Cervells diferents

L'altre dia estava parlant amb la meva mare. Bé, parlant, jo ho intentava, estava rascant el típic paperet de la lotto 6/49 que rascavem de petits amb la ungla (o un duro) i era incapaç de mantenir l'atenció a les seves explicacions fins que em va fotre un crit perquè no l'escoltava. Incapaç de dur a terme dues accions de tant complicada execució: escoltar i rascar. La meva mare, en canvi, estava mirant la televisió (que jo no sabia ni que estava encesa), m'estava planxant una samarreta, m'estava parlant i estava pendent que jo l'escoltés.
Encara no entenc com ho podia fer tot a la vegada. I no és una cosa tan sols de la meva mare, tot i que de petit pensava que era la única, ho comparteixen totes les dones del món.
Perquè jo sóc incapaç de fer-ho? Hi ha alguna cosa en el meu cervell que m'impedeix escoltar la meva companya de pis mentre estic escrivint això?
No tinc resposta per aquests dubtes, però el que si és cert és que els nostres cervells tenen algunes diferències. Per posar un exemple, podem fer referència a aquest estudi que conclou que els homes miren als ulls a les dones despullades, no com les dones (jeje).



















Definitivament, els nostres cervells són diferents, i no només en els pensaments, cosa que podem comprovar amb les nostres observacions diàries i mundanes, sinó també anatòmicament.
Històricament el que s'ha cregut era que l'home era superior intel·lectualment a la dona; això es justificava per un cervell més gran en els mascles. Després amb el temps, hem sabut que la intel·ligència no depèn de la grandària absoluta del cervell, sinó de la grandària relativa respecte la grandària del cos. Fins i tot, a finals del segle XIX, un deixeble de Paul Broca (que va descriure les regions implicades en el llenguatge, deia:
"Hi ha nombroses dones que tenen una mida del cervell més pròxima del goril·la que no pas del cervell masculí. Aquesta inferioritat és tant evident que hom no pot posar-la en dubte ni un instant; només el seu grau pot ser objecte de discusió. Tots els psicòlegs que han estudiat la intel·ligència de les dones reconeixen que presenten una forma inferior de l'evolució i que són més properes del nen o el salvatge que de l'home civilitzat".
Bé,està clar que no calen comentaris....
Sembla, que els nostres cervells són diferents pel que fa a la lateralitat. Com ja sabem, els nostres cervells tenen una dominància pel que fa als hemisferis. Els dretans tenen dominància de l'hemisferi esquerre i els esquerrans tenen dominància de l'hemisferi dret. A part, moltes de les funcions del cervell estan també lateralitzades, així, trobem que una part de l'hemisferi esquerre està especialitzat en el llenguatge, mentre que en el dret podem trobar regions especialitzades en habilitats espaials. Diversos estudis senyalen que les dones tenen menys lateralització, o sigui, que les dones tenen més repartides les funcions cognitives entre els dos hemisferis mentre que els homes tenen centrades les habilitats verbals en l'esquerre i les espaials en el dret. Això permet, que les dones tinguin un major domini del llenguatge en proves de fluidesa verbal (per exemple). I els homes més habilitats en rotació d'objectes o en llençament a blancs.
Per altra banda, també s'han trobat diferències intrahemisfèriques. Les dones tenen les regions del llenguatge localitzades en una zona anterior, mentre que en els homes les trobem desperdigades i difoses al llarg de l'hemisferi esquerre. A favor d'aquesta hipòtesi, trobem que lesions en l'hemisferi esquerre produeixen moltes més afasies i apraxies en homes que en dones, degut, segurament, a que la gran majoria d'aquestes lesions es donen en regions posteriors del cervell.
Una altra diferència, és el tamany del cos callós. Aquesta estructura és l'encarregada de connectar els dos hemisferis. Per ella travessen milions d'axons que transporten informació entre un hemisferi i l'altre. Sembla ser, que el cos callós és més llarg en les dones. I com que ningú es posarà a contar el numero de fibres que hi passen en els dos sexes, es pensa que n'hi ha més, el que comporta una comunicació major entre hemisferis en les dones. Això les hi podria otorgar una major sensitivitat a la comunicació emocional i podria estar relacionat amb la famosa "intuició femenina". Aquest fet, seria un desavantatge pels homes, i per això ens és molt més difícil expressar les emocions (i aquesta excusa no val per justificar a la mare que no li dius que l'estimes).
Hi ha una altra estructura que connecta els dos hemisferis, és la comissura anterior, que comunica informació visual, olfactiva i auditòria, i sembla que també és més gran en les dones que en els homes. En aquesta estructura s'hi va fixar Allen quan va comparar el cervell d'homosexuals i d'heterosexuals, va trobar, que aquesta regió era més gran en homosexuals.
Finalment, hi ha una altra zona del cervell que sembla que podria ser diferent, és l'hipocamp. L'hipocamp està involucrat en l'aprenentatge espaial, i sembla que podria ser més gran en homes que en dones.
Totes aquestes diferències podrien dur-nos a les diferències que observem entre uns i altres i que ja he comentat abans. Les dones, per terme mig, són més hàbils en el domini del llenguatge, la qual cosa ens pot portar erròniament (no?) al tòpic que les dones parlen més que els homes com ens il·lustra aquesta vinyeta. I els homes se'n surten molt millor amb la rotació d'objectes o en el raonament matemàtic.
Val a dir, que tot aquest conjunt de diferències només són vàlides si les observem a nivell global, i que està clar que cada individu tindrà les seves habilitats pròpies que poden ser superiors o inferiors a les d'un individu del sexe contrari en concret.

Tot això, no pot deixar de fer volar la meva imaginació cap a uns quants milers d'anys enrere, quan els nostres avantpassats practicaven la caça i la recol·lecció. Ja veig aquells homes descuidats, amb el seu taparrabos anant a la caça d'algun gran mamífer. Tots en silenci, afinant la punteria, interpretant els moviments de la presa,....està clar que els que tinguessin un cervell amb unes condicions per interpretar l'espai més elevades obtindrien més preses, en canvi, el llenguatge els hi seria de ben poc servei, ja que si els sentissin els animals fugirien corrents. I què dir de les dones, duent a terme la dura tasca de la recol·lecció i la cura dels nens. Sembla lògic pensar que un cervell que els permetés explotar les habilitats de precisió, captar les emocions amb facilitat i parlar amb la canalla i entendre'ls, els hi seria molt beneficiós.
Podríem dir doncs, que el nostre cervell, tot i que té moltíssimes més semblances entre sexes que diferències, ha estat modulat per l'evolució de tal manera que homes i dones poguessin diferir en petites capacitats que els donarien prous avantatges.
De tota manera, això no és tot, i com ja hem dit altres vegades, el cervell és altament plàstic (aquesta si que és una característica que ens ha permès tenir un èxit evolutiu bestial) i pot variar en certs aspectes depenent de l'ambient (hormones, rols que es donen en la nostra cultura,...) com ja explicaré el pròxim dia perquè avui això s'està fent molt llarg i serà infumable.

Frij