2/01/2009

Cultura diferent, dislèxia diferent


L'altre dia vam anar a veure l'exposició sobre la Xina al CCCB. Hi ha coses ben curioses i impactants que junt amb altres coses la fan recomanable, al meu parer. Una de les que em van semblar interessants és la diferència que existeix entre les àrees del cervell emprades per aprendre a llegir el xinès en comparació amb els llenguates alfabètics que nosaltres aprenem. Sobre aquest tema tractarà el post d'avui, perquè mentre que els llenguatges del món comparteixen universals també presenten diferències, algunes tan importants que efecten els circuits neuronals.

Investigant una mica sobre el tema, un s'adona que tard o d'hora s'acaba topant amb un nom: Tan li Hai. Aquest senyor forma part del laboratori de ciències cognitives i del cervell de la universitat de Hong Kong i ha dedicat tota la seva exitosa carrera a l'estudi de les àrees involucrades en l'aprenentatge del xinès, així com les àrees que fallen en la dislèxia d'aquest idioma. Gran part del què se sap sobre el tema porta la seva firma.


El caràcter xinès no es pot descomposar en sons com a nosaltres ens ensenyen a fer quan aprenem a llegir sinó que s'ha d'aprendre sencer, de memòria pura i dura. Els nens xinesos han d'aprendre que aquest caràcter en forma de quadradet vol dir tal cosa i es pronuncia de tal manera; i axí centenars de caràcters. Necessàriament, l'aprenentatge del xinès ha d'involucrar molt més, i així s'ha trobat, les àrees de memòria visuo-espacial i zones de la meitat esquerra del lòbul frontal, per la memòria de treball verbal. Reconèixer la figura, quin so representa i quin significat, implica diferents zones del cervell que han de treballar en paral·lel i ben coordinades.


Com sempre que s'estudia quines àrees implica determinada funció cognitiva, és de gran ajuda observar què no funciona a les persones que tenen dificultats duent a terme aquestes funcions. En el cas del llegir tenim la dislèxia. La dislèxia es caracteritza per una dificultat en la lectura que no té res a veure amb la intel·ligència de qui la pateix, ni amb una escolarització deficient ni tampoc amb problemes socioculturals. Els estudis de neuroimatge realitzats sobre dislèxics de llenguatges alfabètics han mostrat que realment hi ha certes zones que no xuten gaire bé. Bàsicament són tres: La que s'encarrega de la conversió d'una lletra en un so (zona temporal-parietal esquerra); la que s'encarrega de l'analisi dels sons (zona mitja-superior esquerra del temporal); i la que sembla que funciona com un sistema ràpid de reconeixament de paraules (zona esquerra inferior del girus temporo-occipital).

La dislèxia s'ha considerat “linguocèntricament”, un fenòmen universal causat per les mateixes disfuncions cerebrals. Però en Tan li Hai i col·laboradors van acabar amb aquesta idea fa quatre anys. Partien de la idea de que mentre que la dislèxia en llenguatges alfabètics era causada per problemes alhora de relacionar ortografia amb sons, en el xinès això no es podia aplicar. Mentre es llegeix en xinès, treballen en paral·lel tan les àrees que connecten grafia amb so, com les que connecten grafia amb significat. El què van observar mitjançant tècniques de neuroimatge, va ser que a diferència de la dislèxia en llenguatges alfabètics, la disleia xinesa estava associada a un reducció de la funcions localitzades en una àrea de la part mitja esquerra del girus frontal (a diferència de les zones posteriors afectades en els dislèxics d'idiomes occidentals). Aquesta àrea sembla que funciona coordinant diferents inputs per la memòria de treball.


La qüestió és interessant perquè representa un exemple de com una diferència cultural, com és util·litzar idiomes diferents, comporta diferències en el cervell tan funcionals com morfològiques. La dislèxia, que es considerava un desordre universal que afectava les meteixes regions del cervell, s'ha de considerar ara com a mínim dos desordres diferents que afecten diferents zones, i que s'ha de tenir molt en compte quin llenguatge s'ha après de petit.


Referències:

-Siok, W.T., Niu, Z.D., Jin, Z., Perfetti, C.A., & Tan, L.H. (2008). A structural-functional basis for dyslexia in the cortex of Chinese readers. Proc. Natl. Acad. Sci., 105, 5561-5566


-Siok, W.T., Perfetti, C.A., Jin, Z., & Tan, L.H. (2004). Biological abnormality of impaired reading is constrained by culture. Nature, 431: 71-76.


Dodger



7 comentaris:

Anònim ha dit...

I tot i que alguns ja m'heu sentit parlar del tema, el torno a treure per si algú més vol dir-ne res:

Resulta que a nosaltres, al cole, ens van ensenyar a llegir-escriure en un idioma concret amb una cosa anomenada flashcards. És curiós, però en veure els videos que reproduïen molt esquemàticament com aprenien els nens d'aquí i els xinesos, em va venir un flaix a la memòria, perquè em va semblar que nosaltres vàrem aprendre més "a lo xino" que com aquí.
I és que les flashcards són uns retalls de paper cadascun dels quals conté una paraula escrita i/o una imatge (la imatge representa la paraula: si la carta diu "gos", hi haurà un gos dibuixat). I la "senyo" ens ensenyava la carta i el dibuixet i ens deia "gos", i a força de dies (?), sabies llegir allò i escriure-ho quan deien "gos" en un dictat (i també dir gos quan veies un gos, però això ja venia d'abans... ;)). Res, que em va semblar un mètode realment similar al modus d'aprenentatge del xinès, i em preguntava si el mixmax aquest deu haver tingut algun tipus de repercusió en mi ;) Abstengueu-vos de brometes.

Per altra banda, torno a un tema recurrent: com deu ser l'aprenentatge dels nostres llenguatges per part dels sord-muts? Quin tipus de dislèxia patiran?

Au, molt interessant, el tema de l'aprenentatge del llenguatge i les qüestions relacionades!

salut!,

b

Dodger ha dit...

Hola b, em va semblar veure't per l'exposició de la Xina, pot ser?

Aquest training de memòria visual i reconeixement ràpid de paraules senceres que vas fer de petita segur que et permet tenir els dos tipus de dislèxia al mateix temps ;0)

Sobre els sordmuts, ja en parlarem en un altre post, estic d'acord que val la pena. Els sordmuts poden aprendre a llegir, i de fet uns dels llenguatges és una conversió de l'abecedari i serveix per l'spelling de paraules. Si la dislèxia afecta la conversió de l'ortografia en so (en el nostre tipus d'idioma), no m'imagino com es pot donar el cas de dislèxia en en sordmuts, que no poden sentir el so de la lletra. Aquests equivocarien un so, no perquè no el sentin sinó per la dislèxia... buf.

M'ho he de mirar, però si hi ha algú que en sap del tema i ens vol il·luminar, si us plau...

Anònim ha dit...

Gràcies pel comentari, Dodger... Mira, això dels sord-muts ho deia perquè precisament tinc una col.lega la germana de la qual és especialista en llenguatge de signes, i la noia m'explicava que es veu que els sord-muts tenen molts problemes de dislèxia (s'entén que a l'hora d'escriure?). Em sembla que li hauré de preguntar a què es referia exactament (de fet, em va dir que enviaria info al respecte, així que potser ho aclarirem aviat!).
Per cert, que també em va semblar molt estrany que s'intenti fer aprendre a parlar a sord-muts, perquè si ells mateixos no es poden sentir, ha de ser ben estrany. Jo potenciaria altres maneres d'integració, crec, més que no pas això (la mateixa noia em comentava que aquests programes es feien per a que els sord-muts estiguessin més integrats en la societat... es veu que hi ha uns ghettos importants!).

Veig que l'abstenir-se de brometes l'ha passat vostè per alt (per a no ser grollera ;)). Però et diré que més d'una vegada m'havia plantejat per què em costa tant expressar-me concisa i clarament, quan m'expresso oralment. Tindrà a veure amb el mixmax de flashcards i "pinyin"? ;)Potser no és tanta dislèxia, sinó més aviat lio mental ;P Quines confessions a fer en públic, vés...,

b
PS i sí, em sona haver-me topat amb un paio prenent notetes, a l'expo... així que erets tu! és que jo anava a la cerca del patrimoni i discursos amagats, i estava poc atenta al meu voltant ;)

Anònim ha dit...

Bon dia!

He rebut una mica d'input sobre el tema dels sord-muts, i el volia compartir. Es veu que els sord-muts pateixen més disortografia (errors d'escriptura que afecten la paraula), disgrafia (problemes en la representació gràfica -sobretot problemes grafomotors) i dislèxia visual (com usen la forma visual per a llegir les paraules, hi ha més dificultats en les paraules o conegudes) (en resum: toma ya!). Són tipus de dislèxia, d'alguna manera... bufff...

Doncs això... de moment és el que m'ha arribat!

Fins després,

b

Anònim ha dit...

paraules no conegudes, volia dir... ups!

sarah ha dit...

No tenia ni idea de que aquesta disfunció no fos universal. Vet aquí que segons l'entorn i l'idioma original les coses poden ser una mica diferents.

El meu fill també va aprendre a llegir amb aquest sistema que B ha explicat. Ell no té dislexia però si pateix TDA (transtorn per dèficit d'atenció sense hiperactivitat), cosa que està fent les nostres vides molt interessants (sobretot la seva, i no precisament a fi de bé). És molt interessant tot aquest camp de coneixement, sobretot per les conseqüències que arroseguen els que les pateixen i les factures que han d'assolir els pares d'aquestes criatures, je je.

Com sempre, un plaer llegir-vos :))

Dodger ha dit...

Anònim:

Gràcies pels aclariments. A veure si fem un post aviat sobre el tema dels sordmuts.

Sarah:

Si que és molt interessant de quina manera influeix la cultura en els transtorns. De vagades un pensa si determinats transtorns serien tant evidents en un altre tipus de context, amb un altre tipus d'exigències.

El plaer és nostre de tenir-te per aquí, a tu el i al teu refrescant sentit de l'humor.