El volcà del Camp dels Ninots. Un tresor per la biologia

Fa uns dies vam veure a diferents medis de comunicació, la notícia de la troballa d'un esquelet complet de tapir en el jaciment del Camp dels Ninots a Girona. Són unes restes úniques a Europa, que se sumen a totes les altres que any rere any van fent que aquest jove jaciment guanyi importància.
Els codirectors del projecte de recerca són els amics Bruno Gómez i Gerard Campeny, ambdós de l'institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), i com no podia ser d'altre manera els vam demanar si ens podien fer una explicació del jaciment i de com havia anat la campanya d'aquest any.

Molta sort companys!

"Els treballs arqueopaleontològics que s’estan duent a terme en el jaciment del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella (la Selva, Girona) posen al descobert noves dades per a la investigació paleontològica, geològica i paleobotànica internacional. Si bé el projecte d´investigació és relativament jove (es va iniciar al maig del 2003) els resultats obtinguts fins ara són extraordinaris. La gran quantitat de fòssils recuperats, així com les nombroses impromtes vegetals i restes de pòl.lens, fan d’aquest jaciment un indret indispensable per a conèixer els darrers 4 milions d’anys de la història biològica del continent.

Geològicament, el volcà del Camp dels Ninots és un clar exemple a la Península Ibèrica de construcció freatomagmàtica. És a dir, en la seva formació hi juguen un paper fonamental l’aigua i el magma emergents del subsòl. La interacció d’aquests dos elements és el què ha construït l’edifici volcànic. Posteriorment a l’erupció del volcà, en el cràter s’hi formà un llac d’aigües termals que el van omplir de sediments, essencialment d’argiles i sorres. Durant el Pliocè mitjà (fa aproximadament 3,5 milions d’anys) aquest llac va esdevenir un important focus d’atracció per a un conjunt d’animals i plantes, els quals hi trobaven els recursos necessaris per tal de sobreviure i reproduir-se.

Climàticament, és durant el Pliocè quan es passa d´un clima tropical a un període glacial, regit pels episodis glacials-interglacials, típicament quaternaris. Aquest canvi en el clima va fer que, a inicis del Pliocè (5,5 a 4 milions d’anys), es frenés el refredament climàtic del període anterior, fent que durant el Pliocè mitjà (4 a 3 milions d’anys) es donés el què es coneix com a “Òptim Climàtic”, el qual va durar uns 300.000 anys i en que la temperatura global de la terra va ser uns 3ºC superior a l’actual.

La vegetació documentada en el Camp dels Ninots ens parla d´un moment d’inici de transició entre les selves tropicals de finals del Neògen (24 a 1,8 milions d’anys) i els actuals boscos mediterranis del Quaternari (1,8 a l’actualitat). Diferents arbres de coníferes com les secuoies i espècies de pins que avui dia només es conserven arraconats al continent asiàtic estarien representats en el territori, juntament amb espècies actuals de pins com les savines, càdecs, ginebres i efedres. No obstant, al costat d’aquestes abundants coníferes, el bosc mediterrani s’anà introduint amb la presència d’alzines, roures, arboç i brucs, amb avellaners i boga a prop de les zones d’aigua. Així mateix, a la vora del llac hi hauria zones de pastura com ens ho constata la troballa de pòl.lens de gramínies, artemises i cebollins, entre d’altres herbes menys representades. Per tant, podem parlar de que els prats s´intercalararien entre el paisatge selvàtic predominant del moment.

A nivell paleontològic, la informació que proporciona el Camp dels Ninots és també molt important. En aquest sentit, les restes de macrovertebrats (rinoceronts, bòvids, cèrvids, tapirs, etc.) i de microvertebrats (rosegadors, rèptils, amfibis, etc.) localitzades, ens expliquen com era aquest entorn i quines eren les relacions que hi establiren les diverses espècies animals.
El registre paleontològic recuperat consisteix en tres esquelets complerts i en connexió anatòmica d’una espècie de bòvid anomenada Alephis tenegrisi, una espècie molt poc coneguda a Europa i mai localitzada en connexió anatòmica. Per altra banda, s´ha recuperat restes de dos rinoceronts (Stephanorinus). En el Camp dels Ninots s´ha recuperat restes aïllades (extremitats posteriors) d´un individu adult i l’esquelet complert i en connexió anatòmica d’un individu jove. En aquest darrer cas es tracta de l’esquelet de rinoceront més complert del registre fòssil de Catalunya.

Finalment, durant la campanya d’excavació del 2008 s´ha recuperat un esquelet també complert d’un tapir, provablement de l’espècie Tapirus arvenensis (malgrat que encara està en estudi). Aquest tipus d’animals són molt extranys en el registre fòssil europeu, essent el del Camp dels Ninots el més complert conegut a Europa d’una cronologia de 3,5 milions d’anys. Actualment els tapirs els podem localitzar a zones de Sudamèrica i Àsia, amb climes clarament subtropicals i tropicals. Els tapirs són mamífers que s´alimenten essencialment de fruites i plantes que aconsegueixen en espais de selva relativament tancada i amb presència d’aigües permanents. El seu pes oscil.la entre els 100 i els 10 kg.

Certament, el jaciment del Camp dels Ninots esdevé un dels enclaus més importants a l’hora de conèixer l’evolució climàtica i biològica del sud d´Europa en els darrers 4 milions d´anys. I ho és per l’extraordinària riquesa i diversitat de dades que està posant al descobert i perquè proporciona als científics importants eines d’estudi i reconstrucció del passat. Aquest coneixement del passat ens permet entendre molt millor fenòmens que es produeixen en l’actualitat. És, per exemple, el coneixement de les realitats tant diferents a nivell de clima, de paisatge, de flora, de fauna, etc. que s´ha anat succeint al llarg del temps el què ens ajuda a reflexionar sobre moltes qüestions que es produeixen en el present.

Imatges (l’autoria de totes les fotos és: Gerard Campeny/IPHES)