9/05/2008

Poden les abelles aprendre dialectes?

Quan les abelles de la mel ferretgeres identifiquen una font d’aliment tornen a la colònia i informen. Per nosaltres això seria una cosa fàcil de comunicar amb el mateix llenguatge que comuniquem qualsevol altra cosa. Les abelles comuniquen aquesta classe d’informació amb un sistema especial, el descobriment del qual va fer merèixer el premi Nobel a Karl von Frisch l’any 1973. Aquest llenguatge abellil s’anomena la Dança de l’abella, i serveix per comunicar dos paràmetres: la distància del rusc a l’aliment, i la direcció expressada segons l’angle respecte la posició del sol. La dança més complexa, quan l’aliment es troba molt lluny, consisteix en un moviment en forma de vuit orientada en l’angle respecte el sol on l’abella belluga l’abdomen més o menys estona segons la distància a la font. La wiki deixa un link que poso aquí mateix on hi ha un programa per jugar amb les distàncies i la posició del sol per veure com es tradueix en el llenguatge de la dança. La dança es produeix no a l’aire sinó sobre la superficie del propi rusc i l’angle respecte el sol es reprodueix com l’angle respecte la gravetat (perquè la superficie del rusc és vertical).

S’ha observat que les diferents espècies d’abelles de la mel es comuniquen amb dances un pèl diferents, els investigadors parlen de “dialectes”, així entre cometes, de la dança. Però es podrien entendre entre elles?

Uns investigadors xinesos han decidit averiguar-ho. La idea ha estat crear una colònia mixta entre dues espècies (les europees Apis mellifera i les asiàtiques Apis cerana) i veure si aprenien a entendre’s.

Això de crear una colònia mixta es diu molt ràpid però és la primera vegada que es fa amb èxit. Estudiar què passa quan poses una abella d’una espècie entre abelles d’una altra es complicat perquè la colònia anfitriona detecta feromones que no toquen i l’ataquen. Però els autors han aprofitat el fet que aquestes dues espècies es toleren millor quan es barregen treballadores jovenetes que quan es posen larves de femelles.

De totes maneres la colònia mixta que van aconseguir va experimentar alguns moments d’inestabilitat, sobretot quan es tractava de fer feines de neteja, escassejava l’aliment o feia mal temps. Els investigadors van aplacar els disturbis donant sucre, espraiant aigua amb mel i aïllant els individus més conflictius.

Els dialectes entre les dues espècies varien en la durada del que fan bellugar l’abdomen per indicar una mateixa distància. Les asiàtiques el belluguen molta més estona que les europees. Quan van observar quines dances feien una vegada barrejades, van veure que eren iguals que si no les haguessin barrejat, és a dir, mantenien cadascuna el seu dialecte. Però el què si passava és que les abelles asiàtiques eren correctament informades i reclutades també per les ferratgeres europees, és a dir, que s’entenien mutuament.

Abelles fent la dança en una colònia mixta



Aquest divertidíssim estudi que val la pena de llegir sencer apunta, com diuen els autors, a considerar un component d’aprenentatge en el llenguatge de les abelles.

Referència:

- Su S, Cai F, Si A, Zhang S, Tautz J, et al. (2008) East Learns from West: Asiatic Honeybees Can Understand Dance Language of European Honeybees. PLoS ONE 3(6): e2365.

Dodger

6 comentaris:

Anna ha dit...

que bo, no m'havia plantejat mai que hi poguessin haver dialectes abellils! L'experiment és molt enginyós, m'alegro que els hagi sortit una cosa tan atractivament publicable.

Anònim ha dit...

aha... i les asiàtiques fan més dansa del ventre? ;) l'abella ballarina del video de l'esquerra està marcada?

Anònim ha dit...

eps... i diuen per què funciona millor barrejar les abelles quan hi posen treballadores jovenetes que no pas larves? sembla curiós, no?, que funcioni millor amb els bitxos ja més "adults"...?!?

Anònim ha dit...

Anna: Jo tampoc en tenia ni idea, i la veritat és que l'experiment és tan enginyós que qualsevol resultat (tan que si aprenen, com que no aprenen) hagués estat atractivament publicable.

Anònim 1: Si que està marcada, és el video de l'experiment. Les abelles asiàtiques es prenen més temps fent la dansa, si ;0)

Anònim 2: Es veu que amb les larves tenen especial problema amb les feromones que desprenen i amb les diferències de gelea reial. Però desconec els detalls.

Anònim ha dit...

no ho acabo d'entendre, això de les feromones i les larves. em sona que les larves tenen unes feromones que fan que les obreres no desenvolupin els ovaris, o quelcom similar. la gelea reial no sé per què hauria d'influir, doncs només és menjar, en teoria, no? (pura per la reina i amb barreja de pol.len per les altres, pot ser?). entendria més que fos un tema de feromones de la reina que no pas de les larves, però si ells ho diuen, deu ser així.

Anònim ha dit...

Jo tampoc sé gaire com va. Però em sembla que és més senzill. Vull dir que si tenen feromones diferents potser ni les alimenten o fins i tot se les carreguen. Les diferències en la composició de gelea reial poden afectar al desenvolupament, de manera que la gelea produida per una espècie, pot no ser bona per les larves d'una altra espècie. Però no ho ser. Si ho averigües ens ho expliques? ;0)