3/26/2008

Teoria evolutiva de l'esquizofrènia

L'esquizofrènia

Tots més o menys coneixem directament o indirecta, casos d’esquizofrènia. L’esquizofrènia és un transtorn de la personalitat, sobre el que s’ha escrit i discutit molt. Les persones a les que afecta tenen una gran perturbació en la seva conducta i en la forma en què es comuniquen amb els altres, acabant generalment socialment exclosos. S’inicia generalment durant l’adolescència i té tendència a evolucionar cap a la cronicitat al llarg dels anys; actualment no existeix cap tractament curatiu i només s’aconsegueix remetre els símptomes amb antipsicòtics. Els primers símptomes acostumen a presentar-se durant l’adolescència, coincidint amb l’edat reproductiva tot i que poden aparèixer abans o després, essent molt extrany que es presenti abans del 10 anys o després dels 50. L’inici de la malaltia pot ser de forma aguda o progressiva i lenta. Una de les característiques de la psicosis és la diferència en l’edat d’inici promig, que és menor en els homes (25 anys) que en les dones (28 anys). També la probabilitat de casament és reduïda en els pacients amb esquizofrenia, i aquest efecte és de nou més accentuat en mascles.
En el curs de la vida, aproximadament l’1% de la població el patirà, i és curiós, perquè és obicu i similar en les diverses poblacions humanes. Amb el temps, el factor genètic com a causant de la malaltia ha anat guanyant força en demostrar que la probabilitat de patir un atac psicòtic es veu brutalment incrementat si els dos progenitors també n’han patit. Altres estudis amb bessons monozigòtics i dizigòtics també han recolzat aquesta teoria.
Així doncs, l’esquizofrènia s’ha d’entendre com un transtorn que afecta a tota la humanitat, amb una incidència similar en poblacions molt separades tant geogràficament com climàticament, i amb entorns socials completament diferents, separades per milers d’anys.

Teories evolutives

Donat que: 1) l’esquizofrènia sembla tenir un origen genètic, 2) coincideix amb la fase reproductiva de la vida i 3) és associada amb un desavantatge en la fecunditat de qui la pateix; com pot ser que l’esquizofrènia s’hagi mantingut al llarg de l’evolució i no hagi estat ràpidament eliminada? Així doncs, és necessària una teoria que expliqui com s’ha pogut mantenir present en la població humana, ja que no està restringida a cap subpoblació.
La solució més obvia, és que està lligada a algun avantatge adaptatiu tot i l’expressió de la malaltia en si. En aquesta línia diferents investigadors han intentat suggerir algunes teories, com per exemple, que confereix resistència a l’estrés o a les infeccions o que està associada a un avantatge en la supervivencia del nounat. Totes aquestes teories però, postulen un efecte del gen fora del sistema nerviós, i semblaria més factible que l’avantatge i la desavantatge estessin relacionades de forma més propera. En aquest sentit s’han proposat altres teories com podrien ser, que el gen de la psicosis en forma normal estaria relacionat amb factors de la personalitat en l’ambit de la territorialitat, en la creació de llaços afectius o amb el reconeixement de cares. Hi ha encara un altre classe de teories, les que relacionen el gen de la psicosis amb l’evolució del llenguatge i la intel·ligència, no essent excloent amb la segona classe de teories.

Canvis en el cervell

A grosso modo, el llenguatge es podria descriure com la funció que ens separa dels homínids primerencs i ha permès a les poblacions humanes cobrir la superficie de la Terra i canviar l’entorn d’una manera que cap altre espècie ho havia fet abans. El llenguatge humà, al contrari que en altres sistemes de comunicació de primats, té un nombre de frases possibles infinit (es poden construir l’ordre de 10²° frases amb sentit utilitzant tan sols 20 paraules o menys). Un tret característic que es pot aplicar al llenguatge humà és la recursió: No hi ha límit en la longitut de les frases que es poden crear, la qual cosa ha portat a diferents autors (N. Chomsky, M. Hauser i T. Fitch) a dir que el fet de la recursivitat és la característica principal que diferencia el llenguatge humà del dels altres animals.
A part d’això, estudis morfològics amb cervells post-mortem suggereixen que els cervells de malalts d’esquizofrènia són més petits en volum que els de persones control, i que és degut sobretot a una reducció en el volum del cortex cerebral. Altres estudis descriuen un engrandiment dels ventricles en pacients d’esquizofrènia, i també s’han trobat assimetries, com per exemple, que la longitud de la fisura de Sylvian és molt més gran en l’hemisferi esquerre dels malalts que el dret, una disminució de l’àrea de Wernicke i de l’àrea del temporal dret. Finalment, sembla que aquests pacients psicòtics poden tenir un retard, o un error en el procés d’establir la dominància en algun aspecte del llenguatge (que és una de les funcions més lateralitzades del cervell) en un hemisferi.
És en aquest context, on T.J. Crow suggereix que aquests canvis en el cervell, juntament a que malalts d’esquizofrènia presenten una proporció diferent a la població normal entre esquerrans i dretans (20% enfront a un 2% en la població control), podrien ser una conseqüència secundària a un error en el desenvolupament de la assimetría cortical. Aquesta sèrie de canvis observats fan guanyar protagonisme a un hipotètic gen o família de gens que poguéssin estar determinant la lateralització del cervell. Crow suposa que l’origen de l’esquizofrènia s’ha de buscar en la mutació d’un gen implicat en la lateralització del cervell, que ell situa en la zona homòloga dels cromosomes X-Y. Avui en dia sabem que la conducta verbal és una funció lateralitzada, essent quasi en un 95% dels casos, l’hemisferi dret el dominant per la parla. Però, en canvi, nens que en el futur desenvoluparàn desordres psicòtics tenen problemes en les habilitats manuals i en diferents tasques per evaluar la lateralització hemisfèrica.
Totes aquestes troballes suggereixen que hi ha una associació entre l’esquizofrènia i l’especialització hemisfèrica. Crow defensa que el gen lligat a l’aparició d’aquests dos punts claus en la història de la nostra espècie estaria en la regió d’homologia Xq21.3/Yp11.2, que es va generar per translocació i subseqüent inversió paracèntrica en el cromosoma Y, durant la separació dels llinatges dels hominids i dels ximpances.
Per a ell, com que l’esquizofrènia és present en aborígens australians, japonesos, indis i poblacions europees (que es van separar fa 50000 anys), i l’habilitat del llengutage humà es pot seguir en poblacions independents fins fa 60000 (suggerit per la presència de representacions en parets de les coves i altres artefactes), sembla que una conclusió parsimoniosa podria ser que tant l’esquizofrènia com el llenguatge estarien lligades a un canvi genètic que va originar l’especie fa com a mínim uns 60000 anys.


Referències:
- Berlim MT, Mattevi BS, Belmonte-de-Abreu P,Crow TJ; The etiology of schizophrenia and the origin of language: overview of a theory. Compr Psychiatry. 2003 Jan-Feb;44(1):7-14
- Crow TJ; Schizophrenia as failure of hemispheric dominance for language. Trends Neurosci. 1997 Aug;20(8):339-43
- Crow TJ; Is schizophrenia the price that Homo sapiens pays for language? Schizophr Res. 1997 Dec 19;28(2-3):127-41
Frij

11 comentaris:

Anònim ha dit...

De fet, una de les característiques impresionants de moltes persones diagnosticades com psicótiques tenen per costum generar neologismes que només entenen ells.

Recordo a classe de Psquiatria Forense que sempre ens parlàven d´un malalt que sempre deïa "mucias". Va construir aquesta paraula tallant Muchas y Gracias. Així que el lóbul temporal ha d´estar afectat segur.

Abraçades!

Ignasi

Anònim ha dit...

Jo de fet en sé ben poca cosa del tema de l'esquizofrència i la teoria evolutiva, però aprofito l'avinantesa per dir que tan aquest com els anteriors blogs estan carregats de rigor científic del bo!

Comentari sense fonament de coneixement de causa exacta:

S'apunta que l'esquizofrènia és una malatia de caire genètic, i en el bloc s'ha pogut observar l'argumentació

...però m'ha vingut una qüestió...

En el cas que fa 60000 anys no existís aquesta malatia...

I que la malaltia hagui esdevingut genètica...

Apunto que potser l'inici o causa d'aquesta (en cas que sigui posterior a la derivació de les diferents poblacions) sigui l'acció directa o indirecta del propi home, a traves:
- entorn social (marginació de la resta d'individus, mobing prehistosàpiens, etc)
- entorn natural proper (condicions climàtiques, geogràfiques, etc.)

i que aquests factors es puguin generalitzar a totes les poblacions derivades de l'inicial?

Salut!

Jordi Royo
(Malalt d'alguna cosa que encara està per a descobrir)

Anònim ha dit...

Bé, jo en el que pensava és precisament en l´impacte real de l´ambient en l´organisme, i la feïna que fan els nostres gens per contrarestar-lo.

Posem per exemple que, malgrat que uns pares mai han desenvolupat la malatía gràcies a que l´ambient no ha estat massa agressiu amb ells, els seus fills han patit un ambient que permet desencadenar la malaltía i per tant suposaríem que els seus gens no han resistit la força de l´ambient. Però potser un germà sí ho ha resistit, i es reporduirà amb normalitat, malgrat que a dins seu la càrrega de la malaltía es podrà seguir transmetent.

Això podría explicar millor la persistència de la malatía en el temps que el fet de pensar en una raó simplement evolutiva i/o adaptativa en la propia malaltía.

Bé, tot plegat, ni idea!

Ignasi

Abulafia ha dit...

Jordi: El cas és que és molt poc probable que aquestes causes a les que fas referència (socials i ambientals) hagin fet que en totes les poblacions humanes es doni per igual aquest transtorn i amb la mateixa incidència. Sembla que hagi de ser algun factor genètic previ a la radiació de les poblacions humanes actuals. De totes formes, aquesta teoria no deixa de tenir punts dèbils, perquè es fa referència a un únic gen, i sabem que es molt difícil que un gen pugui orquestrar tot el necessari per tal de dur a terme una cosa tan complicada com la lateralització del cervell.

Ignasi: Bon apunt. De totes formes, em dóna la sensació que això hauria de portar a la desaparició del gen perquè cada cop hi hauria menys gens en la població, ja que la malaltia afecta en edat reproductiva. Crec que és necessari que porti un efecte beneficiós lligat.
Bé, no ho sé...

Anònim ha dit...

Ei nois!,
Justament ahir vaig veure publicat un article on es diu que s'ha descobert un gen vinculat a l'autisme..
Casualment, la mutació es centra en una regió també relacionada amb els dèficits en el llenguatge i deficiències en l'aprenentatge...així doncs,ens podríem fer la mateixa pregunta que en l'esquizofrènia?..venint d'una persona ignorant en aquests temes, podria ser una pregunta descabellada...ups!ho sento...
Ànims!

Anònim ha dit...

doncs a mi, això de les condicions ambientals no em sembla tan descabellat. condicions ambientals no té per què voler dir "tan externes": per què no pot ser algun canvi o "problema" que es doni durant l'etapa pre o peri-natal? això donaria cabuda a raons possibles ambientals i no a quelcom purament genètic, no? o se m'està anant l'olla? després volia comentar també que a més de les coses "fisiològicament positives" de l'esquizofrènia, també n'hi ha de psicològiques i grupals (tipus major creativitat, leadership, i moltes d'altres) que no s'han d'oblidar; com diu el senyor Burns en la seva hipòtesi: "la esquizofrenia emergió como un costoso precio en la evolución de la cognición social compleja".
volia preguntar que com se sap exactament que fa tants milers d'anys hi havia esquizofrènia, en què es basen?, i què s'hi diu en estudis sobre primats. en quant a la hipòtesi que relaciona esquizofrènia amb llenguatge, em sembla interessant, i segurament les comparacions primats-home tinguin a dir. i per cert, es relaciona, doncs, FOXP2 amb esquizofrènia?
salut!

Anònim ha dit...

Ei m'estreno en l'Abulafia en un tema dels meus, la psiquiatria!

L'esquizofènia en si és força heterogènia, "calaix de sastre" amb alguns trets comuns. Es tracta d'una malaltia amb diverses expressions clíniques, pel que actualment els psiquiatres experts busquen subdivisions per a classificar-la i entendre-la millor. El problema és que n hi ha marcadors biològics de malaltia clars (no hi ha prova diagnòstica, ens basem en la clínica). Lo que si que puc dir és que és molt extrany que algú amb esquizofrènia tingui capacitats per sobre del normal o "aventatges", habitualment són persones que van perdent la capacitat de mantenir una activitat laboral i de funcionament general adequada (o si més no similar a la prèvia). És cert que hi ha una alteració del llenguatge que podria generar en molts casos neologismes i discursos inconnexes. Seria molt interessant que el llenguatge hagués sorgit d'algun esquizofrènic inicial...
Miraré lo del gen FOXP2 i l'esquizofrènia, com ja heu dit cap gen s'hi ha associat de manera clara. P.ex la delecció del locus 22q11 causa en general (depèn del cas/expressivitat) retard mental, alteracions en la formació cardíaca, renal/urinària i dentària, problemes metabòlics i símptomes psicòtics tipus esquizofrènia, però aleshores passa a anomenar-se síndrome velocardiofacial o de DiGeorge. És molt infreqüent.
El que més em sobta és el freqüent que és l'esquizofrènia...

Johan

Anònim ha dit...

He mirat al pubmed per FOXP2 i schizophrenia i han sortit tres articles: dos estudis en pacients i un estudi en rates (tb pacients).

Els dos estudis són realitzats per un grup de psiquaitres de València.

Troben relació significativa entre algun polimorfisme de la FOXP2 i diagnòstic d'esquizofrènia, del subtipus amb al·lucinacions auditives presents.

-Schizophr Res. 2005 Mar 1;73(2-3):253-6. Links
FOXP2 polymorphisms in patients with schizophrenia.Sanjuan J, Tolosa A, González JC, Aguilar EJ, Moltó MD, Nájera C, de Frutos R

-Psychiatr Genet. 2006 Apr;16(2):67-72. Links
Association between FOXP2 polymorphisms and schizophrenia with auditory hallucinations.Sanjuán J, Tolosa A, González JC, Aguilar EJ, Pérez-Tur J, Nájera C, Moltó MD, de Frutos R.


L'estudi en rates mostra nivells de proteïna FOXP2 (entre altres) més elevats en els fills de mares rates que havien estat inoculades de virus influenza durant l'embaràs, cosa que aniria a favor de la hipòtesi de maternoinfecció gripal associada a vulnerabilitat per esquizofrènia.

- Schizophr Res. 2008 Feb;99(1-3):56-70. Epub 2008 Jan 9. Links
Maternal infection leads to abnormal gene regulation and brain atrophy in mouse offspring: implications for genesis of neurodevelopmental disorders.Fatemi SH, Reutiman TJ, Folsom TD, Huang H, Oishi K, Mori S, Smee DF, Pearce DA, Winter C, Sohr R, Juckel G.


Johan

Anònim ha dit...

Joan, moltes gràcies pels teus comentaris.
Em sembla que no puc competir amb un psiquiatra a l'hora de parlar sobre aquests temes...però ho intentaré.
Seguint una mica en la línia del que aquesta teoria proposa, i lligant amb els teus comentaris: Seria molt interessant que alguna de les dues substitucions humanes en FOXP2 , o les dues, ens predisposéssin en certa manera a l'esquizofrènia. A grans trets, seria un gran guany de funció associat a aquestes substitucions (llenguatge), però havent-ne de pagar un preu (predisposició esquizofrènia).

Anònim ha dit...

Molt bona aquesta, Joan!
Ja que tenim l'ocasió de debatre amb un psiquiatra, tu mateix, m'agradaria preguntar-te:
Els problemes de desenvolupament del cervell relacionats amb ezquizofrènia poden donar-se a diferents estadis (fetal, infancia, pre-adolescència, o potser mai no?), corregeix-me eh? Les formes que afecten a etapes tadanes (pre-adolescència-adolescència) en principi no haurien de presentar problemes de lateralització, o associats al llenguatge, no? Si fos així, es coneix si hi ha major associació entre les formes d'ezquizofrènia amb al·lucinacions auditives amb els problemes de desenvolupament primerencs que tardans?

Frij: M'ha agradat molt la teva hipòtesi. Llàstima que serà molt complicat saber mai si hi havia ezquizofrènia entre els Nendertals, que també posseien aquestes substitucions exclusives.

Anònim ha dit...

Frij: Estan sortint força articles sobre la teoria evolutiva que sembla que l'estan recolzant (he fet una ullada ràpida, no sóc un expert en etiopatogènia de l'esquizofrènia tampoc, he llegit els abstracts...però bé). Hi ha alguns gens relacionats amb el desenvolupament del llenguatge i la lateralització (els dos articles següents, respectivament) que estan més presents en alteracions relacionades amb l'esquizofrènia tb, a banda del FOXP2.

-Crespi B, Summers K, Dorus S.Adaptive evolution of genes underlying schizophrenia.Proc Biol Sci. 2007 Nov 22;274(1627):2801-10.

-Mol Psychiatry. 2007 Dec;12(12):1129-39, 1057. Epub 2007 Jul 31. Links
LRRTM1 on chromosome 2p12 is a maternally suppressed gene that is associated paternally with handedness and schizophrenia.Francks C et al.


Gabri-Dodger: No tinc resposta a la teva pregunta, o més ben dit no la sé/recordo. Hi ha dues teories no contraposades que intenten explicar la malaltia, la del neurodesenvolupament (primerenca) i la de la neurodegeneració (juvenil). Crec que les formes primerenques de l'esquizofrènia cursen amb més alteracions motores, que reflexen problemes més "generals-aberrants" de connectivitat del cervell, i dins les formes d'inici en la joventut les més freqüents són les que cursen tant amb al·lucinacions auditives com idees delirants, però buscaré millor la info. Sens dubte és molt txungo treure'n l'entrellat d'aquesta malaltia-síndrome, crec que en el futur s'ha de classificar en diversos subtipus i marcadors genètics-biològics per explicar-la millor, perquè en el fons anomenem esquizofrènia a una síndrome psicòtica crònica que no trobem causa "mèdica" no-psiquiàtrica per explicar, amb un curs habitualment incapacitant, crònic i amb alteracions neuropsicològiques diverses, incloses les del llenguatge, suficient tot per definir-ho com a malaltia, però amb cap prova patognomònica.


La pregunta que us faig ara és si hi ha esquizofrènia o psicosi en animals no primats, crec que alguna cosa s'ha dit però buscaré tb si trobo algo por ahí...

merci per les respostes i qüestions

Johan