11/07/2008

Eh! Que jo control·lo...

Ara que ja és ben entrada la tardor, dubto qe algú s'hagi escapat del primer encostipat post-estiu.
En tot moment sents algú que es moca (o que en el seu defecte s'estira els mocs cap endins com i li haguessin de foradar el cervell), algú que es rasca algun gargall que se li anava gola avall o simplement algú que et llença a la cara un regiment de virus quan t'estornuda a la cara...Que bé, és temps d'encostipats.
El cert és que en aquesta vida tan estressada que portem (aixeca't d'hora, vés a treballar, t'has deixat la roba a la rentadora tres dies, torna-la a rentar, ja no et queden "gallumbos", posa't aquells sense goma, intenta entrar en el metro carregant contra alguna iaia, arriba a casa i esciur al blog,...) el sol fet de l'estrès ens pot ajudar a patir aquests refredats recurrents.
Això ja se sap des de que al 1946 van començar els estudis per erradicar l'encostipat en el Centre del Refredat Comú a Gran Bretanya, on s'agrupava la gent en dos grups, estressats i no-estressats, es va poder comprovar, que després de ruixar a la gent a la cara amb aerosols del virus que causa el refredat, els estressats tenien molts més números d'encostipar-se.
Com ja sabem, el cervell té un control general sobre el nostre entorn i el nostre interior. Control·la que els nostres músculs se n'ocupin de la digestió, reb informació de l'exterior a través dels sentits, dirigeix moviments voluntaris,... I pel que sembla, de tot aquest control no se n'escapa el nostre sistema immunològic. Així és, el cervell també està comunicat a través de fibres nervioses amb el sistema immunològic (com podria alguna cosa escapar al control del cervell?).
Fa molt temps que els metges ja saben que l'estrès acaba provocant a vegades dermatitis o eczemes per exemple, i a més, s'han trobat una sèrie de molècules que podrien mediar la informació entre sistema nerviós i immunològic i que estan presents en ambdós (substància P, Neuropèptid Y, serotonina, endorfines, melatonina, etc.).
Prova d'això és l'experiment que es va realitzar ja al segle passat quan a un home al·lèrgic a les roses se li va deixar a l'habitació una rosa de plàstic (mentre ell pensava que era real). Aquesta persona va desenvolupar una resposta al·lèrgica completa en absència de cap factor al·lergènic. Així quedava demostrada la gran capacitat del cervell a l'hora de desenvolupar alguna malaltia (que no, que no és el mateix que doblegar culleres!).
Però no acaben aquí les evidències, tota una sèrie d'experiments realitzats en els darrers anys venen a aportar més proves per a concloure el mateix, la gran capacitat del cervell per a intervenir en el sistema immunològic.
A uns ratolins se'ls administrava una droga immunodepressora (que provocava una gran devallada en els sistemes de defensa de l'organisme) acompanyada de cert estímul. Lògicament, posteriors anàlisis sanguinis confirmaven l'efecte de la droga. Però que passava si un cop els ratolins estaven condicionats se'ls administrava tan sols l'estímul? Doncs, s'observava la mateixa devallada en les defenses.
De fet, qui no té un d'aquells amics hipocondríacs que són capaços de desenvolupar una malaltia o els seus símptomes per culpa, no de la invasió de patògens, sinó per la simple qüestió d'estar convençuts que patiran la malaltia?
Els encostipats no escapen a aquest control del cervell i l'estrès pot fer que se sigui molt més sensible a patir-lo o no.
Així que, vigileu, no us estresseu més del compte! A...a....a.....Atchííís!!!

Referències:
- Shepherd AJ, et al. Without nerves, immunology remains incomplete -in vivo veritas. Immunology. 2005 Oct;116(2)
- ¿Porqué las cebras no tienen úlcera? Robert Sapolsky
Frij

7 comentaris:

Anònim ha dit...

yes! és una mica allò també del mente sana in corpore sano i corpore sano in mente sana. de fet, la medicina ayurvèdica i aquestes medicines holístiques milenàries sempre emfasitzen aquest poder de la ment. per això també sempre es remarca la importància d'una actitud positiva i constructiva en la vida, per a evitar l'stress i situacions angoixants que puguin fer aparèixer malalties i/o per a prendre'n consciència i saber combatre'ls.
bon "post"!!

Frij ha dit...

Si anònim, l'estres no és el causant de tots els mals, però està clar que juga un papel important en les malalties. no només això, sinó que sembla que també en la memòria per exemple...

Anònim ha dit...

hola, frij. jo el que deia era que precisament l'stress sí causa totes aquestes coses, només que cal evitar-lo amb l'actitud positiva i constructiva, p.e.. trobo que al revés, que l'stress sí causa molts d'aquests mals, com tu dius!

Frij ha dit...

Home, un pèl exagerat no?
L'estrès no és dolent per defecte, és bo i útil per a moltes situacions i és una resposta adaptativa en el món animal.
El que sí estic amb tu és que hem d'intentar minimitzar els moments d'estrès de la nostra vida tant poc adaptada a les ciutats, p.e. patir pels embussos, per les cues amb el cotxe, les cues al metge, aglomeracions al metro,...

Anònim ha dit...

hei, sembla que tinc problemes de comunicació amb abulafia en general ;) el que em referia jo era a què el teu comentari a mi (el primer) no em semblava reflectir les coses que jo havia comentat primer. només això. és clar que l'stress és bo (bueno, potser l'irich ens diu que no... ;P). només volia dir que com em semblava que m'havies llegit al revés en el primer comentari, l'stress sí em sembla una causa important per a aquestes coses. ens entenem? estem dient el mateix, frij.
petons!

Frij ha dit...

OK, arreglat!
No ens estressessim....

Anònim ha dit...

jejeje... passa que hem convidat quasi a què l'irich opini... ;)