Segons els neurocientífcis la innovació en tècniques de neuroimatge i la imparable evolució en la informàtica fan creure que “aviat serà possible reconstruir la experiència visual d’una persona analitzant la seva activitat cerebral”. Les tècniques de neuroimatge actuals com la fMR i la PET (que ja he mencionat en el post anterior) juntament amb l’EEG (Electroencefalograma) 
permeten recrear amb relativa precissió l’activitat regional del nostre cervell a temps real. De fet, el fascinant i, a l’hora, perillós repte de “llegir els pensaments” no només forma part de la neurociència del futur. Actualment hi ha dues empreses als EUA (com no) que han adaptat les tècniques actuals de neuroimatge per a crear una mena de “polígraf-escàner” amb l’objetiu d’utilitzar-lo com a detector de mentides. Aquestes dues companyies (“No-lie MRI” i “Cephos”) asseguren que poden detectar quan algú menteix amb una fiabilitat del 90%. Sembla ser que quan mentim s’activen més certes regions de l’escorça prefrontal que quan diem la veritat. Tot i això, encara està llunyana la seva utilització a nivell judicial degut a, entre altres coses, les conseqüències nefastes de donar un 10% de falsos positius.
En David Amodio de l’Universitat de Nova York diu que “hi ha diferències apreciables en l’activitat entre algú d’idiologia liberal i algú amb idees conservadores”. Això, a banda de constatar un
fet bastant evident, indica que un producte abstracte de la ment, com és la ideologia, afecta també a la funció general del cervell. En Javier Cudeiro, director del grup de neurociència i control de l’Universitat de A Coruña diu que “quan sapiguem com de les conexions i de les xarxes neuronals emergeixen sensacions, emocions i conciència haurem arribat quasi al final”.
Tot i que aquest final s’entreveu llunyà, els avenços en aquesta nova branca de la neurociència plantegen importants qüestions de tipus ètic. De fet, ja ha aparegut el concepte de la “neurointimitat” que, tot i que sembla una parida, planteja la necessitat de salvaguardar allò que sempre havíem considerat com a símbol inequívoc i inexpugnable de la nostra singularitat i dignitat individuals: la llibertat de pensament.
Links:
http://www.noliemri.com/
http://frd.musc.edu/cephos.html
http://www.guardian.co.uk/science/2007/feb/09/neuroscience.ethicsofscience
permeten recrear amb relativa precissió l’activitat regional del nostre cervell a temps real. De fet, el fascinant i, a l’hora, perillós repte de “llegir els pensaments” no només forma part de la neurociència del futur. Actualment hi ha dues empreses als EUA (com no) que han adaptat les tècniques actuals de neuroimatge per a crear una mena de “polígraf-escàner” amb l’objetiu d’utilitzar-lo com a detector de mentides. Aquestes dues companyies (“No-lie MRI” i “Cephos”) asseguren que poden detectar quan algú menteix amb una fiabilitat del 90%. Sembla ser que quan mentim s’activen més certes regions de l’escorça prefrontal que quan diem la veritat. Tot i això, encara està llunyana la seva utilització a nivell judicial degut a, entre altres coses, les conseqüències nefastes de donar un 10% de falsos positius.En David Amodio de l’Universitat de Nova York diu que “hi ha diferències apreciables en l’activitat entre algú d’idiologia liberal i algú amb idees conservadores”. Això, a banda de constatar un
fet bastant evident, indica que un producte abstracte de la ment, com és la ideologia, afecta també a la funció general del cervell. En Javier Cudeiro, director del grup de neurociència i control de l’Universitat de A Coruña diu que “quan sapiguem com de les conexions i de les xarxes neuronals emergeixen sensacions, emocions i conciència haurem arribat quasi al final”.Tot i que aquest final s’entreveu llunyà, els avenços en aquesta nova branca de la neurociència plantegen importants qüestions de tipus ètic. De fet, ja ha aparegut el concepte de la “neurointimitat” que, tot i que sembla una parida, planteja la necessitat de salvaguardar allò que sempre havíem considerat com a símbol inequívoc i inexpugnable de la nostra singularitat i dignitat individuals: la llibertat de pensament.
Links:
http://www.noliemri.com/
http://frd.musc.edu/cephos.html
http://www.guardian.co.uk/science/2007/feb/09/neuroscience.ethicsofscience
El senyor dels prions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada