4/21/2009

Compartint carn

Ja fa uns dies, en una altra entrada, proposavem la hipòtesi d'en D. Symons per explicar l'origen de la dieta carnívora en els humans, que tants canvis a permès efectuar a la sel·lecció natural a nivell del cervell.
En D. Symons proposa que els primers humans que tenien una dieta bàsicament vegetariana, aconseguien els favors femenins a través de compartir la carn que caçaven. És el que s'anomena la hipòtesi de "meat-for-sex" (correquetepillo vindria a ser la traducció...).
Segons un estudi publicat en la revista Plos One la setmana passada, els ximpanzès en estat salvatge intercanvien carn per relacions sexuals a llarg plaç.
Els investigadors han observat el comportament d'una comunitat de zimpanzès salvatges del Parc Nacional de Taï (Costa d'Ivori) durant un plaç de 3 anys i han conclòs que els mascles que havien compartit carn amb una femella almenys una vegada tenien més numeros per ser escollits per les femelles per tenir relacions sexuals. En canvi, els que no havien compartit carn ho tenien bastant més magre; a no ser que fossin uns mascles amb alt rang dins del grup, la qual cosa els hi donava alguna possibilitat més.
Un fet curiós és que no importava si la el troç que es compartia de carn era molt gran o no, l'important era el fet (no, no sé si es pot fer extensiu als humans. O sigui que deixa't els calers i pilla-li un bon anell de diamants!).

A més, els mascles preferien compartir la cacera amb les femelles en estre, tot i que la majoria de vegades ho feien amb les que no estaven en estre, degut a que eren molt més abundants les segones en les batudes.
Tot i així, no en totes les poblacions de ximpanzès es dóna d'aquesta forma. Almenys estudis previs no havien trobat diferències entre compartir la carn o no compartir-la sempre i quan es miressin les relacions sexuals que s'obtenien a curt termini, durant el període d'un estre.
Així doncs, el fet de caçar i compartir la carn podria estar en la base de la cohesió de parella, creant lligams sexuals a llarg termini.

Frij

6 comentaris:

Memecio ha dit...

Em dona la impressió de que sí que es extensible als humans, en un sentit: quins homes s'emporten el "gat a l'aigua", es a dir, les femelles físicament més atractives? Per regla general, els que tenen més "carn" per regalar (digueli "pasta").
Ara ve Sant Jordi, i au, a regalar la roseta.
El que no vec clar es la cohesió de parella mitjançant el compartir la carn. Podrien compartirla amb altres femelles, i també es reforçaria la relació.
Bon article ;)

Frij ha dit...

Memecio,
si és extensible als humans no cal que ens deixem 15 euros amb la rosa no? Una roseta cutre ja farà... Això sí, ja amb previsió d'aconseguir alguna cosa l'any vinent...com que és a llarg termini!
Si, crec que el que fan es compartir-la amb varies femelles, no sempre la mateixa.
Merci.

Anònim ha dit...

amb una rosa arrencada d'un roser públic, amb espines i fulles marronoses, ja som més que felices! ;)

au, bon post... i a la inversa funcionaria, en humans? mira que tinc carn a la nevera per si de cas... ;)

salut!,

b

Frij ha dit...

No sé si estem parlant de la mateixa carn....jeje
Merci per la idea!

en Girbén ha dit...

Justament el passat dimecres, a unes altes hores marginals, vaig encertar l'emissió pel 33 d'un reportatge del màxim interès (malauradament irrecuperable per la TV a la carta) sobre Why Sex?
Mentre et mostraven espècies de sargantanes on sols existeixen femelles (pura clonació), o peixets del desert en els quals una meitat de la població es reprodueix "normalment" per via sexual i l'altra es clona...! Uns experts es preguntaven les raons de perquè a més d'un segle de lectors de Darwin els hagués passat desapercebut el fons de les seves consideracions sobre les raons de l'existència del sexe; i com la psicologia evolutiva era una branca científica ben recent.

Precisament vaig caure rendit quan explicaven les substancials diferències entre el comportament sexual dels ximpanzés (d'una extrema brutalitat dels mascles), i el dels Bonobos (d'una feliç diversitat orgiàstica). Argüien unes ben versemblants raons de competència pel nínxol ecològic quan em vaig adormir...

Frij ha dit...

Doncs sembla molt interessant aquest documental, jo també l'he estat buscant per la xarxa i la veritat és que no n'hi ha rastre...llàstima.
Un d'aquests casos que comentes d'espècies monosexuals el vam comentar en una entrada anterior aquí: http://blogabulafia.blogspot.com/2008/05/viure-sense-sexe.html