Poden les abelles aprendre dialectes?

Quan les abelles de la mel ferretgeres identifiquen una font d’aliment tornen a la colònia i informen. Per nosaltres això seria una cosa fàcil de comunicar amb el mateix llenguatge que comuniquem qualsevol altra cosa. Les abelles comuniquen aquesta classe d’informació amb un sistema especial, el descobriment del qual va fer merèixer el premi Nobel a Karl von Frisch l’any 1973. Aquest llenguatge abellil s’anomena la Dança de l’abella, i serveix per comunicar dos paràmetres: la distància del rusc a l’aliment, i la direcció expressada segons l’angle respecte la posició del sol. La dança més complexa, quan l’aliment es troba molt lluny, consisteix en un moviment en forma de vuit orientada en l’angle respecte el sol on l’abella belluga l’abdomen més o menys estona segons la distància a la font. La wiki deixa un link que poso aquí mateix on hi ha un programa per jugar amb les distàncies i la posició del sol per veure com es tradueix en el llenguatge de la dança. La dança es produeix no a l’aire sinó sobre la superficie del propi rusc i l’angle respecte el sol es reprodueix com l’angle respecte la gravetat (perquè la superficie del rusc és vertical).

S’ha observat que les diferents espècies d’abelles de la mel es comuniquen amb dances un pèl diferents, els investigadors parlen de “dialectes”, així entre cometes, de la dança. Però es podrien entendre entre elles?

Uns investigadors xinesos han decidit averiguar-ho. La idea ha estat crear una colònia mixta entre dues espècies (les europees Apis mellifera i les asiàtiques Apis cerana) i veure si aprenien a entendre’s.

Això de crear una colònia mixta es diu molt ràpid però és la primera vegada que es fa amb èxit. Estudiar què passa quan poses una abella d’una espècie entre abelles d’una altra es complicat perquè la colònia anfitriona detecta feromones que no toquen i l’ataquen. Però els autors han aprofitat el fet que aquestes dues espècies es toleren millor quan es barregen treballadores jovenetes que quan es posen larves de femelles.

De totes maneres la colònia mixta que van aconseguir va experimentar alguns moments d’inestabilitat, sobretot quan es tractava de fer feines de neteja, escassejava l’aliment o feia mal temps. Els investigadors van aplacar els disturbis donant sucre, espraiant aigua amb mel i aïllant els individus més conflictius.

Els dialectes entre les dues espècies varien en la durada del que fan bellugar l’abdomen per indicar una mateixa distància. Les asiàtiques el belluguen molta més estona que les europees. Quan van observar quines dances feien una vegada barrejades, van veure que eren iguals que si no les haguessin barrejat, és a dir, mantenien cadascuna el seu dialecte. Però el què si passava és que les abelles asiàtiques eren correctament informades i reclutades també per les ferratgeres europees, és a dir, que s’entenien mutuament.

Abelles fent la dança en una colònia mixta

Aquest divertidíssim estudi que val la pena de llegir sencer apunta, com diuen els autors, a considerar un component d’aprenentatge en el llenguatge de les abelles.

Referència:

- Su S, Cai F, Si A, Zhang S, Tautz J, et al. (2008) East Learns from West: Asiatic Honeybees Can Understand Dance Language of European Honeybees. PLoS ONE 3(6): e2365.

Dodger