Origen de la menstruació

La menstruació és un tema difícil de tractar sense que algú et salti al coll. Rius d'hormones que van amunt i avall, dolors i altres símptomes desagradables, sang i canvis d'humor que tots coneixem tant per una part com per l'altra.

Ja ho puc sentir al clatell, tot de dones que comencen a respirar fons i se'ls hi obren els ulls en espera de les paraules que hi ha escrites en els pròxims paràgrafs... Quanta pressió, no és fàcil de tractar... potser abans us recomano el test de Born-Steiner. Si esteu dins del grup "irritable de la muerte" no continueu si us plau.

Bromes a part, tots estaríem d'acord en que la menstruació porta més mal de caps que al·legries. Llavors, la pregunta lògica seria: Per què recoi existeix la menstruació? I fins i tot encara diria més: Per què recoi existeix la menstruació? I més quan, tan sols els micos del Vell Món, els simis i 4 animals despistats (l'elefant africà, els ratpenats i el coyote) la pateixen.
En contra del que molts pensen ni gossos ni gats tenen el període, la sang que perden a vegades es deu a la inflamació dels genitals interns just abans del període de zel.
Totes les cultures d'ençà que ens reunim vora el foc a comentar la jugada, han intentat donar una explicació al seu origen.
Alguns hi han vist un fet miraculós, suposant que les dones éren més properes al misteri de la vida. Altres ho han relacionat als cicles lunars, pensen que la primera regla es produeix perquè una nit, la Lluna prèn forma d'home i poseeix una verge. Tampoc falten les lògiques relacions entre els genitals femenins i les ferides; així, la mossegada d'un llangardaix, d'un cocodril, d'una serp o d'un ocell podria produïr l'hemorràgia.
Fins i tot hi ha qui s'ha permès el luxe de fer broma sobre l'existència del període i opinen que és el tribut que es paga mensualment per l'alegria de la no-fecundació. També hi ha qui ho ha anomenat: la Monstruació, però no en tinc ni idea perquè...
L'última teoria pertany a un filòsof amb moltes llums (m'atreviria a aventurar) que va postular:"L'ésser humà és racional, i l'excepció té la regla" (Ups!)
A dia d'avui, moltes d'aquestes explicacions no ens serveixen i demanem una explicació des del punt de vista evolutiu. Però la veritat és que encara anem una mica peixos en aquest sentit...

Fent un ràpid resum: la menstruació té lloc quan al final del cicle i de no haver-se fecundat l'òvul, els materials acumulats per l'úter degeneren i s'expulsen a l'exterior (de fet només s'expulsa un 30%), la qual cosa és una excepció, perquè quasi tots els animals el que fan és reabsorvir-ho tot.
I per què es presenta en forma de cicles, no seria més fàcil mantenir l'úter preparat de forma constant? L'antropòloga Beverly Strassman suggereix que el fet de tenir cicles és molt més barat metabòlicament parlant, i les dones s'estalvien d'aquesta forma 6 dies de menjar per cada 4 cicles. Surt a compte no?
Ara, com és que es menstrua i no es reabsorveix? Podríem dir que es contemplen dues teories.

Marjorie Profet sosté que la menstruació va evolucionar per tal d'alliberar l'úter dels patògens continguts en l'esperma. És una teoria amb força punts dèbils, ja que les dones en les societats tradicionals no menstruen durant períodes molt llargs (perquè estan embarrassades o donen el pit) tot i estar sexualment actives durant aquests. A part s'ha observat també que les dones acostumen a tenir més infeccions uterines després de la menstruació i no abans com es donaria seguint l'argument de Profet. La qual cosa no extranya gens, ja que la sang sembla un medi de cultiu ideal pel creixement bacterià.
Així, la teoria ara per ara més acceptada és la proposada per Strassman que manté que l'hemorràgia menstrual no té cap funció adaptativa, i és un efecte secundari de la naturalesa cíclica de l'ovari. S'ha observat, a més, que les espècies amb menstruacions més copioses són les que tenen una relació "mida úter/mida mare" més gran, i bé podria ser que aquests úters emmaguetzemessin massa sang i no pogués ser reabsorvida tota de forma efectiva.
Així, la menstruació seria tan sols un fet accidental, que en les societats actuals puteja bastant, però en les societats tradicionals on les dones tenien de mitja una regla anual, era un fet força més suportable.

Bibliografia:
- Cómo evolucionaron los humanos. R. Boyd i J. Silk. Ariel Cinecia.

Frij