que exerceixen els mamuts. Aquí els tenim vinculats a la misèria i la ignorància més severes i, alhora, a l'alt cost d'esbrinar el tema dels diamants...
M'encurioseixen aquests paradoxals mamuts dels subdeserts mexicans (crec que prop de Monterrey tenen un museu dedicat), tan allunyats del permafrost siberià. Potser un dia ens pots parlar d'aquests "Pinches mamutones no más".

Memecio ha dit...

Guau, que interesant! No en savia res d'aixó de la exticnció dels mamuts a cop de meteorit. El que sí que tinc entés es que en alguns llocs van perviure més que a uns altres. En tot cas, sembla que no va ser una desaparició subtada. La qual cosa no va masa a favor de la hipótesi del catacroc meteóric, suposo.

Dodger ha dit...

girben:

si, un dia m'agradaria fer un post sobre les diferents espècies de mamut, que sempre tenim en ment el mamut llanut i prou.

Memecio:

Cert que a eurasia va ser força gradual, però a Amèrica del Nord la megafauna va desapareixer a finals del pleistocè a un ritme esfereidor. Aquest animals havien suportat molts canvis climàtics durant el pleistocè, però aquesta última se'ls va emportar. Potser els humans van donar el cop de gràcia, quan ja al final de l'última glaciació tenien l'habitat reduit (com es va proposar fa poc per Euràsia) de manera més ràpida. Però el tema de la cacera desenfrenada lliga molt bé però falten proves (p.e. restes de caceres d'altres mamífers grans que també es van extingir). Per altre banda, no hi ha signes de malnutrició en els mamuts que indiqui una pèrdua d'aliment. A totes les hipòtesi els falten proves conclusives, inlcosa la de l'impacte. Això ho fa encara més interessant.