Lliures?

Sóm amos de les nostres decisions?
Sempre hem cregut que teniem el do de fer i decidir en plena i total llibertat cadascuna en de les nostres accions. Però, sóm totalment lliures?

De ben segur que hi ha qui pensarà que si, i d'altres que ho posaran en dubte. Molts de nosaltres potser no ens veiem capaços de mullar-nos sobre temes que s'acosten al terreny de la filosofia. De moment però, el que us puc dir, és que molts éssers vius de ben segur que no ho són.
En el regne animal (humans inclosos) s'observen comportaments que a simple vista no tenen cap explicació. La nostra ment científica ens porta a pensar que hi ha d'haver alguna cosa en aquest comportament que beneficiï a algú, perquè és un comportament repetit entre individus de la mateixa espècie i deu estar sotmès a sel·lecció. Un bon exemple del que us parlo el trobem en el blog d'en Pikaia. Però hi ha altres exemples.
Una rata va donant bots descontrolats mentre s'acosta a l'atenta mirada d'un gat. Sembla un comportament ben extrany....Li ve de gust? Es llueix davant d'alguna femella? Està vacil·lant al gat? No. La rata està parasitada per Toxoplasma gondii, un protozou que es reprodueix en l'intestí dels gats. Quan infecta les rates interfereix en el seu control nerviós i fa que s'acostin a l'olor dels gats enlloc de defugir-ne.
Hem trobat a quin nivell està actuant la sel·lecció natural, el Toxoplasma en sortirà beneficiat.
Un altre cas, és el d'un platihelmint (Dicrocoelium dendriticum) que parasita el sistema nerviós de les formigues, a l'espera de poder-se reproduir en l'estómac d'una ovella. La formiga es comporta de manera extranya, el platihelmint ha près el control del seu gangli sub-esofàgic i cada nit la formiga abandona la colònia i se'n va sola fins a la punta d'un bri d'herba. Allí espera fins que torna cap a la colònia. Cada nit es repeteix el mateix fins que un ovella passa per allí i es menja la fulla amb la formiga infectada, així, el cuc tanca el seu cicle.
Aquests i d'altres són exemples en la natura de paràsits que poden arribar a manipular el comportament d'altres animals per tal de ser devorats i així el paràsit poder tancar el seu cicle reproductiu.

Ara toca de nou la gran pregunta: Sóm els Homo sapiens lliures?
Doncs resulta que Toxoplasma gondii també infecta als humans i fins i tot hi ha estudis per veure si ens produeix comportaments diferents. I resulta ser que si. Utilitzant diversos qüestionaris i testos les persones infectades tenen un augment en comportaments d'alt risc, neurosis i una devallada en la velocitat de reacció. La forma en com es poden donar aquests comportaments en humans és totalment desconeguda, però podria ser que fós a través de varia els nivells de dopamina.
Llavors, pot ser que siguem presa d'algun paràsit que ens porti a l'autosuicidi mentre li fem de reservori per arribar a un nou hoste?
De hipòtesis per començar a investigar no en falten: Una bacteria que es reprodueix en les targetes de crèdit i ens impulsa a acumular targetes i targetes mentre li fem de reservori? Un paràsit bucal que acaba el seu cicle en les aranyes dels contraforts de les esglésies i ens controla la ment perquè anem a cantar-hi els diumenges? O un cuc que es reprodueix en certes condicions en el terra i controla les nostres extremitats perquè no deixem de fabricar bombes i armes, per així poder acabar el seu cicle un cop tots morts i enterrats?
Com tots sabem de bona mà, als humans tampoc ens falten comportaments absurds i incoherents...I encara creiem que som lliures.



Referències:
- Jaroslav Flegr, Effects of Toxoplasma on Human Behavior. Schizophr Bull. 2007, 33(3)
- http://www.ted.com/index.php/talks/dan_dennett_on_dangerous_memes.html
(En aquest video Daniel Dennet fa una esplèndida xerrada sobre el parasitisme i la religió)

Frij