3/27/2008

La magia no s'adquireix, s'hereda (llàstima)

L’univers de la Rowling i el seu Harry Potter fa pinta de convertir-se en un macromeme amb més poder replicatiu en la nostra societat occidental que el budisme o l’Islam. Personalment no em preocupa ni un pel, tot i que no sóc fan del mag de les ulleres; encara que si que fa pinta que em covertiré en fan de l’Hermione, mmm… però això no ve al cas.

Comento tot això per introduir un article de recent publicació a la revista BMJ Journal, on uns científics d’Oxford presenten un important avenç en la comprensió dels factots genètics i epigenètics que es troben darrera la capacitat de fer màgia. És boníssim, no us el perdeu. Aquest distingit grup de recerca es va dedicar a llegir-se amb lupa tots els llibres del Harry Potter posant especial interès en les nissagues de mags que hi apareixen per determinar de quina manera s’hereda el poder de la màgia.

En resum les conclusions més importants són:

- L’herència de la màgia es pot explicar amb un model multilocus amb un gen dominant de la màgia controlat epistàticament per un o més altres gens.

- Habilitats màgiques específiques com parlar amb les serps, preveure el futur o canviar el color dels cabells són controlades per gens específics amb forta heretabilitat.

La seva hipòtesis de l’origen genètic de la màgia proposa que una mutació en els nostres avantpassats va afectar el gen d’una histona (proteïnes que empaqueten l‘ADN) alterant l’estructura del paquet d’ADN a tot el genoma. Això va permetre que gens que no es podien expressar ho comencessin a fer, entre ells els gens relacionats amb la màgia.

Aquesta mutació imprescindible per poder fer màgia pot apareixer en combinació amb mutacions en altres gens donant habilitats màgiques específiques. Per exemple, si es muta el FOXP2, del qual hem parlat en un post recent, es guanya l’habilitat de parlar amb les serps; mentre que si es muta MC1R, un gen encarregat de la pigmentació, es guanya l’habilitat de canviar el color dels cabells.

Els autors ens adverteixen que a manca d’estudis poblacionals complets els resultats s’han de prendre amb precaució.

Boníssim. Però no és l’únic estudi realitzat sobre els llibre del Harry Potter. Us deixo la referència al final d’un altre on intenten diagnosticar quin tipus de migranya pateix el protagonista i si els seus mal de cap estan relacionats amb el fet de ser mag. Amb els llibres del Potter i el manual de mals de cap International Classification of Headache Disorders, 2nd edition (ICHD-II) li acaben diagnosticant una 1.6 Migranya probable.

Referències:

- Ramagopalan SV, Knight M, Ebers GC, Knight JC. Origins of magic: review of genetic and epigenetic effects. BMJ. 2007 Dec 22;335(7633):1299-301. Review.

- Sheftell F, Steiner TJ, Thomas H. Harry Potter and the curse of headache.Headache. 2007 Jun;47(6):911-6.


Dodger

5 comentaris:

Anònim ha dit...

...mmmm....

em costa comentar alguna cosa sobre aquest tema, però crec que he de dir:

-"flipo amb la gent que s'inventa o crea paranoies del no res"

I és que ser fan de una cosa, avui en dia ja crea les fronteres més difícils, la de gustificar la ficció a partir d'explicacions científiques.

Jordi Royo Mata

Dodger ha dit...

De fet són simples distraccions per passar l'estona. També és una manera divertida de florir els exericis per practicar la teva tasca profesional. Vull dir que no és el mateix calcular l'energia cinètica d'un mòbil en caiguda lliure en un camp gravitatori de 9,8m/s2, que calcular l'energia cinètica d'una escupinada des del pis més alt de l'Empire State; és molt més divertit el segon... oi? Jeje, que madur que sóc.

b ha dit...

per a freakades de científics, teniu també els articles aquells del "kissing" i de la "productivitat dels ecòlegs segons les birres que beuen"... els podríeu linkar.

Dodger ha dit...

Bona idea, si m'envies les referències els podem comentar.

b ha dit...

les referències són:

Hajime Kimata. Kissing reduces allergic skin wheal responses and
plasma neurotrophin levels. Physiology & Behavior 80 (2003) 395– 398

Toma´sˇ Grim. A possible role of social activity to explain differences in
publication output among ecologists. Oikos 000: 000_000, 2008

... a disfrutar!