6/03/2008

Anencefàlia


L'anencefàlia es dóna per un defecte en el desenvolupament del fetus i produeix un nadó que neix sense cervell o en alguns casos sense la part anterior del mateix. La gran majoria d'aquests nadons son sords, cecs, inconscients i insensibles al dolor, i acaben morint a les poques hores de vida. Si, els espera una vida molt dura, afegit al dolor i al patiment dels pares. Es desconeix què és el que produeix l'anaencefàlia, però hi ha algunes evidències que la dieta de la mare pot estar-hi implicada i més concretament la falta d'àcid fòlic.
Ja fa temps, que aquest defecte es pot diagnosticar durant l'embaràs, i es dóna l'oportunitat als pares d'abortar.
Fins aquí, podem considerar que tot és més o menys normal. I ara em perdonareu que faci una mica "d'estimat diari", però l'altre dia em vaig topar amb un monjo Hare Krishna i vam estar xerrant una bona estona sobre la seva religió, principis i creences (la veritat és que vaig passar una bona estona). El que us volia explicar però, és que en un moment de la conversa (havia aconseguit desviar-la més o menys cap al meu camp) vam parlar del cervell i la seva funció en la consciència del jo (li poso aquesta etiqueta, però la veritat és que era una pluja de frases sense fil conductor). I ell em va explicar el cas d'una noia que havia nascut sense cervell i que duia una vida normal. Em vaig quedar fora de joc i només arribar a casa vaig buscar informació en aquesta gran enciclopèdia que és internet.
Aquest és al cas: una noia anencefàlica nascuda en un poble de Brasil havia compert deu mesos de vida!! Això no és tot, reconeixia a la seva mare i plorava quan no estava al seus braços, a més la nena estava entubada, però els metges reconeixien que a vegades s'atrevien amb una sopeta que es menjava sense poblemes. Fins i tot, el pes de la nena estava per sobre de la mitjana.
En paraules de la mare " Patir, la gent pateix, però ella no em pertany, ella és de Déu i jo en tinc cura aquí".
Bé, està clar que em decanto a pensar que aquesta nena ha de tenir algun rudiment de cervell, perquè si no "apaga y vamonos" que diuen...
Per altra banda, deixant de moment les discusions científiques sobre l'anencefàlia, aquest cas ha aixecat les banderes de tots els moviments pro-vida i antiabortistes que defensen que al final no ocorre el que la ciència vol, sinó el que Déu vol (cosa ben curiosa quan la nena viu constantment entubada, respirant amb un casc d'oxigen i els metges l'han salvat d'una aturada cardíaca) i demanen l'eliminació de la llei que permet l'abort en casos d'anencefàlia
Desconec si aquesta nena encara és viva o no (la notícia és de l'any passat), però si és viva almenys espero que pateixi el menys possible.
Pel que fa al tema de l'abort espero que la veu dels anti-abortistes no es deixi sentir gaire i la gent pugui perdre el nadó en casos com aquest, on passa a ser una càrrega i un patiment enorme per la família, a part, de portar al món un individu (si se'l pot anomenar axí) que amb molta sort viurà unes hores, sense parlar de la seva qualitat de vida.

Notícia:

http://www.fundacionvida.net/index.php?option=com_content&task=view&id=699&Itemid=92

Frij

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Es va donar la casualitat que dos coneguts meus diferents van tenir fills amb anancefàlia (fa anys, abans que es disposés d’ecografies per detectar-los).
Tots dos bebès van morir de seguida de néixer, i la perspectiva d’intentar mantenir-los uns dies amb vida ni es va plantejar perquè es veia absurda per contra-natura.
La vida d’un anancefàlic és realment impossible fora del claustre matern, tal com va dir el jutge brasiler de la notícia, per més que s’hagi pogut estirar uns mesos la vida d’aquella pobre nena.
Tot plegat, el cas del Brasil no em sembla un cas de respecte a la vida sinó d’experimentació mèdica sobre una bebè inviable, com quan es mantenia artificialment en vida el general Franco quan es desfilava com un fregall gastat. Jo preferiria que experimentessin amb rates.

Anònim ha dit...

m'he estat documentant sobre la anencefalia (ja que és la primera vegada que sento aquesta "malaltia"...que..em pregunto si aquesta és considerada com una malaltia..?), i he pogut llegir que hi han casos en que els nadons poden respirar i tenir respostes al tacte i sons...és així?..`de ser-ho, crec que s'hauria de definir i/o especificar millor què es considera anecefalia...no?..bé, com he dit anteriorment, no en tinc ni idea del tema, però em sembla molt "flipant", i més després d'haver llegit algun que altre article sobre el funcionament del cervell, de que un nadó pugui arribar a tenir/sentir lo de la nena brasilera....(repeteixo que desconec el tema...)...penseu-hi..
Per cert, pel que he pogut llegir,aquesta "malaltia",afecta més a nenes que a nens...????perquè????..si la dieta de la mare influeix en aquesta malaltia...no s'hauria de seguir investigant en aquesta relació????
Bé, no sé,però em sembla que tot plegat està bastant "a l'aire"...
La veritat es que és un tema bastant interessant a seguir...no creieu?...
Apa, ja ens anireu actualitzant les investigacions que es van duent a terme sobre aquesta tema..
Salut!

Anònim ha dit...

Ostres FXavier, ja és casualitat...ja que segons diuen, es presenta en 4 de cada 10000 casos, tot i que la gran majoria ja no arriben ni a néixer...
Anònim: també em queda una mica lluny el tema, però em sembla que ja hi estant investigant fort...de fet, la dieta no és l'únic tractament, ja que la ingesta d'àcid fòlic disminueix un 50% la probabilitat de que es produeixi aquesta anomalia. Es creu que és una malaltia congènita, ja que haver tingut un fill anancefàlic, augmenta les probabilitats de que al següent li passi el mateix.