Cervells diferents (2)

Fa uns dies vam deixar un post una mica penjat. Vam avançar que en el cervell podem trobar algunes diferències entre homes i dones que sembla que podrien tenir una base genètica; tal com vam dir, el cervell dels homes està més lateralitzt i està més ben preparat per a visualitzacions espaials, entre altres, en canvi, el cervell femení sembla que està més ben comunicat entre hemisferis i és capaç de captar millor les emocions i el llenguatge.

Però, sobre aquesta base que ja ve de sèrie hi pot actuar l'ambient de diferents maneres.

Per exemple, enmig d'aquesta guerra, els qui defensen que l'ambient és el que ens diferencia han proposat que és la manera d'educar-nos quan sóm nens el que ens prepara per a fer aquestes tasques de forma diferent. Els nens quan són petits són educats per assemblar-se al pare, i com que tots els pares són uns grans llançadors de dards i matemàtics imiten aquest comportament i així es van comvertint en uns erudits del raonament matemàtic. Per la seva banda, les nenes que es fixen en la seva mare acaben tenint un gran domini del llenguatge. Avui en dia, aquesta teoria per si sola és incapaç d'explicar la diferència entre sexes i té molt pocs seguidors, ja que per exemple, l'ortografia és un tret que molt dificilment es pot transmetre de pares i fills, i tot i així, les dones, segueixen sent superiors als homes en aquest aspecte.
En canvi, hi ha un altre factor en l'ambient que si que sembla que podria ser de gran importància en el desenvolupament del cervell: les hormones sexuals.

La diferenciació del cervell degut a les hormones sexuals és de gran importància durant la vida fetal. La presència d'un o altre cromosoma sexual (l'X o l'Y) determina el desenvolupament d'uns òrgans sexuals o uns altres.
Bé, de fet, no és ben bé així, sinó que és la presència del cromosoma Y el que determina que es fomrin els òrgans masculins i la seva absència la que deteremina que es formin els femenins. Un cop s'han format els òrgans sexuals, aquests comencen amb la producció en sèrie de les hormones sexuals masculines (andrògens i progesterona) o les femenines (estrògens i progesterona). I aquestes hormones viatgen fins al cervell i intervenen de forma molt complexa en la formació dels circuits nerviosos. De fet, tots posseïm una mica de totes les hormones sexuals, i les seves concentracions depenen de l'època de la vida i també de l'estació de l'any (sobretot en l'home), això explica tots els canvis que van lligats a la primavera i que segur que tots coneixeu tant bé (no?); que curiosament coincideix amb els nivells més baixos de testosterona...
I quina millor manera d'estudiar l'efecte de les hormones sobre el cervell que fixar-nos en algunes de les malalties que són causades per alteracions en la seva síntesi o recaptació?
Una d'aquestes malalties és la síndrome d'Androgenització fetal, que ocorre per què el fetus està exposat a alts nivells d'andrògens durant el tercer mes de vida, ja sigui degut a que la mare prèn un medicament per no abortar o bé de forma natural, quan els seus òrgans sexuals en produeixen quantitats anormals. El resultat, és un efecte masculinitzant en les nenes que tenen comportaments més agresius i una elevada habilitat espaial.
També pot passar, que un fetus masculí, per raons desconegudes desenvolupi una resistència a les hormones masculines, aquests nens tenen el que s'anomena Insensibilitat andrògena. Els seus nivells d'andrògens són els normals, però en són insensibles, per tant, es desenvolupen com si fóssin noies. Els seus òrgans masculins no es desenvolupen (externament) i creixen com si fossin noies, i són molt més bons en les habilitats verbasl que en les matemàtiques.
La Síndrome de Turner, està caracteritzada per una anomalía genètica. Són noies que els falta un cromosoma X, així, es desenvolupen amb nivells molt baixos d'hormones sexuals. Aquestes noies tenen deficiències en les habilitats visuo-espaials i en jutjar les emocions.
Veiem doncs, que la diferenciació del cervell també pot estar control·lada per factors externs com les hormones sexuals.
I no només intervenen en l'estadi fetal, sinó que durant la vida adulta també trobem fluctuacions, i s'ha comprovat que dones amb nivells alts d'hormones masculines són per terme mig més bones en tasques espaials que les que tenen nivells més baixos, o que durant la primavera, quan els homes tenen els nivells d'andrògens més baixos el seu rendiment en proves espaials millora.
Aquest últim fet és curiós, per què també, els homes que tenen els nivells més alts d'andrògens realitzen pitjor les tasques espaials, el que vindria a demostrar que hi ha un nivell òptim d'hormones masculinitzants per realitzar aquest tipus de proves i si, ens sobrepassem d'aquest rang, les nostres habilitats empitjoren.
En resum, l'ambient és un factor molt important a tenir en compte en el desenvolupament del cevell i que interactúa amb la base genètica per tal de formar les estructures anatòmiques. Aquest fet és molt visible en el cervell, gràcies a la gran plasticitat que ens ha donat l'evolució en aquesta estructura.

Link:
http://www.ludusvitalis.org/textos/25/25_burges.pdf

Frij