Abstinència desenfrenada

Tot el nostre entorn està fortament “sexualitzat”. Qualsevol anunci de la tele o cartell publicitari, sigui el què sigui que ens vulguin fer comprar, presenta una tia bona o un tio bò refregant-se pels mobles o en posicions eròtiques que subvencionen les vacances als traumatòlegs. No hi ha pel·lícula o història sense sexe; i fins i tot a la radio cada dos per tres s’emeten anuncis per convèncer el personal de què s’allargui la pitxul·lina, solucioni la seva impotència o el seu problema d’ejacul·lació precoç (el personal masculí del meu laboratori sempre atura les seves tasques per gaudir d’un brevíssim instant de meditació introspectiva en sentir això últim).

Els tabús sexuals cauen un darrera l’altre. L’homosexualitat, o bisexualitat, s’expressen amb cada vegada menys molèsties. Centenars de parafíl·lies (sadomasoquisme, fetixismes diversos, etc.), algunes d’elles rares de veritat, tenen la seva via d’expressió en la societat d’avui en dia, i serveixen d’ajut internet o clubs especialitzats. La tendència global porta a l’alliberació de l’erotisme, la sexualitat sense vergonya i a la diversitat. En contra del què es considerava ben vist no fa massa generacions, qui ara s’admet practicant exclusivament de la postura del misioner aconsegueix un espiral de mirades de reüll entre la gent, que pensen: per ser una mòmia de més de 3000 anys encara es conserva prou bé. A més, ens els últims 20 anys s’ha reduit en tres anys l’edat en que els adolescents comencen a tenir les primeres experiències (15 o 16 anys). En resum, a mi tot això em sembla collonut, menys això del sexe als 15 anys, que encara no sé què em sembla.

Així que, tenint en compte que la societat tot el dia ens erotitza i que per raro que sigui allò que ens “posa” ho podrem satisfer sense que ningú ens margini, pregunto:

Per què resulta que la joventut cada vegada té menys relacions sexuals??!!!

L’estudi al que es fa referència en un article d’aquest més a la revista Mente y Cerebro s’ha realitzat a Alemanya. L’activitat sexual del jovent d’aquest pais està per sota de la de les parelles de seixanta anys. De 13482 persones amb parella entrevistades, el 17% no havien tingut sexe amb la seva parella durant les darreres quatre setmanes; el 57% només una vegada; i només el 25% ho feien entre una i dues vegades a la setmana. Els solters, encara menys, és clar. I això que comencen aviat: un terç dels alemanys ja han tingut una experiència sexual amb coit als 15 anys.

La joventut es llença impetuosament (així ho fa tot la joventut) a l’abstinència sexual. La gent que no té el més mínim interès pel sexe i així ho comuniquen va en augment. Un foro per gent que es considera “asexual” (http://www.asexuality.org/home/) ja aplega més de 10.000 membres. L’autor de l’article cita les paraules d’un dels membres, “recito”:

“Asexual. No sexual. Antisexual. Cèlibe. És igual com ho defineixi, el meu “estat” es pot resumir de forma òptima amb una frase: no vull tenir cap relació sexual. Així de simple. No m’allunyo del sexe per por, ni com a conseqüència d’una suposada obligació moral, ni per refus a formar una família. Simplement no m’interessa el sexe i em trobo bé així”.

L’article i les seves dades ens indiquen que el concepte de parella entre els joves sembla que prioritza la fidel·litat i el compromís, i rebutja les relacions sexuals a salt de matoll (digue’m-ne). A la pràctica, per això, el què es dona és una monogàmia seriada, perquè els divorcis a Alemanya són cada vegada més freqüents i per terme mig, un matrimoni establert els últims 10 anys en durarà com a molt 5.

Però parelles consolidades o no, la meitat d’elles tenen menys d’una relació sexual a la setmana. L’autor Peter Fiedler, profesor de psicologia clínica i psicoteràpia de la Universitat de Heidelberg, proposa que els reclams sexuals omnipresents més que animar la libido fan que s’avorreixi el sexe. En èpoques de tabus i privacions el desig sexual creixia pel fet de veure’s reprimit. El fet que el desig només pugués aflorar dins del matrimoni estrenyia el lligam i l’atracció irrenunciables entre els cònjugues.

Els ideals sexual d’avui en dia constituieixen un punt de pressió i per tant, també de frustració, continua l’autor. Els transtors de la funció sexual van en augment. Més dades, aquest cop d’una enquesta més representativa per extensa: el 32% de les dones confesen no sentir cap interès pel sexe, el 26% tenia problemes amb l’orgasme i el 21% problemes de lubricació. En homes, el 31% admetia ejacul·lació precoç, i un percentatge proper presentaven angoixes pel fracàs i problemes d’erecció durant la relació sexual.

Les frases que l’autor utilitza per lligar les dades poden semblar retrògrades, però crec que no mereixen ser descartades sense considerar-les. Però no hem de deixar de valorar, i l’autor tampoc ho fa, les avanatatges de l’alliberació sexual: la fi de la discriminació per l’orientació sexual i la fi de la condemna eterna de les parelles infelices a restar juntes.

Aquest món asexual possible ja l’han imaginat uns quants com en Michel Houellebecq a la Possibilitat d’una illa, o en George Lucas a la seva ópera prima, THX1138. Això si que no, primer el canvi climàtic, després això. Quina desgràcia global més ens depara la funesta Fortuna?

Referència:

- Fiedler, Peter. Jóvenes, atractivos - Asexuales. Mente y Cerebro 33/2008.

Dodger

Nota: Em sento malament per fer publicitat gratuïta amb la primera imatge, però és que l'he trobat particularmnet representativa de postures estranyes sobre superfícies incòmodes.

La segona imatge correspon a un fotograma de l'adaptació al cine de la Possibilitat d'una illa, dirigida pel propi Michel Houellebecq i estrenada al passat festival de Sitges.