11/10/2008

Abstinència desenfrenada

Tot el nostre entorn està fortament “sexualitzat”. Qualsevol anunci de la tele o cartell publicitari, sigui el què sigui que ens vulguin fer comprar, presenta una tia bona o un tio bò refregant-se pels mobles o en posicions eròtiques que subvencionen les vacances als traumatòlegs. No hi ha pel·lícula o història sense sexe; i fins i tot a la radio cada dos per tres s’emeten anuncis per convèncer el personal de què s’allargui la pitxul·lina, solucioni la seva impotència o el seu problema d’ejacul·lació precoç (el personal masculí del meu laboratori sempre atura les seves tasques per gaudir d’un brevíssim instant de meditació introspectiva en sentir això últim).




Els tabús sexuals cauen un darrera l’altre. L’homosexualitat, o bisexualitat, s’expressen amb cada vegada menys molèsties. Centenars de parafíl·lies (sadomasoquisme, fetixismes diversos, etc.), algunes d’elles rares de veritat, tenen la seva via d’expressió en la societat d’avui en dia, i serveixen d’ajut internet o clubs especialitzats. La tendència global porta a l’alliberació de l’erotisme, la sexualitat sense vergonya i a la diversitat. En contra del què es considerava ben vist no fa massa generacions, qui ara s’admet practicant exclusivament de la postura del misioner aconsegueix un espiral de mirades de reüll entre la gent, que pensen: per ser una mòmia de més de 3000 anys encara es conserva prou bé. A més, ens els últims 20 anys s’ha reduit en tres anys l’edat en que els adolescents comencen a tenir les primeres experiències (15 o 16 anys). En resum, a mi tot això em sembla collonut, menys això del sexe als 15 anys, que encara no sé què em sembla.

Així que, tenint en compte que la societat tot el dia ens erotitza i que per raro que sigui allò que ens “posa” ho podrem satisfer sense que ningú ens margini, pregunto:

Per què resulta que la joventut cada vegada té menys relacions sexuals??!!!

L’estudi al que es fa referència en un article d’aquest més a la revista Mente y Cerebro s’ha realitzat a Alemanya. L’activitat sexual del jovent d’aquest pais està per sota de la de les parelles de seixanta anys. De 13482 persones amb parella entrevistades, el 17% no havien tingut sexe amb la seva parella durant les darreres quatre setmanes; el 57% només una vegada; i només el 25% ho feien entre una i dues vegades a la setmana. Els solters, encara menys, és clar. I això que comencen aviat: un terç dels alemanys ja han tingut una experiència sexual amb coit als 15 anys.

La joventut es llença impetuosament (així ho fa tot la joventut) a l’abstinència sexual. La gent que no té el més mínim interès pel sexe i així ho comuniquen va en augment. Un foro per gent que es considera “asexual” (http://www.asexuality.org/home/) ja aplega més de 10.000 membres. L’autor de l’article cita les paraules d’un dels membres, “recito”:

“Asexual. No sexual. Antisexual. Cèlibe. És igual com ho defineixi, el meu “estat” es pot resumir de forma òptima amb una frase: no vull tenir cap relació sexual. Així de simple. No m’allunyo del sexe per por, ni com a conseqüència d’una suposada obligació moral, ni per refus a formar una família. Simplement no m’interessa el sexe i em trobo bé així”.

L’article i les seves dades ens indiquen que el concepte de parella entre els joves sembla que prioritza la fidel·litat i el compromís, i rebutja les relacions sexuals a salt de matoll (digue’m-ne). A la pràctica, per això, el què es dona és una monogàmia seriada, perquè els divorcis a Alemanya són cada vegada més freqüents i per terme mig, un matrimoni establert els últims 10 anys en durarà com a molt 5.

Però parelles consolidades o no, la meitat d’elles tenen menys d’una relació sexual a la setmana. L’autor Peter Fiedler, profesor de psicologia clínica i psicoteràpia de la Universitat de Heidelberg, proposa que els reclams sexuals omnipresents més que animar la libido fan que s’avorreixi el sexe. En èpoques de tabus i privacions el desig sexual creixia pel fet de veure’s reprimit. El fet que el desig només pugués aflorar dins del matrimoni estrenyia el lligam i l’atracció irrenunciables entre els cònjugues.

Els ideals sexual d’avui en dia constituieixen un punt de pressió i per tant, també de frustració, continua l’autor. Els transtors de la funció sexual van en augment. Més dades, aquest cop d’una enquesta més representativa per extensa: el 32% de les dones confesen no sentir cap interès pel sexe, el 26% tenia problemes amb l’orgasme i el 21% problemes de lubricació. En homes, el 31% admetia ejacul·lació precoç, i un percentatge proper presentaven angoixes pel fracàs i problemes d’erecció durant la relació sexual.

Les frases que l’autor utilitza per lligar les dades poden semblar retrògrades, però crec que no mereixen ser descartades sense considerar-les. Però no hem de deixar de valorar, i l’autor tampoc ho fa, les avanatatges de l’alliberació sexual: la fi de la discriminació per l’orientació sexual i la fi de la condemna eterna de les parelles infelices a restar juntes.

Aquest món asexual possible ja l’han imaginat uns quants com en Michel Houellebecq a la Possibilitat d’una illa, o en George Lucas a la seva ópera prima, THX1138. Això si que no, primer el canvi climàtic, després això. Quina desgràcia global més ens depara la funesta Fortuna?


Referència:

- Fiedler, Peter. Jóvenes, atractivos - Asexuales. Mente y Cerebro 33/2008.

Dodger

Nota: Em sento malament per fer publicitat gratuïta amb la primera imatge, però és que l'he trobat particularmnet representativa de postures estranyes sobre superfícies incòmodes.

La segona imatge correspon a un fotograma de l'adaptació al cine de la Possibilitat d'una illa, dirigida pel propi Michel Houellebecq i estrenada al passat festival de Sitges.

7 comentaris:

Asimetrich ha dit...

I si deixem de banda la tele, la play, internet i ordinadors, les obligacions consumistes per "quedar bé" socialment que comporten un estrès afegit a la feina, a la inestabilitat i precarietat laboral, les "necessitats" que ens imposen als joves (saber informàtica, idiomes, cuidar la imatge) etc etc etc... No trobes que tindríem menys preocupacions al cap, més temps i sobretot ganes de fer sexe amb les nostres parelles?


En la meva opinió no cal anar a buscar causes massa sofisticades com "els reclams sexuals omnipresents", portem un ritme de vida que moltes vegades implica desafecció i distanciament de la parella. No ens parem a gaudir l'un de l'altre perquè no tenim temps. A banda del poc sexe, què hi ha de les converses? De passar el temps junts sense res més que estar junts, inclús sense cap necessitat de sortir de casa? No és només el sexe, és tot.

Vaja rotllo que he fotut no? Bueno, així compenso el temps que porto sense voltar pels blogs.
Una abraçada ben forta

Anònim ha dit...

hola! assimetrich, crec que tens molta raó. estic plenament d'acord amb tu. no tot es redueix al sexe. crec que el tipus de vida que duem, amb tot, és perjudicial per a la "qualitat" de les relacions humanes, com tu també comentes, però també penso que justament aquesta "fília" a allò efímer i al consum inconscient fa que donem més importància al sexe en certs sentits. però no al sexe desenfrenat amb la teva parella de "tota la vida", que pot ser genial, sinó que pensem que "ens estem perdent coses" i que volem provar coses, i que segurament la parella de tota la vida potser no ens les doni? això denota una manca de confiança, i jo crec que també segurament un no saber ben bé què es vol. és que em sobten dues frases del post:"El fet que el desig només pugués aflorar dins del matrimoni estrenyia el lligam i l’atracció irrenunciables entre els cònjugues". bueno, si substituïm matrimoni per parella de fet o parella estable duradora (suposo que dodger també volia dir això?), aquí crec que dodger s'equivoca una mica. sí és cert que hi ha parelles infelices. doncs que es separin. és que sona a que tots els mals siguin per aquesta mena "d'estar casat". quan crec que no té per què ser així. si bé hi ha molts casos infeliços, n'hi ha una pila de ben feliços (sexualment parlant, també).l'altra frase que em fa pensar que dodger reduïa les coses al sexe era: "però no hem de deixar de valorar, i l’autor tampoc ho fa, les avanatatges de l’alliberació sexual: la fi de la discriminació per l’orientació sexual i la fi de la condemna eterna de les parelles infelices a restar juntes". les parelles infelices, si no es separen és "perquè no volen". i si això té a veure amb l'alliberació sexual... bueno, en part potser sí, però trobo bèstia que l'aliberació sexual condueixi a la fi de la condemna eterna de les parelles infelices... osti, tu. jo crec que no té per què ser sexe tot, com deia assimetrich... més aviat, les parelles infelices jo no crec que siguin infelices per qüestió de sexe... però el sexe ho és de retruc en molts casos, segur (tot i que segurament hi ha de tot, és clar!).
què estic dient amb això? doncs que la infelicitat de ls matrimonis no es pot reduir a la manca de llibertat sexual. i que penso que justament si en el teu matrimoni o amb la teva parella no pots parlar lliurement de sexe, de les teves fantasies, i practicar-les, "malament anem". perquè l'alliberació sexual comença precisament per treure's els tabús de poder parlar amb confiança sobre "les teves coses", i això segurament hauria de ser més fàcil en l'esfera privada, on dues persones, del sexe que siguin, volen ser felices juntes, conèixer-se, explorar-se i deixar-se anar respectuosament. penso jo, vamos. l'alliberació sexual per a mi no és el camí cap a la "comprensió de les formes sexuals múltiples i les fantasies" de l'home... tot i que ajudaria, segurament. per a mi, això es basaria en un món on la gent fos prou oberta, comprensiva, com per a acceptar la total diversitat de gustos i opinions amb respecte. però això són les meves coses. igualment, trobo que practicar el sexe sense inhibicions és important, i que sí és veritat que encara hi ha un tel de "això que imagines està malament, no ho intentis, caca, caca", però que, per sort, està començant a canviar, almenys a casa nostra. i crec que també té a veure amb les circumstàncies de cadascú. penso també que és veritat que tot aquest allau d'estímuls sexuals ens poden causar frustració i blabla. hmmmm...
no sé, per una banda, molt bé això de l'alliberació sexual... per altra, trobo que és una qüestió que es pot anar fent "personalment". i, sobretot, les frases que tenen a veure amb les parelles infelices, crec que és un error reduïr-ho a que no estan sexualment alliberades. és clar que si un vol tenir una relació oberta, i l'altre no... doncs el qui no vol, no té per què aguantar-ho ;) però, pel que jo tenia entès, "alliberació sexual" no tenia tant a veure amb aquest fet... sinó més amb les fantasies i maneres d'imaginar-se el sexe de cadascú, oi? ;)
res, que les coses que oprimeixin la persona sempre seran dolentes, almenys fins a cert punt. sí.

Anònim ha dit...

asimetrich, sorry, que t'he posat dues "s" al nom... disculpes!

Anna ha dit...

Sobre l'article: no he llegit la referència que dónes, però així d'entrada, se m'ocorre que un dels problemes que acostumen a tenir aquest tipus de treballs és la diferència entre el que fem i el que diem que fem. Tot i que considerant que normalment el que diem és més del que fem, potser la situació és encara més crítica.

Sobre la foto: a mi el que em mata de la postura només veient la imatge són els talons!! Tot i que, encara que complicada, pot ser una bona idea.

Sobre el sexe: jo crec que l'Asimetrich té raó, anem tan ocupats i cansats que tot sovint no en tenim ni esma (jo, a quarts de deu, ja m'he adormit al silló!). Així doncs la solució, com vaig llegir no fa gaire en un blog, pot ser buscar altres moments que no pas l'hora d'anar al llit.

Anònim ha dit...

... bona solució, anna! ;) mai és mal moment... tot i que no crec que sigui només "el moment d'anar al llit" on hi ha el problema.

Anònim ha dit...

Asimetrich:

Benvingut de nou!

És veritat que les causes de la disminució de les relacions sexuals poden ser diverses i no únicament un problema de "desig saturat". L'estrès n'explica molts casos, n'estic segur, com també apunta l'Anna.

Anònim:

Deu ni dó quina parrafada. Anem per parts:

No és una qüestió de tipus de parella ni de més o menys compromís. La disminució de l'activitat sexual i l'augment dels que s'anomenen asexuals ocorre tan en parelles de tota la vida com en solters amb relacions esporàdiques. No és el què discutíem.

"bueno, si substituïm matrimoni per parella de fet o parella estable duradora (suposo que dodger també volia dir això?)"

No, anònim, no volia dir això, volia dir el què he dit (que diu l'autor, vaja). Em refereixo a una època on les parelles de fet o la "parella estable duradora" no eren opcions possibles.

"és que sona a que tots els mals siguin per aquesta mena "d'estar casat". quan crec que no té per què ser així"

Ni de bon troç m'he ficat en el tema de que sigui millor estar casat o solter, tema que curiosament tractes en tot el teu comentari, ni se m'acudiria. No sé pq ho dius això, ni de on ho has deduit del text. El tema és la disminució de l'activitat sexual entre els joves d'Alemanya.

"doncs que la infelicitat de ls matrimonis no es pot reduir a la manca de llibertat sexual"

???? qui posa en dubte això??? Les causes de l'augment imparable de divorcis no és el tema del post.

"l'alliberació sexual per a mi no és el camí cap a la "comprensió de les formes sexuals múltiples i les fantasies" de l'home..."

És veritat: la comprensió i tolerància de les formes sexuals múltiples i les fantasies ajuda a l'alliberació sexual i es retroalimenta a la inversa.

" que sí és veritat que encara hi ha un tel de "això que imagines està malament, no ho intentis, caca, caca", però que, per sort, està començant a canviar, almenys a casa nostra"

Doncs això... alliberació sexual ;)

"molt bé això de l'alliberació sexual... per altra, trobo que és una qüestió que es pot anar fent "personalment"

Si, XD, completament d'acord.

"les frases que tenen a veure amb les parelles infelices, crec que és un error reduïr-ho a que no estan sexualment alliberades"

Insisteixo, ningú ha dit això en cap moment ni es pot deduir del text.

"res, que les coses que oprimeixin la persona sempre seran dolentes, almenys fins a cert punt. sí."

Ooooook.

Anna:

De fet sempre he preferit els "altres moments" que la nit, quan bàsicament tinc son. ;)

Tens raó, també vaig pensar en això que comentes de la fiabilitat de les respostes. Si la veritat és diferent, tens raó que serà pitjor. Poca gent menteix per dir que és impotent.

Anònim ha dit...

sí, he comentat molt perquè m'ha agradat el post, és clar! ;)
hmmmm... dodger: crec que ni tu fas una lectura correcta de mi, ni jo de tu, pel que es veu. de les coses que dius que diu l'article, n'has posat unes que anaven sobre les coses que he comentat, perquè hi ha algunes frases que ho lliguen... bé, segurament sigui només un problema de què jo no sé llegir. mea culpa. igualment, el tema del post sí que és una mica "tot plegat", com deia asimetrich, penso jo. i òbviament que aquestes enquestes "sociològiques" són una caca de la vaca en la majoria de casos... però bé, els científics sovint pequen de bona fe... ;) només s'ha de tenir en compte que l'error és molt gros. per cert, pur "cotilleo": sabíeu, a més, que els alemanys diuen dels de casa que "parlem molt -frívolament- de sexe però en fem poc" i que en canvi "ells en parlen menys però en tenen més"? si ho afegim a l'enquesta... no vull ni saber què sortiria per les nostres contrades! ;)
"bueno", res, perdó si no sé llegir bé... però he discutit dues frases que no em quadraven, senzillament. la segona em semblava una mica bèstia, sobretot.
per la resta, crec que hauríem de fer un acte d'auto-reflexió, sovint, i pensar què és el que volem a la vida... potser ens deixem de tantes mandangues estressants i ens dediquem més a gaudir (sensu lato) amb i de les persones que ens importen.
res, au, em sap greu si semblava que estigués pixant fora de test. és que em cridava l'atenció i prou. de fet, pensava que asimetrich en certa manera també havia caigut "en el mateix error que jo", doncs... excuses.
fins després!