2/01/2009

Metil·la'm un gen...

L'epigenètica era la gran desconeguda i avui en dia se li comença a donar un paper força important a l'hora de regular les múltiples funcions cel·lulars. De fet, fa escassos 10 anys que es va observar per primer cop que els patrons de metil·lació eren importants en la regulació dels gens. El que fins llavors havia estat impepinable: tens tal gen, tens tal malaltia, es comença a posar en dubte. Diferents patrons de metil·lació podrien fer que s'expressi o no un gen (una malaltia) o que s'expressi molt més endavant en el temps.
La metil·lació el que fa és inhibir l'expressió gènica, si el gen el trobem metil·lat, aquell gen deixarà de traduïr-se a proteïna. En canvi, si no està metil·lat, el gen s'expressa. Sembla ser que aquest procés podria tenir un paper en varies malalties com per exemple diferents càncers, malalties cardiovasculars, neurològiques,...
L'epigenètica explica coses que fins ara no tenien explicació, com la diferència en l'expressió d'un càncer per germans bessons, o les diferències que es presenten entre clons, les grans diferències que veiem entre un humà i un ximpanzè mentre compartim el 99% de nostre genoma,...
Totes aquestes modificacions epigenètiques són les que li donen joc al genoma, el gen és el que és, però tenim l'epigenoma que ens dóna l'interruptor que ens permet triar quan i com i on aquell gen farà la seva funció.
El que ha atret una gran espectació és el fet que s'estigui iniciant la medicació epigenòmica, o sigui, un medicament que metil·la o desmetil·la l’ADN, pràctica que ja s’utilitza en el tractament de leucèmies i limfomes. A més, sembla que la metil·lació podria modificar-se amb els hàbits, i el tabac, l’alcohol i d’altres podrien influir en els patrons de metil·lació.

El gran problema, com sovint, és que això ho han aprofitat una sèrie de “xarlatans” (dit d’aquell que aprofita avenços científics per criticar als propis científics, sempre traient-ne uns quartus; necesita viure d’alguna cosa també) que han vist una llum en la possibilitat de modificar amb el pensament i el bon rotllo, els patrons de metil·lació i guarir càncers, depressions,…total, que et poses al Youtube buscant epigenètica i esperes el típic video on surten unes proteïnes i uns grups metils per poder-li explicar graficament a la teva mare com funciona tota aquesta maquinària. I que et trobes? Doncs que tots els videos tracten sobre el mateix. Us deixo una mostra.


Em sobta que cada gen pugui donar 30 000 proteïnes...és bastant curiós, quan es calcula que el proteoma humà consta d’unes 300 000 proteïnes, que no són poques, però és que amics de Mercola, no tenim 10 gens…
També és curiós això de que amb la ment es pot modificar l’epigenoma….ben trobat. Un 10 per aquest Mercola! Espero que no es concentri en excés i es confongui de gen al enviar tot aquest poder mental…


Via: Sandra

Frij

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Amb tots els avenços que s'han fet amb el tema metilació, sabeu si encara s'entén la metilació com un mecanisme per evitar que s'expressin les dues còpies que tenim dels nostres gens? És que és un tema que no m'ha quedat mai massa clar...

Frij ha dit...

Hola anònim, no sé si entenc molt bé la teva pregunta...sempre s'expressen les dos còpies d'un gen no? És la "gràcia" de (per exemple) les malalties que tenen tan sols una còpia de les dues mutades (dominants).
Si et refereixes al cromosoma X, si. En les femelles n'hi ha un que està metil·lat pq no s'expressi una doble còpia.

Anònim ha dit...

Sabia que s'expressen les dues còpies dels nostres gens i que això diferencia teòricament els fenotips de les malalties causades tan per mutacions autosòmiques com recessives, siguent aquestes segones normalment més agresives.
Però, és de debò que totes les dones tenim un cromosoma X inactivat? Si fós així,no deixaríem llavors de ser només portadores de moltes malalties lligades al X?

Dodger ha dit...

Anònim: El cromosoma X que es silencia quasi al complet s'escull aleatòriament, menys en alguns teixits com la placenta que només es metil·la el del pare.

El cr. X es metil·la per compensar la dosi gènica. Sino les dones expresserien el doble de gens lligats a la part sexual (diferent) del cr. X que els homes.

A l'hora de fabricar els gàmetes sexuals només queda un cr. X en cada òvul, que si serà un home, lògicament, no estarà metil·lat y si serà una dona, en algunes cèl·lules si i en altres no ho estarà.

Anònim ha dit...

Hola! Aquí un altre anònim diferent -bé, quasi anònim ;)-. Acabo de llegir el teu comentari, Dodger, i la frase "El cr. X es metil.la per compensar la dosi gènica" sembla quasi finalista... què ben pensada que sembla, la natura...! ;) Vull dir, que és curiós, si et pares a pensar un xic... i que a la placenta es metil.li el del pare! No era per a liar la troca, però com sembla tot tan ben encaixat, i fa massa dies que veig imatges del bus-campanya-atea, doncs m'ha fet pensar. Jejejeje...

au, res, comentari ignorable, és el cansament ;)

bona nit!,

b