3/17/2009

Deixeu-vos untar amb baves de cargol

Avui a la tarda he passat a fer una visita a la meva àvia. Després de preparar el meu organisme per resisitir un dejuni de dues setmanes sense necessitat de fabricar cossos cetònics, li he dit:

“Mira abuelita (jo li dic abuelita). Tengo la piel hecha una caca, una caca seca, parezco un lagarto.” I és veritat, em cau a tires i no m’hi poso cap pasterada perquè abans que res soc molt mascle. Però deixo que me la posin, coses de la psicopatologia de la vida quotidina, que diria Freud. No vull averiguar els motius de la meva conducta, si teniu hipòtesis us les guardeu.

“Ah, pues mira! Justo una vecina (breu biografia de la veína) me ha traído un tarro de una crema muy buena. Es de baba de caracol”

“Qué! Aleja eso de mi! No, nunca, ni de coña”

He agafat el pot i me l’he remirat per dalt i per baix. L'he posat sobre el bidet i li he fet una foto davant la meva abuelita estupefacte.

En arribar a casa he fet una mica de recerca del tema. En efecte les baves del cargol s’util·litzen per eliminar arrugues. Als seus polisacàrids i proteïnes s’atribueixen propietats antioxidants i regeneradores de la pell. La bava s’extreu del cargol comú Cryptomphalus aspersus. Però té alguna base científica tot plegat? Sembla ser que si. Però alerta! Que diria en Monegal. No tot els productes cosmètics que es venen amb la bava són fiables. Alguns són un timo perquè el què és important és el mètode d’extracció. La bava que coneixem, la que deixa el cargol per terra en moure’s no té cap propietat útil per la pell, a no sé que vulguis repel·lir les persones del voltant. La bava que s’util·litza és la que fabrica el cargol en resposta a un estrés de radiació o mecànic sobre la seva pell per tal de regenerar-la. Per produïr-la, agafen els cargols, els putegen a base de bé, però no els maten la qual cosa permet cicles de puteig continuats, i n’extreuen aquesta bava especial.

La bava aquesta conté un munt de coses entre elles: alantoïna (glioxil-diurea), un estimul·lant de la proliferació cel·lular de l’epiteli de la pell que serveix per substituir teixit necrotitzat i protegeix de les substàncies irritants. Antibiòtics naturals. Vitamines. Àcid hilaurònic (hidratant) i glicòlic (que elimina la capa de cèl·lules mortes afavorint l’acció de l’alantoïna). I anti-proteases, per tal d’evitar la destrucció del colàgen i l’elastina.

Les accions es resumeixen aquí:

1) Activitat colagenasa per eliminar el colagen desnatural·litzat i fer-ne de nou.
2) Millora del citoesquelet gràcies a la inducció de l’activació dels fibroblasts (mitjançant el FGF-beta, el factor de creixement de fibroblasts). Això fa augmentar la producció d’àcid hialurònic, de colàgen i elestina, i de fibronectina de la matriu extracel·lular (augmenta la fermesa de la pell).
3) Activitat ainti-oxidant per l’activitat de la SOD (superòxid dismutasa) i la GSH-T (la glutatió transferasa), principal enzims de la defensa contra els radicals lliures.

La patent d’aquesta potinga la té la Indústria Farmacèutica Cantabria (IFC). I estan molt interessats en demostrar que moltes altres potingues basades en babes de cargol no tenen cap base científica.

Després de llegir tot això m’he quedat preguntant-me per què carai no m’havia deixat enbadurnar. Ah, si, ja me’n recordo. Perque eren baves de cargol!

Referència:

Link amb l'explicació del producte i les cites als estudis que avalen el tema

Dodger

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola! A veure, aleshores, això entra dins el dilema de "salvem les balenes" de fa un parell de posts? No t'has untat la crema perquè eren baves de cargol i et feien arrufar el nas per se, o perquè havien putejat els cargols per a que fessin aquesta bava? ;)

bon dia!,

b

sarah ha dit...

Boníssim el comentari, B, je je je!

És el primer que m'ha vingut al cap en llegir aquesta entrada, per cert, força aclaridora.

No tenia ni idea del mètode d'extracció de la baba del desgraciat cargol i, doncs, vaja, no m'agradaria ser cargol en aquests moments (ni en cap d'altres).

No anem massa lluny en les nostres pretensions d'eterna bellesa? :(( hi ha d'altres substàncies (oli de macadàmies, de rosa mosqueta) amb propietats interessants, és clar que també les deuen putejar, pobres, però com que no les sentim escridaçar-nos...

Anònim ha dit...

Vale b, OK, era "fanitud" i bava va amb V i no amb B. Sempre em guanyes, no voldria jugar amb tu a l'Scrable. ;)

Quan penso amb això dels cargols B i Sarah em ve al cap un dona gran agafant de terra un cargol per la closca i restregant-se'l per tal de regenerar-se la máxima superfície de pell possible (no entraré en detalls sobre el què m'imagino exactament)de manera gratuïta. Imagino la impotència del cargol, que un cop alliberat ha de sentir-se brut i deprimit i amb ganes d'abandonar un món que li ha donat tan poques habilitats d'escapada. L'única cosa bona de ser un cargol és el tipus de sexe que realitzen, mai la paraula compenetració habia estat tan literalment aplicada.

sarah ha dit...

:-))))

Dodger, tens raó, el sexe dels cargols és al·luciant... sobre la resta, uhmm... jo m'estimo més continuar amb l'oli de rosa mosqueta i no dissimular gaire que estic a punt de fer-ne 45 anyets... no fos cas que qualsevol dia em diguin allò que deia la Mafalda a la seva mare "¿qué, maquillando los ya, para que parezcan todavía?" juas juas juas.

Memecio ha dit...

No he cregut mai amb aquests ungüents, pero, després de el que dius, em dones ganes de fotre el cap sencer dins d'un bidó ple de aquest mejunje ;)

Anònim ha dit...

Jaja, si m'obliguessin a posar el cap dins un bidó de baves de cargol o posar-lo en un plè de l'oli de rosa mosqueta de la Sarah, potser acabaria per decidir-me a posar el cap dins del forn.

Memecio ha dit...

Jajajajaaj...Sí, al forn a tota pastilla!!!Jaajajajaja. He rigut molt ;)

en Girbén ha dit...

Vaig endarrerit però diré la meva i com que la cosa va de secrecions seguiré el fil.
Traspuar seguretat, confiança, serenitat... ens engalana més que totes les potingues. No vull dir que no hi hagi una bellesa en la inquietud, en l'emergència juvenil (què us he d'explicar!); tanmateix, parlaves de regeneració i d'arrugues, al capdavall d'acceptació.
Dues mostres em venen ara al cap.
Comparar la bellesa sincera de l'arrugada actriu Montserrat Carulla amb el rictus permanent de la Sarda o la Espert, ben planxades, això sí, ambdues.
També sé el cas de la Dolors Canals (la cabdal pedagoga, experta en temes de la formació psicomotriu, i creadora del centre 0-3), d'uns encara actius 97 anys. En ocasió d'una entrevista televisiva va córrer a parar-li els peus a la inevitable maquilladora arguïnt: "Escolta noia, que m'ha costat molts anys aconseguir aquestes arrugues!".

sarah ha dit...

Al cap al forn, ahhh alerrrtaaaa!!! no sabia que fos el darrer invent per millorar el tema arrugues, je je je.

L'oli de mosqueta té un suau aroma, un amic me'n va regalar el que tinc quan vaig fer els 44 (¿indirecta amable o discreta advertència?) és... preferible a la resta de mètodes proposats (però en dosis baixes, no possant tot el cap a dins del cubell) a banda de la força vital de l'ànima que menciona en Girbén, millor tractament de bellesa (i vellesa) no n'hi ha :))

Anònim ha dit...

Ja se que fa temps d'aquesta aventura teva per el mon de la baba de caragol pero volia aclarir-te que no totes les cremes amb baba de caragol putegen a les seves bestioles.
La primera crema de baba de caragol que hi va haver, la van fer una familia a partir de la seva experiencia amb la granja de caragols que tenien per a us culinari. El negoci no els hi va funcionar, però de remenar caragols amunt i avall s'en van adonar que tenien les mans exquisites i les ferides no els hi duraven gens. No trencaven els caragols perque trencats no els podien vendre i era la propia bava, sense fer-ne cap transformació, la que els hi curaba les ferides. Clar que aquests caragols eren xilens, Helix Aspersa Muller, i potser son una mica mes robustos que els cantabrics. ;)
Així saps una mica més.
Nur