6/09/2008

Triple enterrament

Hi ha un jaciment arqueològic que desperta les ments incansables dels qui busquen els origens de la religió i la mitologia en la nostra espècie, és un d'aquells jaciments únics i extraordinaris que tant els agraden a arqueòlegs i evolucionistes, i que la seva troballa produeix rius de tinta en busca de les explicacions més plausibles i/o descabellades.
Es tracta d'una tomba triple que es va desenterrar la primavera de 1986 a la província de Moravia a la República Txeca, a prop del poble de Dolni Vestonice. En aquest enterrament, que data de fa uns 27000 anys, es van trobar tres cossos joves, dos dels quals pertanyen a homes, mentre que el tercer, encara avui no està clar si pertanyia a un home o a una dona. El cos d'aquest tercer estava en el mig, boca amunt, era el cos d'un individu alt, però molt esbelt, el que va fer pensar que podria pertànyer a una dona d'uns 17 o 20 anys.
Aquest individu, a més, tenia un cos anòmal, com deformat, tenia una cama més llarga que l'altra, displasies en la columna vertebral, la qual cosa va fer pensar que patia una malaltia física important, que segurament no li hauria permès caminar bé durant la seva vida. La seva cadera (la cadera és utilitzada àmpliament per diferenciar homes de dones en anatomia humana) és tant extranya, que ni els experts aconsegueixen esbrinar a qui podia pertànyer.
Els altres dos individus són mascles, i van morir en plena salut, a la flor de la vida. El de l'esquerra del cos central, va ser enterrat cara avall, però amb una mà agafada al cos del mig, la qual cosa fa pensar que podria existir un lligam entre ells. L'home que estava a la dreta, estava cara amunt, al igual que el central, però amb el cap inclinat cap al del mig, i amb les mans sobre el seu pubis i, a la vegada, el terra on es donava aquest contacte íntim estava esquitxat d'ocre vermell.
A les calaveres dels tres cossos s'hi van trobar també restes d'ocre vermell, i un dels homes es pensa que podria portar alguna cosa semblant a una màscara. En la cadera d'aquest mateix home s'hi ha trobat les restes d'un pal de fusta que suggereix que la mort no es va produïr de forma fortuïta. I en el que seria el coll dels dos homes s'hi han trobat dents de cànids i ivori que formarien part d'alguna mena de collarets. A tota aquesta imatge li falta un toc d'ocre vermell envoltant la tomba, que podria tenir algun sentit de protecció. La recontrucció seria una cosa així:

Amb tots aquests elements, sembla evident que ens trobem davant d'un dels primers drames documentats de la humanitat, però quina mena de drama?
Potser, una de les hipòtesis més encertades és que podríem estar davant de la mort d'una dona en el seu part, l'home que està a la nostra esquerra, que és el que porta la màscara, seria l'encarregat d'assistir a la dona durant el part, amb les mans descansant sobre el seu pubis, i tota la zona tacada de vermell. L'home de la dreta seria el seu marit, a qui dóna la mà. Essent responsables de la seva mort, potser el homes van ser forçats a acompanyar-la en l'altra vida.
Però, també ens podríem trobar davant una situació de triangle amorós. Un marit que és enganyat per la seva dona amb un altre home, que és descobert i que la tribu dicta el sacrifici de tots plegats? O una jove princesa amb els seus dos homes? O un sacifici excessiu en honor a la joventut? O potser tan sols, un capritx?

Referències:
- http://www.donsmaps.com/dolni.html
- Alt KW et al. Twenty-five thousand-year-old triple burial from Dolní Vĕstonice: an ice-age family? Am J Phys Anthropol. 1997 Jan;102(1):123-31

Frij

8 comentaris:

Anònim ha dit...

osti, tu! digne de Shakespeare, realment... tot plegat té també un transfons de moraleja de les de "no importa si no ets tan femenina, si tens una cama així i una aixà, si tens una cadera indescriptible, doncs tens els mateixos números de participar en una història amorosa, de pre-tenir fills, i fins i tot, de ser una princesa a qui enterren amb els seus mascles!" tot un descans per a noies (o no) amb poca fe en si mateixes ;). ara bé, si la cosa és un engany amorós, sembla injust que la tribu els sacrifici a tots plegats. m'imagino el pobre marit enganyat dient "pofavong, però jo què he fet??" (a no ser que el castiguessin perquè que t'enganyin vol dir que no ets bon marit i per tant, indigne de jo què sé... tela marinera). realment, la condició humana és un trencaclosques.

Anònim ha dit...

aquí va un comentari ridícul (esperonat per un comentari ben entenible de dodger, que em fa obrir-vos el meu corasonsito i el meu secret vital ;P)... però que espero que faci aixecar alguna cella d'aquestes que de tant "fruncir-se" (o senzillament restar impassibles als missatges que de la "retina" passen al manyoc de circumcoses que tenim dins la closca), sembla que es quedin "cual pegotes peluts i estàtics" a les cares de les persones llegidores (en general):

el fet de firmar com a anònim no és res més que perquè "anònim" ha fet grans coses universals... com, per exemple, escriure el lazarillo de tormes, el "que por mayo era por mayo", el "abenámar, abenámar, moro de la morería" (cantar del mio cid), les tres morillas, i trenta-mil jarchas i romances... també s'ha de dir que era de casa: va escriure el "un lloro, un moro i un mico, i un senyor de puerto rico", l'auca de l'enfadós (qui no l'hagi llegit, que ho faci, jo em "tronxo"... la podria haver escrit mon germà petit" ;-) i després d'un dia tan "lucido" com el del lloro i el mico, es va posar tonto i va escriure els segadors... a més, sabia també anglès, doncs va ser l'escriptor de robin hood...! (i per als romàntis, també un poema de Sir Gawain, si no recordo malament)... quina feinada, aquest anònim, eh? ;P com a tribut a "ell", m'anonimo. així comparteixo amb d'altres anònims -que indubtablement ho són per la mateixa raó que jo ;)- l'admiració per tan prolífica i poli-de-tot (bé, polyjuice suposo que no) persona (és que només us he parlat de literatura clàssica, però si sabéssiu...!). estic començant a pensar en muntar un "church of the almighty anonymous", que els clubs de fans estan molt vistos...

apa, nois... salut des de terres bàrbares!,

b

Dodger ha dit...

L'anonimat està bé, però un pseudònim el manté i permet diferenciar entre anònims. Encara que si es tracta d'intentar de retre culte a aquest ens universal "mente-colmena" que es mou en les ombres i que s'expressa en infinites encarnacions o avatars en diferents llocs i èpoques, doncs endavant... molt respectable.
Nota: Lazarillo de Tormes, diria, fa temps que ha deixat de ser anònim, segons em va dir fa poc una noia que estudiava filologia. Em va dir el nom, però ja no el recordo, vaig pensar que no era important. Com deia Borges amb paraules que tampoc recordo, una vegada has creat la teva creació ja no et pertany, és propietat de la humanitat, i el teu nom és una anècdota sense gaire interès.

Anònim ha dit...

bé... perdona la meva incultura, jo encara recito algunes coses de les que vaig aprendre al cole, i no estic al dia de la rabiosa actualitat literària... ja sé que no dóna per a gaire, el poc coneixement que tinc... espero que considereu l'error "pecata minuta" i us quedeu amb el take home message sobre l'anònim ;P
... i mil mercis per "dejarme prestao" e a borges (que sempre fa que el nivell intel.lectual augmenti i les persones el prenguin a un més seriosament) per a permetre'm, doncs, mantenir el meu anonimat ;)
a més... si se'm reconeix sent anònim, no calen gaires pseudònims... ;)
bé... fins la propera!,
b

Anònim ha dit...

osti, què malament he escrit... quina vergonya!

Anònim ha dit...

aix, volia enviar-vos el link de la vikipèdia per això del lazarillo, però he vist que tampoc hi ha molta info... després he vist que el debat sobre l'autoria es centrava sobretot en dos autors, un dels germans valdés i luis vives... i no aconsegueixo entrar en algunes webs que tenien bona pinta. oh

Rocco de atapuerca ha dit...

Bones als habituals i als ocasionals. No escric molt, ja que de ciencies lo just. Un suficient en biologia a 3º de bup i se acabó. Tot i així aquest temes de l'arquelogia desfermen la meva ment pecaminosa. (Per cert vaig veure Indiana Jones el diumenge. Digna de la saga. A totes les pelis hi ha fets magics i poc creibles. A en Dodge li agradará especialment).

Al que anava. M''agrada el fet de crear noves teories. Hi ha un comentari dins el text que m'ha obert una llum.. Un pal de fusta en mitj d'un trio? mmm.. i ja ha estat plantejada la teoria del triangle amorós! esto me huele a chamusquina i cal començar a plantejar-se la sexualitat como a part important en l'evolució de la conciencia humana.

Ja m'imagino a la gran matriarca de la tribu (no descartar matriarcats) retozando amb els seus dos mascles a la cova. Sense cap tipus de moralitat.. i zasca, s'esforndra la cova i ahí se quedan!. A això li dic jo Coitus Interruptus.

PD: la reconstrucció pictorica digna del greco.

Frij ha dit...

Jaja! Bona teoria Rocco!
Benvingut a Abulafia!