Jadarita i les neures de Superman

En una terra paral·lela en Superman és un alienígena d’aspecte molt similar als humans. Tret del seu més que dubtós gust en el vestir el bitxarraco de l’espai és la canya. Els seus quasi il·limitats poders destructius requereixen una gran quantitat d’energia, que el guaperes volador extreu del Sol com si fos una placa solar amb potes. És un paio la mar de sostenible i molt servicial. Però en el terreny emocional no llueix tant com amb les altres coses. Deixant de banda que no és un tio particularment ràpid ni despert, li fan la pirula un cop i un altre i quasi sempre els mateixos, no podem assegurar que sigui immune a les davallades psíquiques causades pels estressors de la vida quotidiana. I si un dia entra a casa i es troba la Lois Lane coneixent-se amb el Capità America (el pitjor superheroi de tots, si, hi estic d’acord)? I si li agafa un crisi d’estrès? Un atac psicòtic o maníac? Qui vigila el vigilant si el vigilant es descontrola?

En el cas del Superman la cosa és sèria perquè es pot liar una tangana que no quedi viu ni el Fraga. Però per sort dels terrícoles, i dels seus enemics també, el cosmos i els déus de l’equilibri proveeixen. En aquest cas proveeixen la criptonita via meteorit. Si, la famosa criptonita, que emet una radiació específica que a tots respecta menys al Superman, que el deixa per terra fet un autèntic nyap. Això, sembla mentida però li ha passat un munt de vegades durant la seva història, i sempre ha posat la mateixa cara de “No! Com pot ser? Criptonita?… argh…”. Si noi, si, que sempre estem igual, home. Quan vegis que l’Homo sapiens dolent de torn et vacil·la a la cara tan tranquil, és que porta els gallumbos de criptonita, carai.

Però en Superman va tenir una idea, o com a mínim se la va atribuir, molt bona per si li agafava un dia un atac dels que dèiem i li donava per destruir el planeta. Va quedar un dia amb el Batman, a qui tots tenen molt respecte, sempre i quan el vegin de nit, el seu gran amic. Li va donar una fletxa amb la punta de criptonita. “Bati, si un dia se me’n va l’olla tu em fots aquesta fletxa entre les celles.” “Pff, com vulguis. No he disparat un arc en ma vida. Et pots posar aquí un moment tot quiet que entrenaré amb fletxes normals?” És un bèstia, en Batman.

Us poso en antecedents perquè a la nostra terra paral·lela encara no tenim Superman però si tenim criptonita. La cosa va anara de la següent manera. Uns geòlegs d’una multinacional minera (RioTinto) van topar en una mina de Jadar amb un mineral que no havien vist mai. Com que no el van saber identificar el van enviar al Museu d’Història Natural de Londres, on el mineròleg Chris Stanley li va extirpar els secrets. La seva composició química va resultar ser LiNaSib3O7(OH), que es llegeix Linasibo Oh!, o entre els més entesos hidroxisilicat de liti sodi i bor.

En posar això al Google (és una tècnica que es veu que fan només els més experts per veure si el mineral és únic o no) va i li surt la criptonita! I és que la criptonita, segons l’última entrega de Superman, té la mateixa composició química però amb fluor. Com que no té res a veure amb el Criptó, gas noble on els n’hi hagi, no la van poder anomenar criptonita. Doblegats per les arcanes lleis de la nomenclatura al final li van posar Jadarita.

D’aspecte no s’assembla gaire, per no dir gens, a la criptonita que coneixem. És blanc i pulverulent enlloc de verd i cristal·lí. I no té res de radioactiu. Com a molt, sota la llum ultravioleta emet una lleugera fluorescència taronja-rosa (segons es descriua l’article original de l’European Journal of Mineralogy, referència al final).

De totes maneres, si un dia es plantés al davant el Superman no li poseu Jadarita per dins de la camisa sense avisar, perquè de criptonites segons la Wikipedia n’hi ha un munt. Cliqueu aquest link i veureu que el principal enemic del Superman són les pedres.

Referència:

- Jadarite, LiNaSiB3O7(OH), a new mineral species from the Jadar Basin, SerbiaAU: Stanley, Christopher J.; Jones, Gary C.; Rumsey, Michael S.; Blake, Christopher; Roberts, Andrew C.; Stirling, JohnA.R.; Carpenter, Graham J.C.; Whitfield, Pamela S.; Grice, Joel D.; Lepage, Yvon. European Journal of Mineralogy, 2007, V 19, N 4, July-August.

Dodger