Per fi! Després d'uns anys d'imaginacions, d'interpretacions de fotografies, d'espectometria de rajos gamma en la superfície de Mart i demés, que anaven confirmant que el planeta vermell posseïa una capa de gel sota la superfície marciana, els científics de la NASA creuen que l'han trobat.
La sonda Phoenix es va enviar a Mart el 4 d'agost de 2007 i després d'un llarg viatge, va aconseguir aterrar-hi (sense problemes) a finals del mes passat. Aquesta missió té com a objectius determinar si hi ha o hi havia hagut vida a Mart, estudiar el clima, la geologia, i trobar aigua. L'últim d'aquesta sèrie d'objectius sembla que ja s'ha pogut complir.
La sonda Phoenix va aterrar prop del pol nord marcià, una zona on ja s'especulava que podria trobar-s'hi gel gràcies a tots els estudis anteriors.
Ja només aterrar (cosa que s'ha de considerar un èxit, vistes les experiències anterio
rs), la sonda Phoenix va enviar les fotos que anava fent, cap al seu destí: Terra. Els científics ja es fregaven les mans, tot semblava indicar que la gran taca blanca que apareixia sota la nau, podria ser un troç de gel que va quedar a la superfície a causa de les turbulències que van crear els motors de la sonda sobre el terra.
rs), la sonda Phoenix va enviar les fotos que anava fent, cap al seu destí: Terra. Els científics ja es fregaven les mans, tot semblava indicar que la gran taca blanca que apareixia sota la nau, podria ser un troç de gel que va quedar a la superfície a causa de les turbulències que van crear els motors de la sonda sobre el terra.La nau però va seguir amb la seva missió, es tractava d'anar rascant el sòl amb la pala que porta incorporada. Com aquells pous que tots hem fet a la platja en busca d'aigua, la sonda Phoenix ens imita i excava el sòl de Mart en busca d'aquesta aigua, en aquest cas congelada.
Fa 5 dies la sonda va foradar una rasa d'uns 22 centímetres d'ample, 35 de llargada i tan sols 8 cm de fons. Tot i la poca profunditat, la foto va mostrar unes petites "pedres" brillants, que els científics es van donar manya a qualificar com a gel marcià. Hi havia alguns dubtes, hi havia qui deia que podia ser sal. Els dubtes es van esvaïr quan ahir, la nau va tornar a la zona i va tornar a realitzar unes fotografies, ara, però, en aquestes noves fotografies tot estava intacte, no hi havia cap moviment, tot igual, menys les pedretes brillants.
Ara, la feina és per als científics de la NASA, crec que encertadament han descartat que es tracti de sal, la sal no desapareix així com així. És molt agosarat, però també es pot descartar el furt a càrrec d'una família de marcianets verds que viuen en les zones polars i li fan pam-i-pipa a la sonda Phoenix quan no els veu i no pot capturar-los en cap foto. Sembla, segons tothom, que Phoenix ha trobat gel.
Tot i així, la mostra de terra que es va recollir i escalfar en el forn termal que hi ha a la nau, no va donar cap resultat a favor de l'evidència que contenia gel, entre els gasos produïts no figurava el vapor d'aigua. La màquina seguirà fent forats i enviant fotos, de fet, sembla que ja ha trobat unes noves "pedretes brillants", que els científics han batejat amb el nom de Blancaneu 2. Escoltarem totes les novetats respecte al tema amb la il·lusió que un dia es trobi aquella bacteria que evidencïi la presència de vida a Mart.
Frij
4 comentaris:
ahà... ara els pressupostos científics es desviaran: el canvi global deixarà de donar tants calers i els temes de l'origen de la vida, panspèrmia "renovada" i demés seran els que es vendran millor... ;)
Jo crec que els que es deuen estar fregant les mans han de ser els de la coca-cola pensant amb el negoci que faràn venent l'aigua marciana en envasos de 200ml en restaurants luxosos.
Coca-cola i restaurants luxosos no lliga gaire, no? Vull dir que em sembla que d'aigua ja en fan, i la Pepsi també, però no preguntis de quin brollador "natural" surt aquesta aigua.
Però, quin grau de mineralització deu tenir aquesta aigua marciana?
INTRODUCCIÓ ALS PLANETES (PART I)
Jordi Royo
Hola a tots/es, ja feia temps que no publicava un comentari però és que estva enfeinat amb un postgrau... i amb les festes majors... ja sabeu com va això...
He pogut constatar que el nivell de comentari per a aquest tema em recorda a mi opinant sobre gens, evolució, i bitxets terrícoles en general...
O sigui que he decidit instruir-vos, o que em contesteu i em deixeu com un catetu.
Primerament he de dir que no tots els planetes tenen la mateixa composicó mineralogica, producte del proces de diferenciacio que es va produir en el sistema solar a partir de la seva formacio, deixant uns palnetes rocoso o telúrics (Mercur, Venus, Terrai Mart prop del sol) i planetes Gasosos (els altres, no tenen superficie solida, i estan compostos principalment per hidrogen, heli i aigua en diversos estats).
Els planetes tel·lúrics tenen tots més o menys la mateixa estructura: un nucli metàl·lic, en gran part de ferro, envoltat d'un mantell de silicats. La Lluna és similar, però no té un nucli de ferro.
En el planeta Terra i la Lluna, la composició mineralogica predominant son els silicats (quars o arena de la platja, miques o taquetes negretes del granit, per exemple) i els aluminosilicats. Aquests son minerals refractaris que formen estructures cristalines similars. De fet el terme refractari fa referència al punt de fusio de determinats minerals (o combinacio estable d'elements amb afinitat d'enllaçar-se).
Els minerals de Mart preponderants son els ferrosilicats.
A la part INTRODUCCIÓ II intentaré explicar alguna cosa més per entendre les troballes de Mart (aigua, minerals, etc.)
Publica un comentari a l'entrada