Paleopatologia, natura bucòlica al Museu Egipci

Per fi, després de molts intents acabats en fracàs, hem aconseguit visitar l’exposició temporal del Museu Egipci de la Fundació Clos sobre paleopatologia titulada: esquelets malalts. Ha estat una grata sorpresa, la veritat. Molt material (136 peces de diferents col·leccions) i molt ben recolzat amb textos ben redactats i amb gran quantitat d’informació útil. Aprofitem, per tant, per felicitar als comissaris de l’exposició, el Dr. Albert Isidro, Traumatòleg i Cirurgià de l’Hopsital Universitari Sagrat Cor de Barcelona. Paleopatòleg i membre del Grup de Recerca en Osteobiografia de la Universitat Autònoma de Barcelona; i la Dra. Assumpció Malgosa, directora del Grup de Recerca en Osteobiografia citat.

L’exposició comença amb un repàs molt breu de la paleopatologia aplicada a restes fòssils no sapiens. Desde malformacions congènites a trilòbits, a evidències de tumors i artrosi presents en dinosaures. Algú s’havia imaginat mai un tiranosaure artrític? Després ens informen de patologies detectades en homínids extingits com infeccions dentals o marques de depredació trobades en restes d’austrolopitecs. Hipervitaminosi i miositis ossificant en Homo erectus; artrosi i altres afeccions osteomusculars en neandertals; i diversos tipus de tumors, infeccions i malformacions en l’home del paleolític superior. Ens mostren una reproducció del famós crani 5 d’un Heidelbergensis de la Sima de los Huesos amb una infecció dental extesa fins a una òrbita ocular. I un individu de l’edat de ferro de Mongòlia que patia d’atrèsia anal, o altrament dit, anus imperforat, oh déu meu! L’Homorgasmus va fer una sèrie de post en el seu estil profusa i rigurosament referenciat de paleopatologia humana que podeu llegir clicant aquí, on parla més detalladament d’alguns d’aquests casos.

L’estudi de determinades malalties en el passat poden donar informació, i aquesta és la idea, sobre el medi, els patògens i sobretot, el grau de cura dels malalts que es tenia, en funció, per exemple, dels anys que va sobreviure un malalt a una malaltia incapacitant en determinada època. Com que les UCI són més aviat modernes, en el passat una gota o un tumor podia ben bé posar a prova l’abnegació dels familiars o del grup.

L’efecte d’alguns patògens microscòpics com Treponema palidum, causant de la sífilis, ha deixat records tan macos com diversos cranis esponjats i destrossats o la pèrdua total del nas. O el Mycobacterium leprae, deixant marques terribles com un forat enorme al paladar. Els forats al crani, però, no sempre han estat causats per microorganismes. De vegades els han causat macroorganismes tals com el veí trepanador del costat. A l’edat mitjana, els mestres barbers presentaven entre els seus serveis arrencar dents corcades o trepanar el crani. Les trepanacions que es troben a diferents indrets i èpoques poden tenir motius rituals o clínics per tal d’alleujar determinadas malalties, i es pot realitzar amb barrines o rascant el crani fins que es forada. En tot cas la cosa és probablement tan dolorosa com sembla i es possible que els narcotitzessin fins dalt, almenys això indiquen els panells pel què fa als homes. Vol dir això que a les dones ho feien sense miraments? No hu vull pensar. Un dels cranis que presenten es pot util·litzar de colador, va resistir un seguit de trepanacions múltiples i a jutjar per la regeneració del teixit ossi del voltant del forat, va sobreviure sense més incidents. Quina angúnia i quin patir, no? Doctor, puc fer puenting amb el crani multitrepanat?

Altres traumatisme anguniosos són els causats per aquelles discussions tontes que acaben amb un cop de massa al crani o amb un mandoble al front. Aquests impulsos acostumen a deixar una marca inborrable a l’individu tals com foradots al cap, com el del cartell de l'exposició. Es mostren els cranis de guerrers que van posar-se a intercanviar punts de vista a les estepes de Mongòlia al segle V-VI. Un d’ells, que anava particularment desencaminat, mostra marques al crani interpretades com l’evidència d’una extracció hàbil de tot el cuir cabellut.

Els arqueòlegs i paleopatòlegs de vegades aconsegueixen fites increïbles, com les de trobar elements tan petits i indicadors com pedres del ronyó, es mostren càlculs renals d’un jaciment de Casserres del segles V-VIII! Elements més petits encara són restes conservades d’ADN, que en alguns casos permeten trobar mutacions patogèniques com en determinats oncogens. Al 1999, per exemple, es va trobar una mutació al gen K-Ras, que va provocar un adenocarcinoma i la mort del rei Ferran I d’Aragó.

Acabo animant-vos a visitar aquesta exposició, que de moment acaba al 30 de juny, i que tot i que val uns quants euros val realment la pena. És lògic pensar que les malalties d’ara també són les d’abans, i així és. Però en tenir aquestes restes al davant permet pintar-se un quadre mental molt més ric i entenedor del què havia de significar això a nivell social, en especial quan veus terribles i cruels fractures, o deformacions varies, que van soldar-se molt abans que l’individu morís. Recomano molt especialment aquesta exposició a tots aquells partidaris del disseny intel·ligent. M’ofereixo a esperar-los a la porta de sortida i fotre’ls un calbot si encara insisteixen en el tema després de veure tot això.

Dodger